El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

divendres, de març 24, 2006

El vent


Avui ha fet vent; molt de vent, tant que a Mallorca ha fet caure un arbre i hi ha hagut dues víctimes.

No fa massa dies, a mitjanit va arribar també un vent huracanat. L’endemà, que era dissabte, molts carrers de la ciutat semblaven el preludi d’aquestes desastroses nits “del botellón” tantes eren les malifetes que hi havia arreu..., però no, aquella nit només havia estat el vent...

El vent. aquest fenomen de la natura que tot ho remou: l’aire, els núvols, l’aigua, el fullam ..., tot; tot ho fa anar d’un cantó a l’altre i fa circular les idees arreu: perquè quan sentim a la cara el vent fred, tot seguit ens recordem del Nord, de la gent que viu als països freds, de les seves costums, de com deuen viure les llargues i gèlides nit del seu llarg hivern; quan ens arriba el vent càlid, de vegades fins i tot acompanyat de sorra, ens ve a la memòria la gent del Sud, de molts d’aquells que malden per arribar a casa nostra, i els veiem allà en mig del desert, sense aigua, sense vegetació, intentant escapolir-se d’aquesta crua i seca realitat per aconseguir un millor futur per als seus fills.

El suau oreig prop del mar ens omple, en canvi, de placidesa i converteix el trencar de les ones en un so musical. Dalt la muntanya i després d’una llarga caminada per aconseguir el cim, el vent ens acarona i ens refresca el rostre fatigat de tant esforç i el seu udolar ens reporta tots els sons que haurem deixat al fons de les valls.

Avui, però tots hem sentit un aire diferent, que venia a poc a poc, que feia molt temps que molts esperàvem, i és que avui el vent de ponent ens ha portat una bella melodia de PAU.

dimarts, de març 07, 2006

Globalitzacio?

Quan parlem de globalització, d’entrada, es arriba una suor negativa, però el cert és que van sorgint elements per pensar que no tota la globalització és dolenta. No voldria entrar dins del camp econòmic perquè hi ha molts factors que estan demostrant que la globalització està comportant tot un seguit de canvis en els cicles econòmics i que ara per ara ningú s’atreveix a preveure un futur més negre degut aquest nou estadi de l’economia globalitzada. Hi ha, en canvi, un seguit d’elements que ens permeten pensar en positiu: el Fòrum –malgrat tota una sèrie de contradiccions d’organització- volia ser -i d’alguna manera ho va aconseguir- un espai de trobada de diferents culturals; el Fòrum va permetre que molts ciutadans coneixessin com viuen i com pensen d’altres gents i d’altres cultures. Hem de fer avinent que primer de tot ens cal conèixer els altres, les altres cultures, les altres maneres de fer perquè és coneixent-nos que serem capaços d’entendre’ns, capaços de compartir i capaços d’enriquir-nos mútuament.
La globalització ens brinda doncs aquesta oportunitat i alhora ens fa més pròxims a aquells que viuen en mig de nosaltres però que no són nascuts aquí: ara, cada vegada sabem més d’ells, els coneixem més i podem compartir més coses.
Diumenge passat la Maria del Mar Bonet ens va brindar una vegada més aquesta possibilitat: la d’apropar-nos d’ací i d’enllà del Mediterrani mitjançant la seva veu.
Quan als anys seixanta es començava a reivindicar la llengua catalana mitjançant la cançó poc podia pensar-se que alguna d’aquelles veus serviria ara, quaranta anys més tard, per enllaçar pobles d’un mateix mar. Algú pensava aleshores delectar-se un diumenge a la tarda sentint melodies de la cada vegada més propera Turquia, o de Síria o, o,.....