El blog de la Maria Carme

Salutació als nous regidors electes

2011-06-11T09:31:00.000-07:00

Abans de passar a la constitució formal del nou ajuntament permeteu-me compartir algunes reflexions amb tots vosaltres.

No cal dir que m’omple d’emoció poder estar avui aquí presidint aquest acte. Son fets que un no pensa mai que li puguin passar a la vida, però resulta que passen...

Llegia fa uns dies* en un diari que al llindar de la porta de la sala de Plens de la Bisbal de l’Empordà, hi ha escrita una frase que diu: “Entreu amb el cap dret i amb el cor net!” Aquestes paraules adreçades als càrrecs electes ens recorden que hem d’estar orgullosos d’exercir la funció de servidors públics i que ho hem de fer amb tota honestedat .

Ens parlen de la dignitat dels que representem als nostres conciutadans però també de les obligacions morals que això comporta i que per sobre d’altres vinculacions o interessos hem de fer prevaldre la nostra dignitat personal.

Tots nosaltres, fa uns mesos vàrem dir un sí a la proposta d’anar a unes llistes municipals. Segurament tots varem haver de reflexionar molta estona o dies abans de donar aquest sí, perquè donar aquest sí, no és fàcil; anar a una llista municipal vol dir comprometre’t, implicar-te, vincular-te amb el teu municipi, amb els teus veïns, amb la teva gent d’una manera més intensa durant els propers quatre anys de la teva vida.

Però el dia 22 de maig no només ens vàrem comprometre amb Mataró els que estem aquest costat de la sala de Plens, els que esteu a l’altre costat i tots aquells que ens vareu votar també, en certa manera, us vareu comprometre a treballar amb nosaltres pel bé de la ciutat, i fins i tot aquells que no varen votar, que pensaven que tal vegada ja els estava bé el que els altres decidien per a ells..., aquells també es comprometien a treballar per la ciutat.

Tots, d’una manera o altra, ens hem compromès a treballar per a la nostra ciutat, per fer d’aquesta ciutat un espai de convivència i de cohesió social. No podríem parlar de democràcia real sinó hi ha participació en la política*. No hi ha democràcia veritable si deleguem l’acció i la responsabilitat de governar exclusivament en els càrrecs electes. No podem parlar de societats democràtiques sense el compromís individual, aquesta paraula que de vegades ens fa basarda pronunciar: compromís

Així doncs, tots estem avui aquí per a treballar per la nostra ciutat, per a tota la gent que viu a Mataró: per als nascuts aqui i per als que han decidit viure i treballar a la nostra ciutat.

De fet, no podríem exercir el nostre càrrec de regidors electes sense tenir en compte que ho fem mirant els altres. Els altres, els nostres veïns, la nostra gent són la nostra raó d’estar aquí. Sense l’altre jo no seria, perquè estaria sol; per tant és l’altre el que em dóna sentit a mi mateix i és per l’altre que estic aquí. I és per a ell que vull esforçar-me en fer créixer i fer progressar aquesta ciutat.

D’aquí uns moments sobre la constitució i els estatuts prometrem o jurarem que exercirem la nostra funció de càrrec electe amb honestedat, però jo voldria demanar-vos que anéssim més enllà, que féssim un pas més i que en aquest moment tan solemne poséssim damunt d’aquestes normes una norma més, una norma encara més bàsica i que ens uneix a tots els homes i dones del món, que està refosa en el codi dels drets humans i que podríem resumir en una sola norma que ha de guiar la nostra actuació: i que és que, per damunt de tot, ens comprometem a treballar per la dignitat de la persona humana, de tota persona humana.

I encara una cosa més. Aquest treball nostre, aquest esforç nostre per la dignitat de la persona humana no es pot acabar als límits del nostre municipi, ni de la nostra comarca, ni del nostre país... Els ciutadans de Mataró, en sabem prou d’aquesta tasca: des de fa molts anys el nostre anhel per aconseguir un món més just i més cohesionat ha traspassat el nostre terme municipal: des de fa molts anys aquesta ciutat mira més enllà i amb aquest afany de treballar per la dignitat de les persones aporta una petita part del seu pressupost a fer realitat un dels preceptes dels drets humans que abans hem esmentat: que d’altres pobles, d’altra gent amb menys oportunitats que nosaltres puguin també avançar en justícia social i en equitat. I per tant al comprometre’ns ara davant dels nostres ciutadans fem-ho també amb aquest esperit solidari que sempre ens ha caracteritzat.

Així doncs, imbuïts per aquest desig d’acceptar el càrrec de regidor amb dignitat i de complir les nostres funcions amb honestedat tal i com ens recordava aquella primera frase: “Entreu amb el cap dret i amb el cor net!” prosseguim ara l’acte de constitució d’aquest nou ajuntament.

*El Punt: J. Matas, 23/05/11

*El Punt: E. Serra, 25/05/11

¿Justícia o venjança?

2011-05-06T14:46:00.000-07:00

Aquests dies davant les diferents manifestacions que han sorgit arran de la mort del cap d’al Qaeda, molts ens interroguem si el procediment ha estat correcte, si millor aquest acte de “justícia” sumaríssim, o si hagués estat millor haver-lo capturat; si es mereixia un judici just com qualsevol altre mortal, si...

Alguns han reiterat que ara el món és molt més segur, donant força a aquella dita castellana que fa “muerto el perro, muerta la rabia”. I la pregunta que segueix és: segur? No hi haurà qui voldrà ara venjar aquesta mort?

Dijous passat, el president dels EEUU, amb un gest de complicitat generosa es va apropar a la famosa zero per a fer costat als familiars de les víctimes del 11 S de 2001, per a consolar-los i per a dir-los, que finalment s’havia fet justícia i que el responsable d’aquells crims havia pagat amb la seva vida.. I el cert és que aquests familiars en declaracions als mitjans només tenien paraules d’agraïment per al seu president...

S’havia fet justícia? Era això el que reclamaven els familiars? No estarem parlant de venjança més que no pas de justícia?

Valorar des del desconeixement –malgrat el munt d’explicacions que van arribant- l’actuació del comando que va intervenir en l’operació no té massa sentit, quan els soldats tenien ordres d’acabar amb el cap d’al Qaeda.

No té cap sentit discutir si el terrorista més buscat del món portava armes, si tenia intenció de disparar, si va oferir o no resistència... sempre hi haurà veus que justificaran haver-lo matat abans de capturar-lo i jutjar-lo, perquè ben mirat –no ens enganyem- Bin Laden ja estava jutjat i sentenciat. Tots l’havíem sentenciat. Proporcionar-li un judici just segurament hagués semblat una pantomima.

Per això els familiars de les víctimes estan satisfets: s’ha fet justícia. Però la pregunta pren cada vegada més pes: realment s’ha fet justícia o s’ha venjat la mort de les víctimes del 11 S, de l’11 M, del 7J i de tants i tants innocents? .

Dràcula, fill del Dragó

2010-09-18T14:29:00.000-07:00

El nom de Dràcula, ve del sobrenom que rebien els prínceps de Valàquia o de Transilvània. No sabem ben bé si perquè aquest era el nom del mític Dragos, fundador de Moldàvia, que juntament amb les altres dues regions formen la Romania actual. El cert, però, és que Dràcula, vol dir fill del Dragó. En alguns llocs es traduït com a fill del Diable, perquè sembla que els dragons sortien de l’Infern. Avui, però, i degut a B. Stoker, Dràcula s’associa a vampirs i a personatges que et claven els ullals i xuclen la teva sang.... Cap d’aquests personatges imaginaris va viure al castell de Bran que és on l’irlandès Stoker situa el llegendari príncep -que no compte.

Diuen que una bella princesa d’aquells indrets li agradava banyar-se amb la sang de donzelles joves perquè això la rejovenia.... També és cert que un dels prínceps de Valàquia, Vlap Tepes, conegut per la posterioritat amb el nom de l’Empalador, va ser conegut arreu per la forma de torturar als seus enemics... Unes i altres històries varen inspirar a B. Stoker i la seva novel•la de vampirs, avui de domini universal.

El castell de Bran, una fortalesa de finals de l’edat mitjana, era una torre de defensa situada en un pas estratègic que al mateix temps exercia de burot –control comercial- entre la Valàquia i la Transilvània, i pel que sembla no hi va viure cap dels personatges citats.

