LA PLATJA

Pels que tenim la sort de viure prop del mar aquests dies de calor intensa no hi ha res millor com “anar a mar”, que és com ho diem la gent de la comarca.

Poder gaudir d’una estona d’aigua fresca –enguany malgrat la calor, l’aigua manté encara una temperatura fresqueta- no té preu. I és veritat: anar a la platja té per a molts cost zero, sobre tot pels que hi poden anar caminant. Però fins i tot pels que venen de contrades interiors, la platja esdevé un lleure de baix cost (com es diu ara). Només han de pagar la gasolina si venen amb cotxe o pagar el bitllet si ho fan amb transport públic.

El cert és que les platges -a casa nostra- han esdevingut un bé universal del qual en gaudeix moltíssima gent (a d’altres països, les platges no són públiques i cal pagar per a poder-hi entrar). Al llarg del dia, a la platja,  hi arriba un munt de persones diverses: gent gran, gent jove, famílies, mares, pares, nens... Gent d’aquí i gent d’allà. Gent molt blanca i gent de color. I allà, ajaguts damunt la sorra, amb banyador, bikini o mono bikini, tots som iguals, no hi ha diferències; tots volem el mateix i tots fem el mateix: banyar-nos, prendre el sol, caminar per la sorra... Tots estem convidats a gaudir del mateix: de l’aigua, del sol, de suau oreig que t’acarona si aconsegueixes situar-te ben arran del mar, del soroll acompassat de  les ones al trencar-se damunt la platja... I els infants a fer sorreta, flams i amb l’ajuda del pare algun castell de sorra.

Les platges no son només pels turistes com semblava temps enrere. I és bo reconèixer que molts han reconquerit les platges després d’un llarg silenci. Molts recordem encara quan “a mar” només hi baixàvem quatre joves, alguna mare amb la canalla –s’hi anava a berenar- i alguna persona que anava a prendre els banys per prescripció mèdica. I entre mig de tant pocs banyistes podies ensopegar-te amb les barques dels pescadors. Aleshores ningú donava importància al mar, ningú cuidava la platja i els claveguerams de tots els pobles de la costa arribaven impunement dins del mar. I no cal dir el trist espectacle que oferia la platja l’endemà d’una tempesta d’estiu amb tota la brutícia que torrents i clavegueres havia arrossegat vora el mar i les rates ofegades pel tragit de l’aigua de panxa en l’aire....

Ara podem gaudim d’aquest bé tan meravellós que la natura ens ofereix i també compartim-lo, perquè vora el mar, tots som iguals.