Flors
A finals de primavera i quan despunta ja l’estiu fa bo de passejar pels carrers de les ciutats. D’un temps ençà moltes ciutats i viles han engalanat els seus carrers i places amb nombroses arbres amb flors.
Sense adonar-nos, anem pel carrers trepitjant estores de flors, tot i que ja ha passat la diada de Corpus que és quan s’acostumava, quan érem petits, a guarnir els carrers abans que passés la processó... Ara, que les processons només es fan en determinats pobles o ciutats –les altres ni tan sols recorden que és el Corpus- , ara, trobem els carrers plens d’estores de colors grocs que les tipuanes escampen arreu, o d’arbres, com les albízies curulls de flors roses o les jacarandes amb el seu gran i elegant lila; també podem sentir el perfum dels til·lers a mig florir o dels llaurers acabats d’estrenar, ... i això sense passejar-se pels parcs on hi podem veure, sentir i olorar tot tipus de plantes, arbres i arbustos des dels més autòctons, els més aromàtics i els més tropicals. I és que avui les ciutats han anat perdent aquell to grisós que li conferien les pedres d’abans quan la pols dels carrers fou transformada amb empedrats i després recoberta d’asfalt. Aleshores, alguns veïns, s’esforçaven en col·locar en llurs balcons i finestres alguna planteta, un gerani o un roser, per tal de donar una mica de vida aquells carrers tristos i grisos de la gran època industrial.
Ara, les indústries han marxat dels nostres centres, els carrers han esdevingut espais de trobada per la gent i els arbres i les flors ornen tota aquesta nova imatge de les nostres ciutats i viles. Aviat, ja no ens caldrà, com abans, haver de sortir de la ciutat per a veure arbres i flors, ara, només ens cal sortir al carrer i contemplar com la natura també pot estar present al davant de casa nostra. Només ens cal cuidar-la i mimar-la per a poder-la gaudir molts anys!
Sense adonar-nos, anem pel carrers trepitjant estores de flors, tot i que ja ha passat la diada de Corpus que és quan s’acostumava, quan érem petits, a guarnir els carrers abans que passés la processó... Ara, que les processons només es fan en determinats pobles o ciutats –les altres ni tan sols recorden que és el Corpus- , ara, trobem els carrers plens d’estores de colors grocs que les tipuanes escampen arreu, o d’arbres, com les albízies curulls de flors roses o les jacarandes amb el seu gran i elegant lila; també podem sentir el perfum dels til·lers a mig florir o dels llaurers acabats d’estrenar, ... i això sense passejar-se pels parcs on hi podem veure, sentir i olorar tot tipus de plantes, arbres i arbustos des dels més autòctons, els més aromàtics i els més tropicals. I és que avui les ciutats han anat perdent aquell to grisós que li conferien les pedres d’abans quan la pols dels carrers fou transformada amb empedrats i després recoberta d’asfalt. Aleshores, alguns veïns, s’esforçaven en col·locar en llurs balcons i finestres alguna planteta, un gerani o un roser, per tal de donar una mica de vida aquells carrers tristos i grisos de la gran època industrial.
Ara, les indústries han marxat dels nostres centres, els carrers han esdevingut espais de trobada per la gent i els arbres i les flors ornen tota aquesta nova imatge de les nostres ciutats i viles. Aviat, ja no ens caldrà, com abans, haver de sortir de la ciutat per a veure arbres i flors, ara, només ens cal sortir al carrer i contemplar com la natura també pot estar present al davant de casa nostra. Només ens cal cuidar-la i mimar-la per a poder-la gaudir molts anys!