De vampirs, però, i d’altres tipus d’Empaladors, de persones que fan mal, que claven “les ungles” de la maldat i de la mesquinesa n’hi ha un munt. I només amb la intenció de fer mal a l’altre. No cal anar massa lluny per a trobar “vampirs” del segle XXI. A casa nostra n’hi ha un piló. En parlarem; avui, però, només mostrem el castell de Bran, visitat pels romanesos per tot el que va suposar al llarg de la seva història i pels turistes, per tot allò que n’han explicat i que només és llegenda

Transilvània, més enllà dels boscos

2010-09-08T14:42:00.000-07:00

Més enllà dels boscos i fins els Carpats que la delimiten pel Nord, per l’Est i pel Sud es troba la regió de Transilvània. Una regió que ha estat cobejada al llarg de la història per diferents “invasors”. Els primers en arribar foren els romans que traspassaren el Danubi per ocupar aquesta regió on hi vivien els “dacis” incorporant-la a l’imperi romà sota la denominació de la Dàcia romana i que saltant els Carpats, perllongarien fins el mar Negre. Als “invasors” romans deuen la llengua que avui parlen: la romanesa, en una àmplia zona rodejada per diferents llengües eslaves. Tot i amb això, cal fer esment que a la Transilvània –amb Dràcula comprés- s’hi parlen altres llengües: l’hongarès i l’alemany. L’hongarès degut a la seva proximitat amb Hongria i perquè durant moltes dècades aquesta regió havia format part de l’imperi austro-hongarès. L’alemany, perquè al segle XII gran part d’aquesta regió fou repoblada per “alemanys”, millor dit, per saxons que hi han mantingut la seva llengua al llarg del temps. Els saxons i els hongaresos que habitaven la Transilvània vivien bàsicament als burgs o a les ciutadelles fortificades, que encara avui es poden visitar, com Sighisora, mentre els “romanesos-romanesos” que parlaven el romanès vivien al camp i només en períodes de lluita contra alguns dels nombrosos “invasors” que passaren per aquestes terres els era permès d’entrar a les ciutats fortificades per a poder-se defensar de l’invasor. Un d’aquest exemple seria la ciutat medieval de Prejmec on a l’entorn de la muralla fortificada s’hi poden veure petites cel•les, una per família, que ocupaven els camperols en temps d’invasió.

Transilvània és, però, un país verd i frondós, amarat de prats i pujols suaus i de muntanyes encrespades on a part dels llops i els óssos –pares dels actuals óssos pirinencs - hi habita l’ombra del compte Dràcula i tota la seva llegenda.

Sant Jordi de Voronet. Bucovina

2010-09-05T08:50:00.000-07:00

El monestir de Voronet és un dels nombrosos monestirs de Bucovina,

que per la seva bellesa és anomenat la capella Sixtina d'Orient.
Els seus frescos, dominants pel color blau -perquè sempre que un dels materials utilitzats és el "llapislázuli"- expliquen la vida de Jesús, i diferents passatges de la Biblia, entre els quals destaca el judici final, que ocupa tot el pòrtic d'entrada. El monestir està dedicat a Sant Jordi que és un dels sants més admirats de l'Orient i fou fet construir l'any 1488 pel príncep moldau Esteve el Gran. És tracta d'una construcció gòtica tal i com testifiquen les seves finestres i elseu interior ( que no es pot fotografiar).

El monestir, com la resta de monestirs de Bucovina està regentat per monjes ortodoxes que viuen amb petites cel·les individuals al seu entorn.

El que és curiós és que aquests monestirs situats a la Moldàvia romanesa, al Nord Est de l'actual Romania, han estat respectats al llarg dels anys: ni els invasors del Nord, ni del Sud, ni el recent derrocat règim comunista han anul·lat la vida religiosa d'aquests monestirs ni per tant d'aquestes regions. A l'època otomana, quan l'imperi turc ocupava tots aquests països de l'Europa Oriental, diferents pactes de "vassallatge" amb els senyors o prínceps feudals de Moldava permeteren que aquests i d'altres monestirs seguissin fent culte al seus fidels. També, darrerament, corrent molt dins de la història, quan Romania pels diferents tractats després de la II guerra mundial va "caure" en mans comunistes la religió va seguir essent permesa. No se'n sap el preu, ni el què, perquè n'hi ha que diuen que mentre els religioses ortodoxes esdevingueren "còmplices" del règim, els catòlics, en canvi, foren perseguits. Deixant aquests termes per als historiadors, perquè estudiin la pervivència de la religiositat dels romanesos encara avui, seguirem contemplant aquests bonics monestirs que formen part de la història d'aquest país.

Moldava (Moldàvia romanesa)

2010-08-29T10:09:00.000-07:00

És ben trist haver d'etiquetar un país, Moldova, la Moldavia romanesa: país que es troba "repartit" en tres estats: Romania, Rep. de Moldàvia i Ucraïna, però cal fer-ho per a situar-nos en l'espai i en el temps d'avui.
Parlar de la Moldàvia romanesa, és parlar dels monestirs de Bucovina, aquests monestirs que sorgeixen d'aquí i d'enllà i que si el primer et meravella el següent et deixa bocabadat. Com és que amb el pas dels anys han pogut persistir aquests frescos tan instructius als seus exteriors? És cert, que en gran part d'ells, els de la cara Nord han desaparegut les pintures, i tant!, amb el fred i el vent gélid que assota aquest país de clima extrem, no és estrany, però la resta han sobreviscut a la rigurositat climàtica per a explicar-nos com s'instruïa als camperols d'aquella època no savien ni llegir ni escriure, però que aprenien la "història sagrada" per mitjà d'aquestes sublims pintures, que embelleixen les parets dels monestirs de Bucovina.

És curiós el tipus de construcció que han utilitzat aquests països de l'orient europeu i que s'explica per les contínues "visites" de diferents invasors, des de tots cantons: un gran recinte fortificat, que serveix de contrafort i on queden instal·lades les nombroses cel·les dels monjos o monjes, segons el cas, que hi viuran d'una manera quasi individual: cadascú té la seva petita cel·la, -i ara a l'estiu engalanada amb flors de tots colors-, després, al bell mig del gran patí, la majoria de les vegades sembrat d'herba verda colorajada per innombrales rosers, hi ha el petit monestir, petit perquè, tot i que tots tenen les tres parts corresponents: la pronau, la nau i l'altar (allà on només hi entren els capellans/popes) aquests monestirs no són massa grans i en prou feines hi deuen caber els monjos que els regenten.

Els monestirs de Bucovina, dins de la Moldàvia romanesa, varen ser construïts pels prínceps o gent important de l'època, segles XV i XVI i han sobreviscut al llarg del segles, malgrat totes les guerres i batalles que aquesta regió ha patit. Avui són un viu i bonic exemple per a tots.

Flors a Romania

2010-08-21T14:45:00.000-07:00

D'entrada quan ens parlen de Romania a tots ens ve al cap la imatge d’un país trencat, depauperat, colpit per la seva història... Només cal agafar una avió i aterrar a l’aeroport de Bucarest. De camí cap a la gran ciutat comences a observar, atònit, paisatges verdejants que de mica en mica es converteixen en un gran parc-jardí, ple de llacs, d’arbres, de flors.... Quan t’endinses a la ciutat vas trobant noves places, nous jardins, grans avingudes arbrades.

Si que és cert que tots aquests jardins es contradiuen en la major part de les façanes dels seus edificis malmeses pel pas dels anys i d’altres per la senzillesa dels seus materials. Els que són privats i de formigó, segur que formen part d’aquest gran potencial de millores que amb els sous actuals dels romanesos són difícils d’endegar. Abans, com que tot era de l’Estat, l’Estat havia de tenir cura de tota la propietat comuna, però ara... També les infraestructures de serveis –cablejats- ens recorden les de molt països del Tercer Món, però les places ben enjardinades, amb flors de tots colors, et fan oblidar aquesta part encara no resolta. Tots els romanesos gaudeixen d’una casa, d’un sostre on aixoplugar-se, això és cert, però a més a més tenen tants espais d’oci i de lleure on poder passejar que els fa més lleuger de portar totes aquelles mancances de bellesa que no tenen les façanes de llurs edificis.
Romania és un país ple de flors, a la capital, als petits poblets de les muntanyes, arreu es pot albirar un pom de vistoses flors. A l’estiu, és clar.

LA NIT

2009-12-23T15:04:00.000-08:00

La negra nit avança a les palpentes
cercant endebades el rastre d’un petit estel.
Temps enrera, a trenc d’alba, el distinguia
xispejant joiosament en mig del cel.

La nit és ara tan immensa i feixuga
que cap raig de llum hi pot penetrar.
És com la mar en mig de la tempesta
que clama i que brama i no pot reposar

Una espesa tenebra l’acompanya.
Els estels, no gosen, ni trencar-ne la negror.
Fins i tot són fosques les nits de lluna plena,
i enlloc s’albira una espurna de claror

Entornada de solitud i de temença
sent la nit que parlen de Betlem.
Diuen que hi ha una estrella que hi fa via,
però no sap com trobar-la dalt del cel.

Quan la nit, després d’un llarg viatge
creuant deserts i senders de soledat
arriba al portal del rústec pessebre,
s’atura i contempla un infant que és tot just nat.

La freda nit intenta d’atançar-s’hi...
amarada de neguit i de gelor
mentre unes flames trèmules al bell mig de l’estança
escalfen l’aire i aviven el foc.

El Nin, bressolat per la mare,
obre els ulls i va parpellejant;
i a poc a poc amb sa tendra mirada,
resegueix tots els racons, pam a pam.

Una mirada dolça i profunda,
que travesa l’ànima i sacseja el cos,
una mirada serena i tranquil.la
que parla de vida, de joia i d’amor.

Una mirada diàfana i petita,
una mirada plàcida i frapant,
una mirada que parla i escolta,
que convida i anima a seguir endavant.

