Ahir
El dia d'ahir, per més que alguns no vulguin reconèixer la seva importància, per a molts homes i dones de la terra, de tot el planeta, en va tenir molta. Un home de color entrava a la Casa Blanca, ell i tota la seva família de color. Ell mateix deia que 40 anys enrera el seu pare no hagués pogut entrar en qualsevol restaurant del país. Si això no és un dia històric ja em direu quin dia ho és.
A moltes orelles encara ressonen les paraules de Luther King proclamant "he somiat que un dia ...." I aquest dia fou ahir, quan tot el món contemplava admirat com un home de color caminava en pas ferm per l'avinguda de Pensilvània cap a la Casa Blanca.
Aquest dia no només era important per a la gent d'aquest gran país on la barreja de races i civilitzacions ja no pot donar marxa enrera, també ho era per als ciutadans de molts altres països: per als ciutadans dels països receptors d'emigrants d'arreu del món i que a partir d'ara hauran de mirar els nouvinguts amb uns altres ulls; per als ciutadans d'aquells països de color de pell diferent a la blanca que veien atònits com algú de color seria a partir d'ara el dirigent del país més poderós del món... Alguns reconeixien en aquest important president com algú dels "seus", algú que per primera vegada era com ells, i fins i tot que era algú sortit d'ells.
Ens hem parat a analitzar l'impacte de les imatges que ahir es varen poder veure arreu del món?
El que sí que es pot afirmar és que fou un gran impacte, viscut per alguns des de la proximitat, per altres des de la llunyania, però que a ningú va deixar indiferent; tots, però, interrogant-se: i ara què? Suposarà aquest fet un canvi en les relacions entre els homes i dones del món que a partir d'ara i per la força d'uns vots se senten tots, són tots més iguals?
El món s'ha obert a una nova etapa. Si més no es veu obligat a arraconar els vells cants reivindicatius de l'ideari "folk" que tot reivindicant deien:
"blancs i negres junts,
blancs i negres junts,
oh dins del món cor crec fermament
que junts vencerem demà!"
A moltes orelles encara ressonen les paraules de Luther King proclamant "he somiat que un dia ...." I aquest dia fou ahir, quan tot el món contemplava admirat com un home de color caminava en pas ferm per l'avinguda de Pensilvània cap a la Casa Blanca.
Aquest dia no només era important per a la gent d'aquest gran país on la barreja de races i civilitzacions ja no pot donar marxa enrera, també ho era per als ciutadans de molts altres països: per als ciutadans dels països receptors d'emigrants d'arreu del món i que a partir d'ara hauran de mirar els nouvinguts amb uns altres ulls; per als ciutadans d'aquells països de color de pell diferent a la blanca que veien atònits com algú de color seria a partir d'ara el dirigent del país més poderós del món... Alguns reconeixien en aquest important president com algú dels "seus", algú que per primera vegada era com ells, i fins i tot que era algú sortit d'ells.
Ens hem parat a analitzar l'impacte de les imatges que ahir es varen poder veure arreu del món?
El que sí que es pot afirmar és que fou un gran impacte, viscut per alguns des de la proximitat, per altres des de la llunyania, però que a ningú va deixar indiferent; tots, però, interrogant-se: i ara què? Suposarà aquest fet un canvi en les relacions entre els homes i dones del món que a partir d'ara i per la força d'uns vots se senten tots, són tots més iguals?
El món s'ha obert a una nova etapa. Si més no es veu obligat a arraconar els vells cants reivindicatius de l'ideari "folk" que tot reivindicant deien:
"blancs i negres junts,
blancs i negres junts,
oh dins del món cor crec fermament
que junts vencerem demà!"
Demà ja és ahir!