El pont de l’esperança.
Aquest
any he tornat a visitar Mostar. No estava previst, però va venir “de passada” i
vaig poder tornar a veure el tan admirat pont sobre el riu Neretva, un riu d’aigües
maragdes i fredes, molt fredes; diuen, que és un dels rius més freds del món: a
l’estiu sol arribar màxim als 7-8 graus.
A
Mostar, per poder passar amb més facilitat d’un cantó a l’altre del riu, els
turcs hi construïren al segle XVI un pont, pont que va ser destruït l’any 1993
dins la dolorosa i cruenta guerra de Balcans. I no va ser fins l’any 2004 que
es va reconstruir novament el pont. Durant aquells més de deu anys i fins que
no s’acabaren les obres els enginyers militars espanyols, destinats en missió
de pau en aquesta zona, hi construïren un pont provisional de fusta. Era l’única
possibilitat de comunicació de la ciutat per bé que els altres cinc ponts també
havien estat destruïts.
El
pont, però, no és només una via de connexió entre un cantó i l’altre de la
ciutat, és el pont que uneix la vida d’una part de la ciutat i la vida de l’altra
part. Sense pont no hi ha comunicació, hi ha trencament, hi ha aïllament... Per
això la construcció d’aquest pont ha representat molt més que el refer una via
d’enllaç.
Tal
i com es pot veure en el documental Els ponts de Mostar, la
seva reconstrucció iniciava un pas cap a reconciliació entre les dues parts de
la ciutat: la de l’orient, habitada actualment per bosnis-musulmans, plena de
vida, de mesquites i els seus minarets, i la part de ponent habitada per bosnis-croates,
majoritàriament de religió catòlica, amb algunes esglésies, grans avingudes i
molts edificis per a refer. El pont representa refer els llaços entre famílies
que la terrible guerra va estroncar i tornar a compartir moltes de les coses
que fins fa pocs anys eren comunes per a tots els habitants de la ciutat de
Mostar. Per això el pont de l’esperança,
o el pont de la pau, o el pont del futur; el pont que ha de curar tots els ressentiments
que encara avui perduren en tots aquells que varen viure la guerra. Cal seguir
construint ponts per tal que el malson viscut pels ciutadans de Mostar pugui
ser superat per sempre.