La nit recula temorosa,
fulminada per la claror de l’infant
ha descobert en la vivor de sa mirada
l’estel perdut fa molts dies, potser un any...

Petit estel de matinada
que et gronxaves en mig del cel tota la nit,
demà, quan neixi el nou dia,
quan a l’horitzó s’albirin les primeres clarors,
quan les campanes repiquin a festa,
i els estornells ens despertin amb el seu gran brogit,
quan pels aires gèlids d’aquest cru desembre
ressonin paraules de goig i de pau,
hi seràs tu per a dir-me,
com abans, com sempre:

BON DIA, AVUI ÉS NADAL?

Bon dia!

2009-12-11T15:08:00.000-08:00

Aquests dies els homes del temps, a part d’explicar-nos quin temps farà l’endemà, i l’endemà passat, ens mostren un recull de les moltes fotografies que reben la majoria d’elles sobre de la sortida o la posta del sol i algunes altres sobre els grans mars de núvols que cobreixen les nombroses valls de Catalunya, o dit d’altra manera dels paratges de Catalunya amagats sota de la boira. És difícil tria quines són les més boniques, el cert però és que la més bonica és aquella que es pot contemplar directament. Pujar del terrat, a trenc d’alba i poder admirar com les nombroses llums de colors rogencs i grocs van vestint el cel que s’emmiralla sobre un mar platejat és un dels millors espectacles amb els que ens pot delectar la natura a aquestes hores del matí. I el més sorprenent és que cada dia és diferent. Els que es lleven tard, però, es perden aquesta salutació que ens ofereix la natura i s’han d’acontentar amb les fotos dels homes del temps. També n’hi ha però, que es lleven d’hora i que s’han de traslladar per carretera al seu lloc de treball i justament han de creuar una d’aquestes valls amarades de foscor: en mig de l’espessa boira no es veu res, no es distingeix res de res, i costa imaginar-te que uns metres més amunt hi ha un cel blau i nítid... Algunes ciutats i molts pobles viuen moltes vegades dies i dies acompanyats per les boires i aleshores no els queda més remei que mirar la tele i adonar-se que més enllà, més enllà, fa bon dia!

La festa dels morts

2009-11-15T14:22:00.000-08:00

Fa pocs dies varem celebrar la festa dels morts, dit popularment,

tot i que algú parla de la diada de difunts, però no: és el dia de la festa dels morts. La nostra cultura, o millor dit la nostra cultura recent sembla voler canviar aquest sentit de la festa tan arrelada fins fa poc a casa nostra. D'un temps ençà els morts semblen ser cosa d'un altre planeta i molts intenten oblidar o passar per alt la cultura de la mort i la nostra relació amb els nostres avantpassats. En canvi, a tota l'Amèrica Llatina, i a d'altres indrets del planeta també, el dia dels morts rep una especial rellevància. És ben normal apropar-te a algun dels cementiris d'aquest països, sobre tot en diumenge, i trobar-los plens a vessar i amb un gran sentit de festa. A molts llocs, davant de les fileres dels nínxols hi ha bancs, per tal que els familiars i amics es puguin asseure i establir així llargues converses amb el difunt d'una manera més confortable.

Al Sud Andino celebren d'una manera especial la festa dels morts, a part d'anar-los a visitar i a xerrar amb ells als cementiris al llarg de l'any. Al vespre de Tots Sants s'instal·len com unes capalletes amb la fotografia del difunt a la porta de les cases dels darrers morts del poble d'aquell any i un grup de cantaires va de casa en casa a cantar i a vetllar el difunt amb la família. Després, els cantaires, son convidats a menjar i a beure els àpats que han preparat per a ells. L'endemà, el dia dels morts, totes les famílies agafen tot el que ha sobrat i preparen aquell menajr que més agradava al difunt i se'n van al cementiri a menjar-ho i a beure davant la tomba, tot compartint taula amb els familiars traspassats. És un gran dia de festa.

Al Vell Món els morts cada vegada resten més sols als cementiris i amb menys flors que els acompanyen, i ni tan sols recordem que els morts han fet possible el que avui som, i que sense ells no haguéssim estat mai. Que poc agraïts que som!

La creu del Sud

2009-09-18T15:29:00.000-07:00

Aquesta vegada si, aquesta vegada no volia marxar de l'hemisferi Sud sense veure la famosa constel·lació de la “Creu del Sud”, el GPS de molts navegants durant molts segles. La Creu està envoltada per la constel·lació del Centaure i al capdavall es troba la constel·lació de la Mosca. Donat que l’estrella Polar no es veu des de la latitud Sud, el reconeixement d’aquesta petita constel·lació va ser cabdal per a orientar-se tots aquells que creuaven l’Equador cap els mars del Sud.
Contemplar el cel, a mitjanit, al desert no té preu, és un altre espectacle meravellós i gairebé irrepetible. Lluny de qualsevol contaminació lluminosa urbana la quantitat d’estels que es poden arribar a albirar és infinita; alguns formen núvols d’estels de tants i tants que n’hi ha. No sabem on és el més enllà, però enllà, enllà hi segueix havent estels. Si en mig de tants punts brillants hi pots reconèixer la Via Làctia tot fent el Camí de Santiago o l’Osa Major i l’Osa Menor amb l’estrella Polar a la cua, al bell mig del Sinaí, o la Creu del Sud, en ple Norte Grande, aleshores perceps la importància que ha tingut l’astronomia al llarg de les civilitzacions i que ara, amb les noves tecnologies ha quedat relegada a uns quants científics i afeccionats.
Sort que cada any, per Sant Llorenç, els homes del temps principalment, ens anuncien que si aquella nit càlida del mes d’agost, el cel està serè, podrem observar com cauen els estels: la pluja d’estels, les llàgrimes de Sant Llorenç en un llenguatge més religiós, i aleshores, com que fem vacances i no cal anar a dormir aviat, abandonem per una estona la ciutat i anem a la muntanya més propera per a recordar-nos i admirar-nos de les belleses de la natura mentre del cel les estrelles van caient...
El mateix espectacle que pots contemplar en una nit serena d'hivern al desert d'Atacama i des d'on una vegada descoberta la Creu del Sud adonar-te de l'important que deuria ser per als mariners d'altres temps poder-la albirar per a seguir navegant tot seguint el seu rastre..., perquè la Creu assenyala directament el pol Sud.

Els gèisers del Tatio

2009-09-07T14:56:00.000-07:00

El microbús que recull als intrèpids turistes arriba una mica abans de les quatre. És negra nit i en aquell moment només es pot dir que fa molt fred. Esperançats, anem pujant al vehicle tot esperant que d’aquí una mica, quan haurem recollit tots els passatgers dels diferents hostals –tot plegat disset- la calefacció haurà assolit un punt de confort. Però no, ni calefacció ni confort. Al cap d’una estona algú pregunta perquè no engeguen la calefacció i algú respon que està espatllada, que no va...! Però és que, a més a més, algunes finestres no ajusten prou, millor dit amb els sotracs del camí es van obrint i cada vegada fa més fred a l’interior del bus i la gent es va enfonsant dins dels respectius abrigalls. A fora no es veu res, només pedres i més pedres, ens acompanya, però, la lluna que fa un parell de dies va fer el ple... Pels vaivens del cotxe sabem que anem pujant i voltant.

Al cap d’una llarga estona, el vehicle s’atura, i surt el guia i quan ens interroguem i ara què, torna a entrar per a dir-nos: si algú vol anar “al baño” pot sortir –ningú vol banyar-se és clar, però en castellà això d’anar a fer un pis se’n diu anar “al baño”-; però que s’abrigui bé que a fora estem a 10 graus sota zero! És difícil explicar la sensació que se sent a 10 graus sota zero, però ens reconforta saber que fa una setmana estaven a 17 sota zero...! Una estoneta més de bus i tornem a baixar, ara sí per a començar a veure un dels espectacles més inèdits que ofereix la natura: els guèisers del Tàtio, un volcà dels Andes. Ens trobem a 4.320 metres d’altitud, vaja quasi com si haguéssim fet el cim! L’escenari gèlid, però meravellós. No sabem si la temperatura ha baixat més, perquè de fet fins que no surt el sol va baixant i encara trigarà una llarga estona a fer-se de dia, però si que es pot ben assegurar que fa un fred que pela. En mig d’aquest ambient hivernal, sorgeixen d’aquí i d’allà, els guèisers, brolladors d’aigua calenta que es va vaporitzant. Tot d’un plegat sents el glup glup de l’aigua i de seguida comença a enfilar-se amunt, amunt... N’hi ha més de 80 en aquest paratge i ens diuen que la temperatura de l’aigua pot assolir el 85 graus. El fred intens ens convida d’apropar-nos a aquests dolls d’aigua calenta per a escalfar-nos. Quan ens serveixen el cafè ens cal prendre’l de seguida, perquè si no se’ns pot quedar congelat a les mans. Però, tant se val el fred. La visió d’aquest fantàstic camp geotèrmic bé que s’ho val.
De mica en mica la lluna comença a declinar mentre per l’Orient podem veure les siluetes dels diferents cims que les primeres llums de l’alba van dibuixant.
El guia ens convida, ara sí, a banyar-nos en unes Lagunillas, diu que l’aigua és tèbia. Segur que ho és, però i en sortir què passa?... Ho deixarem per una propera ocasió.
Quan finalment el sol decideix treure el cap per darrera d’un dels volcans de la "Cordillera" tornem a enfilar-nos al bus per iniciar el descens; pel camí veurem tota mena d’animals de la zona: llames, alpaques, vicunyes que pasturen per aquesta gran reserva natural. Al bell mig de les aigües gelades d’un rierol podrem contemplar com uns ocells hi fan el niu. Després, a ple dia, ens adonarem per on hem triscat per a poder albirar tal fenòmens de la natura! Haurà valgut la pena, però.

