El blog de la Maria Carme

M'he decidit a fer un blog per intentar no perdre el ritme de les noves comunicacions, perquè al cap i a la fi és això: una nova forma de comunicar-nos, que és una de les primeres necessitats humanes, si no quin sentit té si el meu jo no el puc comunicar amb ningu? la segona fase va més enllà que és la de compartir. Bé això, per un altre dia...

diumenge, de novembre 15, 2009

La festa dels morts


Fa pocs dies varem celebrar la festa dels morts, dit popularment,
tot i que algú parla de la diada de difunts, però no: és el dia de la festa dels morts. La nostra cultura, o millor dit la nostra cultura recent sembla voler canviar aquest sentit de la festa tan arrelada fins fa poc a casa nostra. D'un temps ençà els morts semblen ser cosa d'un altre planeta i molts intenten oblidar o passar per alt la cultura de la mort i la nostra relació amb els nostres avantpassats. En canvi, a tota l'Amèrica Llatina, i a d'altres indrets del planeta també, el dia dels morts rep una especial rellevància. És ben normal apropar-te a algun dels cementiris d'aquest països, sobre tot en diumenge, i trobar-los plens a vessar i amb un gran sentit de festa. A molts llocs, davant de les fileres dels nínxols hi ha bancs, per tal que els familiars i amics es puguin asseure i establir així llargues converses amb el difunt d'una manera més confortable.
Al Sud Andino celebren d'una manera especial la festa dels morts, a part d'anar-los a visitar i a xerrar amb ells als cementiris al llarg de l'any. Al vespre de Tots Sants s'instal·len com unes capalletes amb la fotografia del difunt a la porta de les cases dels darrers morts del poble d'aquell any i un grup de cantaires va de casa en casa a cantar i a vetllar el difunt amb la família. Després, els cantaires, son convidats a menjar i a beure els àpats que han preparat per a ells. L'endemà, el dia dels morts, totes les famílies agafen tot el que ha sobrat i preparen aquell menajr que més agradava al difunt i se'n van al cementiri a menjar-ho i a beure davant la tomba, tot compartint taula amb els familiars traspassats. És un gran dia de festa.
Al Vell Món els morts cada vegada resten més sols als cementiris i amb menys flors que els acompanyen, i ni tan sols recordem que els morts han fet possible el que avui som, i que sense ells no haguéssim estat mai. Que poc agraïts que som!