El Valle de la Luna

2009-08-28T14:40:00.000-07:00

Si hi arribes un capvespre de lluna plena trobes una vall il·luminada per un munt de petits llantions: son les pedres mineralitzades que brillen al reflex de la llum. És, diuen, un espectacle únic, llunàtic, perquè només es pot donar en un espai com aquest. I és per això que quan es tracta de fer proves similars a la lluna els científics s’arriben a aquesta vall espectacular perquè la seva morfologia és semblant a la que té el sòl lunar...
Anar-hi en ple dia, però, t’ofereix tota una altra imatge: pedres recargolades, roques esquinçades, sorra que acaba d'ajeure's....

Els ulls només visualitzen dos colors: el blau del cel d’una intensitat desconeguda i el marró amb totes les seves variants, més de les que hi havia a les capses de llapissos de colors de Caran d’Ache de quan érem infants.... Hi ha forats i grutes, senders i corriols que t’enfilen fins els diferents pujolets, alguns de roques fermes, d’altres suaus i flonjos, són els que el vent ha anat construint apilonant la sorra fins a fer-ne muntanyes-dunes gegantines. Tot és gran, tot és immens, però ni un sol bri de vida, ni un matoll, ni una mala herba, ni tampoc cap ésser viu, perquè allà la vida és la magnitud de la bellesa, és el silenci, és la solitud....
Dins d’aquest espai immens ets tu i només tu el qui dona vida a aquell paratge, ets tu qui dona sentit a tanta bellesa comprimida. Tu hi aportes la teva presència i amb ella les pedres, les roques, la sorra.... prenen sentit i donen vida i color a aquesta meravellosa vall. Només cal que obris els ulls i contemplis.

El desert d'Atacama

2009-08-25T15:08:00.000-07:00

Diuen que és el desert més àrid del món. Al llarg del segle XX hi va ploure només tres vegades, però malgrat aquesta terra que a primer cop d’ull se’t mostra erma i pobra, resulta que el desert d’Atacama ha estat el gran “fertilitzant” de les terres “riques” del primer món.

Molts encara recordem, de quan érem petits, el famós “nitrat de Xile” aquelles sals que barrejàvem a l’aigua per a regar els nostres horts.
Xile, un país poc conegut i cobdiciat pel primer món fins aleshores, va esdevenir des de mitjans del segle XIX, el gran proveïdor de l’Occident. La terra erma i pobra del Nord –el Norte Grande- va esdevenir un espai generós amb salitre i d’altres minerals. A poc a poc anaren arribant empreses europees -bàsicament angleses- per a explotar les riques terres i amb les empreses arribaren també molts homes i dones de les regions veïnes- quítxues, aimares- i llunyanes –mapuches, però també argentins, italians, etc... per a treballar en les famoses oficines (colònies mineres). De fet, quan es començaren a explotar les mines salitreres aquestes terres pertanyien, les del més al Nord, al Perú i, les d’una mica més al Sud, a Bolívia, per acabar, després de la guerra del Pacífic (1879-1884) en mans de Xile.
Un bon dia, però, uns químics alemanys varen descobrir el salitre sintètic i aquell dia, de cop, deixaren de funcionar les “oficines salitreres”. Però no tota la riquesa del Norte Grande era el salitre, avui encara del Nord de Xile surt la major part de coure que s’utilitza al món, i amb el coure molts altres minerals que són emprats per tot tipus d’aplicacions.
El desert d’Atacama, amb els seus espais encisadors –en tornarem a parlar- no només ha “fertilitzat” durant anys les terres del Món Vell, sinó que ha enriquit, i encara avui, el llarg i estret país de Xile.

Flors

2009-07-06T14:34:00.000-07:00

A finals de primavera i quan despunta ja l’estiu fa bo de passejar pels carrers de les ciutats. D’un temps ençà moltes ciutats i viles han engalanat els seus carrers i places amb nombroses arbres amb flors.

Sense adonar-nos, anem pel carrers trepitjant estores de flors, tot i que ja ha passat la diada de Corpus que és quan s’acostumava, quan érem petits, a guarnir els carrers abans que passés la processó... Ara, que les processons només es fan en determinats pobles o ciutats –les altres ni tan sols recorden que és el Corpus- , ara, trobem els carrers plens d’estores de colors grocs que les tipuanes escampen arreu, o d’arbres, com les albízies curulls de flors roses o les jacarandes amb el seu gran i elegant lila; també podem sentir el perfum dels til·lers a mig florir o dels llaurers acabats d’estrenar, ... i això sense passejar-se pels parcs on hi podem veure, sentir i olorar tot tipus de plantes, arbres i arbustos des dels més autòctons, els més aromàtics i els més tropicals. I és que avui les ciutats han anat perdent aquell to grisós que li conferien les pedres d’abans quan la pols dels carrers fou transformada amb empedrats i després recoberta d’asfalt. Aleshores, alguns veïns, s’esforçaven en col·locar en llurs balcons i finestres alguna planteta, un gerani o un roser, per tal de donar una mica de vida aquells carrers tristos i grisos de la gran època industrial.

Ara, les indústries han marxat dels nostres centres, els carrers han esdevingut espais de trobada per la gent i els arbres i les flors ornen tota aquesta nova imatge de les nostres ciutats i viles. Aviat, ja no ens caldrà, com abans, haver de sortir de la ciutat per a veure arbres i flors, ara, només ens cal sortir al carrer i contemplar com la natura també pot estar present al davant de casa nostra. Només ens cal cuidar-la i mimar-la per a poder-la gaudir molts anys!

El concert

2009-04-25T14:04:00.000-07:00

Des de fa uns anys a Mataró es celebra un concert per Sant Jordi i al programa no hi falta algunes de les cançons catalanes que ens apropen a aquest sentit de pàtria, país... (que cadascú hi afegeixi el que li sembli més adient –o el que més li agradi. Sense discussió).

El concert va ser força reeixit, sobre tot per les magnífiques veus del grup de Centelles que tot i cantant a "capella" feien vibrar mig temple. El "nostre" tenor Fadó que els va acompanyar en els moments de les cançons que fan "pàtria" també correcte, i agraïts que desinteressadament hi volgués participar; però el cert és que arribats a aquests moments sublims i quan tothom dret acompanyava el "Per damunt dels nostres cants..." vaig fer un retorn en el temps, a l'any 1968, quan per primera vegada es va autoritzar cantar la cançó després de molts anys de silenci. Fou al monestir de Sant Cugat en una nit exuberant i on tothom, aleshores també dempeus, però amb llàgrimes als ulls, va poder escoltar "El cant de la senyera". Ahir, tot i la majestuositat de la festa, res a veure....Respectuosos, sí, emoció? Potser els més grans encara recordaven els anys de repressió i de boca closa, però els joves ni tan sols saben que durant molts anys estigués prohibit cantar i/o escoltar aquesta cançó, i que es va precisar d'un permís especial per a poder- la sentir aquella nit de primavera d'ara fa 40 anys al monestir de Sant Cugat, després dels tristos Fets del Palau de l'any 1960.
És fa difícil explicar i fer entendre què foren tants i tants anys de silenci. Sembla però, que rebuscant la memòria alguns joves comencen a entendre el llarg camí que molts varen –vàrem- fer per poder obtenir la democràcia que avui gaudim.
No en volem les gràcies, però si que es reconegui el gran esforç que va costar i que molts no varen poder ni tastar-la.

Tot esperant la primavera

2009-02-28T14:32:00.000-08:00

Aquests dies escoltem diferents arguments sobre la greu crisi econòmica que patim. Tothom fa "el seu" anàlisi. Alguns amb més profunditat que d'altres, i alguns quan parlen de la crisi a Espanya o a Catalunya s'obliden que n'hi ha una de més universal. Ja no s'hi val a dir que "Spain is different". Espanya, com molts països occidentals o d'economia occidental, s'ha vist immers d'una manera concreta dins d'aquesta forta crisi, i si analitzem el Regne Unit també hi trobarem la seva particular concreció i així a cadascun dels països.
El que no hem sentit quasi gens és "quan s'acabarà aquesta crisi". Tothom fa previsions negatives fins ben entrat el 2010. L'altre dia, però, en una conferència a Mataró, vaig sentir les primeres frases optimistes pronunciades pel màxim representant de la primera entitat d'estalvis local. Un missatge de confiança també toca en aquest moments i no seré pas jo qui li esmeni la pàgina; el cert és, però, que "aquesta" crisi tan global no té una recuperació tant de "llibre" com han tingut les crisis viscudes fins ara, justament per això, perquè ara és una crisi global, però perquè, a més a més, s'hi han afegit tota una sèrie d'elements més enllà dels purament econòmics: la cobdícia, l'engany, l'estafa..., i tot això ha fet que damunt la taula hi figurin altres temes més enllà dels econòmics. És per això, perquè caldrà superar aquests altres elements, que la recuperació és fa tan difícil de preveure: la confiança, la transparència, l'honestedat.... com es recuperen?
En sortir d'aquella conferència "optimista" vaig anar a escoltar un altre conferenciant que parlava del fòrum de Davos, recentment celebrat, i també del fòrum social del Brasil. I a partir d'aquí, si ja hi havia alguns elements sobre la taula per a replantejar-se, escoltant els missatges -no escrits- del fòrum social, la taula s'omplia a vessar. Hi ha tantes coses a replantejar que ja no es parla de sortida de crisi sinó de canvi profunds del sistema econòmic actual; tant profunds que de moment ningú es veu capaç de definir-los.

Potser ens caldrà una gran reflexió universal sobre sistemes econòmics, sobre sistemes socials per a poder començar a entreveure cap on va el nostre món. De moment, seguirem esperant que la primavera ompli aviat els camps de flors i les orenetes s'afanyin a fer els seus nous nius.

Ahir

2009-01-21T14:35:00.000-08:00

El dia d'ahir, per més que alguns no vulguin reconèixer la seva importància, per a molts homes i dones de la terra, de tot el planeta, en va tenir molta. Un home de color entrava a la Casa Blanca, ell i tota la seva família de color. Ell mateix deia que 40 anys enrera el seu pare no hagués pogut entrar en qualsevol restaurant del país. Si això no és un dia històric ja em direu quin dia ho és.
A moltes orelles encara ressonen les paraules de Luther King proclamant "he somiat que un dia ...." I aquest dia fou ahir, quan tot el món contemplava admirat com un home de color caminava en pas ferm per l'avinguda de Pensilvània cap a la Casa Blanca.
Aquest dia no només era important per a la gent d'aquest gran país on la barreja de races i civilitzacions ja no pot donar marxa enrera, també ho era per als ciutadans de molts altres països: per als ciutadans dels països receptors d'emigrants d'arreu del món i que a partir d'ara hauran de mirar els nouvinguts amb uns altres ulls; per als ciutadans d'aquells països de color de pell diferent a la blanca que veien atònits com algú de color seria a partir d'ara el dirigent del país més poderós del món... Alguns reconeixien en aquest important president com algú dels "seus", algú que per primera vegada era com ells, i fins i tot que era algú sortit d'ells.
Ens hem parat a analitzar l'impacte de les imatges que ahir es varen poder veure arreu del món?
El que sí que es pot afirmar és que fou un gran impacte, viscut per alguns des de la proximitat, per altres des de la llunyania, però que a ningú va deixar indiferent; tots, però, interrogant-se: i ara què? Suposarà aquest fet un canvi en les relacions entre els homes i dones del món que a partir d'ara i per la força d'uns vots se senten tots, són tots més iguals?
El món s'ha obert a una nova etapa. Si més no es veu obligat a arraconar els vells cants reivindicatius de l'ideari "folk" que tot reivindicant deien:
"blancs i negres junts,
blancs i negres junts,
oh dins del món cor crec fermament
que junts vencerem demà!"

Demà ja és ahir!

Veïns

2008-12-18T14:17:00.000-08:00

Feia molt temps que no la veia. Fa uns anys, no sé ben bé quants, va marxar del carrer i se'n va anar a viure no pas massa més lluny, en una casa més gran i més bonica, perquè aleshores la feina els anava molt bé, però ara feia molt temps que no la trobava. Vaig pensar que fins i tot ja no vivia pel barri. Avui, en arribar al portal de casa, sortia de casa els veïns. "Quan temps feia que no ens veiem! Oh! quina il·lusió trobar-te. Com estàs?" De sobte, els seus llavis han callat. Només parlava la seva mirada; una mirada trista i apesarada: "Les coses no m'han anat massa bé... Em vaig separar i ara intento sortir-me'n com puc...." I m'interrogava preguntant-me "I tu? Et veig molt bé" No m'he atrevit a dir que sí, que bé, encara que carregada de feina. Que la família bé, que els fills han estudiat, que tenen una bona feina, que no ens falta res.... Ho ha pogut intuir, però he pensat que no era just explicar que hi ha móns meravellosos, mentre els altres passen tantes penúries. Tots ho sabem que potser no és culpa d'ells, o potser si, perquè varen arriscar massa, perquè ambicionaven massa, però avui, davant d'aquells ulls entristits hagués estat massa cruel dir que tot ens ha anat molt bé, que hem sabut ser assenyats, que no ens hem embrancat en negocis incerts... Ens hem acomiadat, però per a retrobar-nos i per refer una mica aquella amistat de veïnatge que en d'altre temps havíem compartit. Ja sé que potser no servirà de molt, però el que si que és cert és que el nostre arreveure ha estat il·lusionat, ple de goig de veure'ns i de reconèixer-nos, i de saber que malgrat tots els contratemps seguim existint.

A la sortida de Sant Martí de Mata

2008-11-17T11:56:00.001-08:00

Atrapats per la crisi?

2008-10-12T14:50:00.000-07:00

Estem submergits en una crisi econòmica, millor dit, financera, que ha portat o està portant o arrossegant a una crisi econòmica bàsicament a les economies occidentals. Segurament estem davant del gran primer terrabastall de l’anomenat mercat lliure, o capitalisme liberal, o el nom que es vulgui donar a aquest capitalisme desenfrenat fonamentat en el consum, però fonamentat també en la cobdícia d’alguns que han agafat els diners dels altres i han acabat enganyant-los perquè donaven un valor irreal, inexistent a diferents paquets d’accions que els havien confiat.

S’ha trencat el sistema financer que, tot i el catacrac del 1929, va tornar a agafar volada després de la segona guerra mundial.

I ara què?

Fins avui hem anat sentint mil i una proposta de cara a retornar la confiança als industrials, a aquells que, malgrat tot, tenen ganes de posar béns i serveis al mercat però que no tenen recursos per a fer-ho perquè ningú no els en deixa.

Algú ha parlat de retornar la confiança als mercats. Pregunta: i els mercats els tornarem a deixar en mans dels que ara ens han portat a aquest immens atzucac? Sembla clar, que al costat de tantes propostes agosarades n’hi ha d’haver una de prèvia que és: com s’articulen mecanismes de control perquè tot això no torni a succeir?

Sembla que els de la UE –que són els països de la zona euro- acompanyats per la GB –ep! la GB i tot, ella sempre tan lliura i tan autònoma- finalment han trobat camins comuns per intentar pal·liar la greu crisi que ens envolta, i una de les accions més importants és “semi” nacionalitzar la banca privada mitjançant la compra de més del 50% de les accions: l’Estat esdevindrà el primer accionista de les principals economies occidentals!

La política, que és entre altres un instrument per administrar els béns dels ciutadans, no ha estat capaç de trobar cap altra eina que li permetés actuar sobre la crisi actual. No si han valgut les paraules de confiança dels presidents dels diferents països, no s’hi ha valgut les diverses injeccions de liquidesa, no s’hi ha valgut les propostes d’ajudes...., ha calgut passar a l’acció directa: comprar els bancs o part dels grans bancs, dels que han fet pitjor les coses i que ara es troben amb un forat més que negre.

Si ens ho haguessin explicat a les classes d’economia d’ara fa trenta anys ningú s’ho hagués cregut, ni el propi Marx, molt en boga per aquella època.

Ara, com ha dit el periodista, només cal esperar la resposta dels mercats. N’hi haurà prou per regenerar la confiança? O potser caldrà que l’Estat –aquest papà Estat que ningú no volia- hagi de posar-se a produir més béns i més serveis per al seus ciutadans?

A les cinc del matí

2008-08-28T14:14:00.000-07:00

En arribar a la feina un dels meus companys comenta que a les cinc del matí ha hagut de trucar els mossos d’esquadra per que al pis de sota hi havia una llarga i tensa discussió.

Finalment han vingut els mossos i el tema s’ha calmat. Sembla.

Al cap de poc un altre company ha dit que ell també, a les cinc del matí, ha hagut de tancar la finestra perquè dos paios es barallaven. Al final, després de molta discussió han marxat carrer enllà.

Passava alguna cosa estranya a les cinc del matí? Hi havia una interconnexió negativa d’astres ? Com que no hi entenc en astronomia per més que miri el cel no sabré veure si hi ha algun astre capgirat. A mi m’agrada, més aviat, mirar el cel i veure–hi brillar milions d’estels, encara que perquè això s’esdevingui cal que sigui una nit obscura i que hom es trobi dalt d’una muntanya o en un indret lluny de la ciutat.

Però tornem al fet, al fet d’aquest degoteig llarg de baralles i discussions. Abans no passava? Abans no ens en assabentàvem? Abans, en el cas de les parelles la dona optava –o estava educada per..- callar, i aquí s’acabava tot? En una societat on els mínims bàsics estan garantits, és a dir on no cal patir pel menjar, per la sanitat, per l’educació.... , cada dia ens arriben més situacions de confrontació i no només entre parelles. Què passa? Què ens està passant? Quina cosa no hem educat que ens trobem en una societat tan crispada? En gent que de seguida salta?

Moltes vegades, entre nosaltres, ens passa que no sabem o no volem escoltar, que volem imposar el nostre criteri, que volem que ens escoltin i no volem ni sentir els arguments dels altres. Quan això va pujant de to, ens anem engrescant, engrescant i això ja no hi ha qui ho pari.

I ens diem pacífics? I diem que volem treballar per la pau al món si ni tan sols som capaços d’escoltar el que diu l’altre i a la primera saltem? No hauríem de començar a educar-nos, tots plegats, petits i grans, en aprendre a escoltar, en aprendre a dialogar, en aprendre a valorar els criteris dels altres i acceptar que més enllà de nosaltres l’altre també té opinions positives, també té arguments valuosos...?

I abans de tot ens cal intentar estar en pau amb nosaltres mateixos per tal de poder transmetre arreu una aureola de tranquil·litat, de calma, d’assossec per tal de no ser generadors de tensions, de discòrdies, de baralles... , si no portadors de pau.

Unitat de trànsit

2008-08-11T14:06:00.000-07:00

De sobte, com aquell qui no vol la cosa, comencen a dir en veu alta " aviat

arriben els zeladors, estiguin a punt perquè els portaran cap a baix". I sense ni tan sols acabar de preparar les poques pertinences que tenim a l'habitació comencen a recollir els malalts, i als acompanyants ens diuen que anem cap a la unitat de trànsit, al nivell menys ú, que els retrobarem allà. No feia ni tan sols un parell d'hores que el metge havia "decretat" l'alta, l'alta d'aquell hospital, i ja estaven tots a punt de marxar. Marxar? De fet el que fèiem era esperar les ambulàncies respectives, allà en un "pas" nefast, tots arrenglerats malalts donats "d'alta" i acompanyants, només un acompanyant per malalt, però. Tots en fila, quiets, astorats, sense conèixer quin seria l'episodi següent.

I allà ens diguérem adéu. Un adèu que fou un adéu per sempre: tu marxaves a casa a acabar de refer-te, però el cert és que al cap de poc retornaries a l'hospital per ara si, acabar d'una manera definitiva aquesta enfermetat que t'ha acompanyat tants anys. Nosaltres, cap a un altre centre, un centre de "curta estada" per a mirar si ens podíem recuperar del nostre infart cerebral, per seguir després del centre de curta estada a un altre centre de més llarga estada.
Allà, en aquell espai fred i inhòspit, sense en prou feines adonar-nos ens diguérem adéu de tantes hores i tants dies compartits al llarg de més de quaranta anys. De tantes estones d'escolta de paraules sàvies i profundes. Ningú més que tu parlava amb aquella profunditat i claredat de la pastoral social, del compromís del cristià envers els més marginats. I a ells vares dedicar gran part de la teva vida, i amb tu vàrem aprendre que la senzillesa és una virtut que no s'utilitza massa avui en dia, i que molt a prop de nosaltres hi ha algú que pateix i que espera que li allarguis la mà.

Gràcies per tot el que ens has ensenyat i per tot el que hem après al teu costat. A reveure!

25 anys!

2008-07-10T14:49:00.000-07:00

Hi ha moltes celebracions de 25 anys, nosaltres hem celebrat la nostra amistat: 25 anys d'amistat; en va unir la feina, cadascú amb la seva responsabilitat, però més enllà del treball es va anar forjant una amistat que ni el temps ni la separació física del treball ha fet minvar.

Quantes coses hem forjat plegades, hem viscut, hem disfrutat, hem sofert! Hi ha però un tema que no podem separar de la nostra amistat: el treball, millor dit l'esforç per fer el treball ben fet, sense escatimar ni hores ni neguits. Aquest gran repte que és fer la feina ben feta, no perquè vinguin a donar-nos-en les gràcies, i que bé que ho fas, etc, sinó perquè toca, perquè ens faran forjar així, perquè no entendríem fer les coses a mitges, ni que els altres haguessin de treure les castanyes del foc, perquè nosaltres hem llençat la tovallola.

Amb el recorregut del temps, de les nostres pròpies vides, ens adonem que l'esforç ha estat el nostre millor company de camí, un camí que iniciarem plegades fa 25 anys i que ara cadascú de nosaltres desenvolupa en àmbits i espais diferents. Vàrem tenir la sort de trobar-nos a la feina, i juntes vàrem treballar una pila d'anys; avui joioses hem celebrat que seguim essent tan amigues com aleshores i disposades a ajudar-nos mútuament en els moments difícils de les nostres pròpies vides. Acabem de superar un d'aquests moments i per això encara ens agradava més de poder compartir una estona de la nostra vida.

L'amistat, això que ens fa vibrar al costat de l'altre, no és res més que això, estar disposat a compartir amb l'altre tots els moments bons i dolents de la vida; celebrar-ho és evidenciar que res ni ningú podrà mai trencar ni anul·lar allò que el pas dels anys ha anat fent pòsit a les nostres vides. Un amic és el millor tresor que podem tenir.

La llarga espera

2008-07-09T14:53:00.001-07:00

Si hom aprèn alguna cosa del pas per un o diferents centres hospitalaris és saber esperar. Algú diria: desesperar, però val la pena prendre-ho en positiu i dir: esperar, esperar llargament, i encara més, esperar i callar, perquè ningú et pot donar raó de res:" has de parlar amb.." o "amb l'altre", o "ja vindrà la infermera", o "després passaran a".... i així al llarg del dia i de la nit. Si estàs bo, i bé, pots arribar a entendre una situació d'espera, però quan hom està malalt o està al costat d'un malalt neguitós, l'espera ja no pot ser submisa i plena de paciència sinó que acaba apoderant-se d'un mateix i al final pots acabar perdent els papers perquè ja estàs cansat d'esperar i de veure el malalt desemparat, neguitós, ple d'angoixa i sense resposta. Aquí hi ha el punt més rellevant d'una situació hospitalària, en el ben entès que ningú hi va a passar l'estona: la persona; quan un malalt entra a un centre hospitalari deixa de ser una persona amb noms i cognoms, -tot i que els pobres auxiliars intenten nomenar-lo pel nom, que moltes vegades no és ni el que està acostumat a sentir sino el que diu el "carnet"-; el malalt passa a ser un pacient, i un pacient que com aquell qui diu ha perdut a la família, perquè sembla que els pacients siguin dels metges i metgesses i que la família poca cosa hi té a veure. Quan després de llargues pesquisses aconsegueixes que algú informi a la família, es fa amb un llenguatge tan tecnificat que en prou feines acabes d'entendre el que li passa al teu familiar... Això si, al seu expedient ha quedat tot recollit, tot el que se li ha fet, el que ha de fer, etc., però: dins d'aquest llarg procés d'anàlisi i de diagnosi algú li pregunta al malalt : com està? com se troba?

Amb un farcell de paciència al final algú et diu,"... i ara caldrà derivar-lo cap aquí o cap allà", o "ja se'n pot anar a casa i té visita al dia tal". I de repent et trobes en una sala d'un centre hospitalari amb un munt de persones amb la mirada interrogant preguntant ¿què hi fem aquí? I l'angoixa, el desconcert, i la solitud els acompanyarà en la seva nova estança

Agafa els diners i córrer

2008-05-27T14:56:00.000-07:00

Aquest era el títol d'una pel·lícula de fa molts anys, però era justament això, una peli i prou. Avui al tren –el tren dona molt de si i sobre tot si s'està parat per alguna avaria- han agafat una bossa i a córrer... Eren una parell de turistes que pujaven al tren i anaven amb una bicicleta i una noia els ha ajudat a pujar al tren. Quina amabilitat oi? Mentre es situaven ha pres la bossa i ha marxat vagó enllà. Un xicot, que se n'ha adonat, s'ha aixecat i del seient estant en anglès els ha dit el que estava passant i l'home ha marxat cap a la direcció que el noi indicava. Evidentment la noia "amable" ja havia desaparegut. Amb aquella riuada de gent del capvespre, era ben fàcil d'escapolir-se... Quin greu, quin mal record per aquells turistes, quin mal rotllo.... Tothom hi ha fet el seu comentari. La llàstima ha estat no poder reaccionar més ràpid, però està clar, ells, els lladres sí que ho tenen tot planificat i controlat, però tu, què vols, abans no has reaccionat, ves a saber on són.
Feia escasses hores que havia anat a unes oficines i a l'entrar m'he donat que la porta estava forçada. He preguntat què havia passat i m'han explicat que aquest cap de setmana havien "polit" tres plantes del mateix edifici, que és tot d'oficines. I no va sonar cap alarma? No, no, ningú se'n va adonar. Ells, els lladres, sempre saben molt bé el què fan, a on ho fan i quan, i ho tenen tot controlat. Però nosaltres no hi atinem, pensem que potser són uns operaris que venen arreglar una emergència....

Què complicat que és tot això. Potser podem arribar a entendre que aquell que no té res li costa menys atrapar un tros de pa que demanar-te'l ja que no té la certesa que si te'l demana tu li donis. Davant de tants que tenen tant podríem entendre els que "roben" perquè estan a la misèria i algú encara hi afegiria que potser és ben seu, però el que costa d'entendre és a aquesta gent que d'una forma individual o en grup organitzat fan del robatori el seu "ofici". Semblava que això, en una societat civilitzada, amb gent que ha tingut accés a la formació, a la feina...., ja no passaria; doncs sí, passa; no ens agrada, però passa, hi passa al davant nostre i ens fa sentir impotents i descol·locats. Sembla que al codi d'Hammurabi aquesta malifeta ja està penada, però no és cap consol pensar que estem igual que fa 3700 anys. Quin desastre que som els humans!

Desencís

2008-02-16T15:42:00.000-08:00

Sovint parlem dels joves de si els seus valors són diferents, de si passen de tot, de si no es volen implicar en res, ni en la feina, ni en els estudis, ni en formar una família, ni en l’àmbit social, ni en la política... Moltes vegades ens preguntem tots plegats, i avui més que mai potser, el perquè d’aquests comportaments. I aleshores des d’aquell que pontifica que potser els pares no n’han sabut prou i es reconeix com “ho hem fet tan bé com sabíem..” , a aquells que diuen que si l’escola, que si la societat, els mitjans de comunicació -que avui semblen els culpables de tot - ...; però el cert és que potser no anem al fons de la qüestió: algú d’aquests que teoritzen sobre “els joves” ha preguntat alguna vegada als propis joves: i vosaltres què hi dieu, per a conèixer en primera persona l’arrel del problema? Però potser no cal preguntar-los a ells, potser ens hem de preguntar a nosaltres mateixos, els adults, si som nosaltres amb el nostre quefer moltes vegades immadur, irreflexiu, fals, insolidari, etc,... la causa d’aquest desencís dels nostres joves.
Quan les utopies encara són un objectiu per a ells som nosaltres els que deixem de lluitar per aquestes mateixes utopies i ens deixem arrossegar per la comoditat, pel camí fàcil, per l’estatus adquirit...., o ens amaguem darrera falsos comportaments d’autoritat o de saviesa. I així és com deixem de ser “utòpics” , il·lusionats, confiats, transparents, lluitadors.... Els nostres ideals de joves han deixat pas al conformisme, a una situació menys arriscada, ... i fins i tot a una situació poc coherent amb les nostres idees i maneres de fer de temps enrere. I serem capaços de buscar mil excuses i mil justificants perquè els altres acceptin que allò que fem és el que és correcte, és el que toca -més aviat seria.

Els joves acaben no entenen res; en abandonar les utopies els hem trencat les il·lusions, els hem avocat al desconcert i al desencís, i aleshores no ens estranyem que ens diguin: ja us ho fareu!

Dies de festa

2007-12-26T12:26:00.000-08:00

Sempre acabem dient que aquests dies són diferents, que són poc normals. I és ben cert, talment sembla que les busques del rellotge s’hagin parat i no ens recordem de res ni que el món existeixi: la casa, la cuina –sobretot la cuina- la família i ja està. I ben bé no està. Perquè no és cert que el món s’aturi i que la gent canviï de ritme. Ben mirat, només uns quants i uns quants ben poquets, però com que sovint “universalitzem” allò que s’esdevé a casa nostra... I tan avui com ahir el sol ha sortit –una mica més aviat ja- i s’ha tornat a amagar i també la lluna, que fa un parell de dies que va fer el ple i era magnífica. Diuen que la millor lluna és la del ple de gener, que fins i tot pots sortir al jardí i llegir de tanta llum que fa, tot i que no es pas bona època per a sortir a prendre la fresca a mig gener i a mitja nit. Bé, el que dèiem, malgrat que uns quants ens quedem tancats a casa –avui, uns quants menys perquè per Sant Esteve només els catalans i els anglesos fem festa- el món segueix donant voltes i hi ha infants que neixen i gent que ens deixarà per sempre, hi ha baralles –les bones noticies no arriben mai- i segrests i penes i també esport. Això si, perquè a part dels agosarats que fan com cada any la travessa del port el dia de Nadal hi ha diferents campionats que no s’aturen. I també hi ha concerts. Molts concerts i a tots ens agrada sentir concerts per Nadal i cantar nadales. Ahir mateix varem assistir a un concert quasi familiar –perquè no hi havia massa gent- però que en canvi va ser força aconseguit, perquè el que agrada a la gent és sentir cantar cançons conegudes i no allò que en diuen “un concert” de debò. De tota manera, veig que els músics en aquests concerts “tan populars” el que solen fer és un programa max-mix, entre mig de peces conegudes n’hi posen de menys conegudes però prou boniques i així de mica en mica la gent anem educant la oïda, perquè molts som de la generació no-musical, és a dir quan la música només era per a una “elit” i els altres ens havíem de conformar amb la “nova cançó”... Uf! Quin rotllo. Està vist que fins i tot la inspiració avui és diferent. Bon Nadal

El camí de la llibertat

2007-12-14T15:13:00.001-08:00

Han estat quasi tres anys des que ell va marxar de l’illa per a iniciar una nova vida: una vida lliure que els permetés sobre tot obtenir un futur millor per a llur fill. Va sortir fent un curs de tècnic a Mèxic i després va poder entrar a USA com a exiliat polític. El seu alt nivell d’estudis, això si, de l’illa surten molt ben formats, li va possibilitar tenir aviat una bona feina, i aleshores inicià tots els tràmits perquè ella i el nen poguessin també deixar l’illa i emprendre definitivament el camí de la llibertat.

Ha estat un camí llarg, de papers i papers i més tràmits, i diners és clar, des de Miami, com fan tots; primer per a donar-los un cop de mà perquè amb el que es percep per la feina que es fa –uns 15 dòlars al mes un bon llicenciat- no en n’hi ha per a res, ni tant sols per al menjar i no parlem dels medicaments, que no n’hi ha. Molt bons metges, bons hospitals, però sense medicaments...

La separació ha estat llarga i dolorosa, tant com ara al moment de dir adéu a la mare sabent que potser no es podran veure mai més, dir adéu als veïns, als amics, a la terra que t’ha vist néixer i créixer i marxar a un lloc desconegut i incert. Per un costat la il·lusió de l’encontre amb el marit i l’inici d’una nova vida, però per l’altre el dolor d’un adéu, potser per sempre.

Després, un vol d’avió, el primer de la vida, és clar, el rencontre, el país estrany on has gestionat la sortida, l’arribada a una nova frontera, el pas tota sola amb el nen demanant com tants d’altres que t’acollin com exiliada... I finalment la terra nova, lliure, que d’entrada t’atorga ja un munt d’ajudes perquè puguis tirar endavant aquests primers mesos.

I el teu fill, aviat anirà a la nova escola; com tots els infants fills d’exiliats de l’illa farà les classes amb anglès, però amb una mica de sort el seu company de taula l’entendrà, perquè a Miami es parlen dues llengües m’has dit.

Des de l’altre costat de l’oceà ens costa entendre que els USA siguin tan generosos amb vosaltres i tu i els teus els estigueu tan agraïts, però després de seguir amb tu aquest llarg camí, avui podem entendre millor el que és i representa per a vosaltres aquesta llibertat.

No defalliu. Algun dia, potser també, el vostre país serà lliure!

La ciutat rosa

2007-09-12T14:38:00.000-07:00

Aquest és el sobrenom de la famosa ciutat de Petra, la ciutat de pedra rosa, la ciutat rosa del desert. Tant se val el nom i fins i tot el color, el cert és que després de caminar més d'un km per un congost flanquejat per roques altíssimes et trobes amb un meravellós edifici entallat a la pedra. I aquesta és la gran originalitat dels nabateus que varen ser, sembla, els que esculpiren aquests edificis a les pedres, tot i que abans que ells els edomites varen viure també per aquestes valls.

Caminar pel congost que porta a la ciutat en mig de la llum i les ombres que les roques allarguen sobre els visitants esdevé un primer pas cap a la màgia que trobaràs al final de l'engorjat

Normalment veiem els edificis construïts pedra sobre pedra –només algunes vegades les mateixes roques serveixen de fonaments- en canvi a Petra és la roca treballada per la mà humana que es converteix en edifici, i quins edificis!

Aquesta ciutat, però, no hagués reeixit com a gran ciutat comercial de l'època –entorn del segle 1er de la nostra era- si no hagués tingut uns homes enginyosos que haguessin construït petites canaletes amagades a les roques –perquè l'enemic no ho veiés- que transportaven l'aigua a la ciutat. L'aigua, el conduir l'aigua, l'emmagatzemar aigua ha estat sempre l'element clau de les civilitzacions que viuen en zones àrides: perquè sense aigua la vida no hauria estat possible.

Petra és una ciutat rosa, però si penetres en algun dels seus innombrables edificis i mires cap el sostre veuràs que les roques són d'una gran varietat de colors, aquí dins no els cal la llum del sol per anar canvien de tonalitat al llarg del dia: cada entallat de la pedra és d'un color diferent.

Si pugues al Monestir, que és una de les edificacions que es troba en un dels turons que envolten la gran ciutat, podràs albirar l' immens panorama de la vall de Naba i podràs gaudir d'una estona de pau i silenci. Aquí dalt són poc els visitants que hi arriben i el garbuix de la ciutat es transforma en quietud. No hi ha soroll, no hi ha brogit, només un sol intens que tot ho il·lumina i que et permet contemplar la bellesa de la natura que tens al teu voltant i la bellesa que l'home ha estat capaç de crear amb les seves pròpies mans.

Quin color agafen les pedres de la ciutat rosa quan els núvols han deixat caure un doll d'aigua fresca per damunt d'aquestes roques?

Cal agrair als romàntics del segle XIX que després de capbussar-se dins de la història es dedicaren a buscar allò que en algun lloc de les antigues escriptures deia que hi havia una ciutat meravellosa.

Palau-fortalesa de Massada

2007-09-08T10:11:00.000-07:00

Arribar a Massada a primera hora del matí et desvetlla del son que fa poca estona has hagut de deixar en mig dels llençols de l'hotel: com es va poder construir una fortalesa com aquesta ara fa més de 2.000 anys?

Cal entrar-hi amb els ulls oberts per contemplar el que era capaç de fer l'home a aquella època i no tant sota una intenció defensiva, que també, sinó com un espai de lleure: un palau d'hivern per a venir-hi a passar llargues estones en mig del sol imponent del desert de Judea, lluny de tot vincle humà però acompanyat de tots els luxes del moment...

De fet, però, aquest meravellós palau construït damunt d'un turó de 400 m d'altitud al costat de la Mar Morta, va tenir una vida molt curta, comparada a la que han tingut altres fortificacions com aquesta. Iniciat a l'entorn dels anys 30 aC va servir com a palau-refugi a Herodes el Gran. Uns anys després seria utilitzat com a darrer bastió del poble hebreu, en aquest cas, representant per un reducte de zelotes. A l'any 74, la fortalesa va ser passada per les armes romanes. Bé de fet, poca cosa hi varen acabar fent els romans després de tres anys de setge, perquè quan els 950 darrers habitants es veieren atrapats per les legions romanes varen decidir fer el darrer acte heroic de la seva vida: morir abans d'entregar-se a l'enemic, i dels pares als fills i dels germans als parents tots varen anar matant-se, llevat de dues mares i els seus cinc fills que es varen poder amagar en unes coves subterrànees, ells serien el que explicarien els fets quan un escrivent jueu, ara traspassat a les files romanes els va trobar.

Valia la pena tan sacrifici humà? Els jueus súper ortodoxes actuals, que no admeten el suïcidi no ho volen ni recordar, mentre que d'altres hi porten fills i joves perquè contemplin l'indret on els darrers jueus que es varen quedar al seu país –els altres, amb la diàspora s'escamparen Mediterrani enllà- varen sacrificar-se abans que l'enemic els prengués els fills, els vengués com esclaus i violés a les noies. Aquest fou el preu de la llibertat d'un poble que des d'aleshores i quasi durant 20 segles ha hagut de refer la seva vida lluny del seu país. I ara...

Pedres al desert

2007-08-24T14:16:00.000-07:00

Quan estudiava geografia, d'això ja fa molts anys, em deien que no tots els deserts són iguals i d'una manera excepcional m'anomenaven el Sinaí com un desert de pedres, no de sorra.

I talment és així: el desert del Sinaí és un conjunt de pedres apilonades que van fent muntanyes i on no hi ha res més que això: pedres.

Diuen que els beduïns que són pobles nòmades que viuen al desert saben prou bé que entre mig de tantes pedres de tant en tant hi ha aigua i això els permet d'aturar-se, muntar l'haima i deixar que els seus ramats "pasturin" per aquells indrets. Quan s'acaben aquelles pastures eixutes que un bri d'aigua va fer créixer algun dia, desmunten l'haima, s'enfilen als camells i fins un altre indret on saben que hi ha aigua i quatre herbes per als animals. Només ells són capaços, en mig de tants rocs, de descobrir on hi ha un regalim d'aigua, perquè sense aigua no hi ha vida.

Aquest és el gran paradigma del desert: l'expressió de la no-vida i en canvi si et plantes al bell mig pots sentir com les pedres et parlen amb un silenci pregon: pujar al cim del Sinaí per a veure-hi néixer el nou dia, no és res més que, després d'una llarga caminada sota un immens mantell d'estels, anar veient com a cada instant del dia les pedres van prenent un color diferent i et van anunciant el pas dels minuts, de les hores, del temps.... i en el fons, al fons d'una vall hi pots descobrir un gotim verdós, senyal inequívoca de la vida que s'amaga sota de tantes pedres...

Si mai plou al desert, diuen, que al cap de pocs dies les seues valls es vesteixen de boniques estores de flors i en un obrir i tancar els ulls, un cop meravellats per tanta bellesa, les flors es van pansint i el paisatge esdevé groc i monòton com sempre.

Però el silenci del desert ens parla d'aquest gran espai que l'home necessita per a viure que és l'espai on retrobar-se amb ell mateix i poder així reemprendre de nou el camí, tal i com va fer tantes i tantes vegades el poble hebreu.

Nit de Sant Joan

2007-06-28T14:46:00.000-07:00

Una revetlla que ja no és revetlla. De tant en tant se sent algun petard i algun coet llunyà, però s'ha acabat aquella segona revetlla que era abans la nit de Sant Pere i que de vegades era més important per bé que el dia de Sant Pere era festiu (vermell als calendaris de l'època) mentre que el de Sant Joan era recuperable. No havia entès mai aquesta diferència, però el cert és que el dia de Sant Pere ningú treballava, i ara tothom treballa... vet aquí que ens ha portat aquest canvi de santorals i de festius.
De tota manera les revetlles ja no són el que eren, no ho dic tant per al tema de si l'any vinent podrem seguir encenent bengales o no, si no més aviat per al tema dels focs: el que feia revetlla o festa eren els focs que sorgien a diferents indrets de la ciutat. Aquestes fogueres que els infants i joves es cuidàven d'anar construint al llarg de la setmana anant a buscar els "trastos" vells dels veïns i a on els que no havien tingut temps de donar-los-hi venien a darrera hora per a llençar al foc tot allò del que es volien despendre. Perquè de fet, les fogueres de Sant Joan no eren res més que això: la crema de tot allò que era vell, que ens feia nosa, que no volíem veure més, que ja no servia per a res. La nit de Sant Joan esdevenia la nit del canvi, de la renovació, llançàvem al foc tot allò que no ens agradava, que ens feia mal, que no desitjàvem... el foc ho cremava tot, ho consumia tot ... i era així com podíem començar un dia nou, un dia diferent, i tot s'esdevenia en una mateixa nit, al llarg d'una nit molt curta que ens permetia llençar, cremar, olvidar els trastos i les angoixes que ens capficaven, els maldecaps, els neguits, i la claror del nou dia naixia amb nosaltres amb el desig d'un món nou, d'un esperit net, d'un recomençar alliberats de tot allò que fins feia poques hores ens havia corprès.

Ara s'han acabat les fogueres, han prohibit les fogueres, i aquests moments màgics que ens oferien les nits de Sant Joan també han desaparegut del nostre itinerari vital...

Nit de pluja

2007-05-26T14:55:00.000-07:00

Plou i això és una bona noticia, l'aigua servirà per a regar arbres i plantes, per a netejar els carrers i els cotxes del fang caigut aquest darrers dies, però la pluja haurà malmès aquesta primera nit de la Fira. Sort que aquesta hora de la nit la mainada ja dorm –o hauria de dormir!- i el fet d'haver de parar les atraccions no serà tan traumàtic per a la gent que hi és ara: els joves. Els firaries s'enfadaran, però ells saben prou bé, que cada any, per la Fira plou. i si no ja no seria la Fira.

Però tot escoltant com queia la pluja he recordat aquella noieta del mercat que fa just unes setmanes ens anunciava que estava embarassada. Malauradament avui no era a la parada i hem preguntat al xicot, el seu marit, si havia passat res, i sí havia passat: han perdut el fillet que esperaven. Com que son joves de ben segur que aviat s'hi tornaran a posar, però avui la parada estava molt trista sense les dolces paraules de la Sandra dient "què quants plàtans vol mami?" perquè totes les dones eren per a ella mamis i els homes –que també n'hi ha que compren- papis i a tots ens havia captivat la seva alegria. Tots els que hem escoltat la trista noticia li hem dit al xicot que li dongui molts records i ànims de part de tota la gent del mercat, i esperem que ho farà, perquè ell, que el conec de petit s'ha passat la vida venen plàtans però també ha lluitat molt per aconseguir estudiar i acabar una carrera universitària i ara tot i que ja treballa en un banc segueix els dissabtes fent els mercats -com diuen ells-, perquè així ajuda la seva dona i podran acabar de pagar el pis abans... I ara que la vida els somreia els ha vingut aquest entrebanc. Ànims, que segur que aviat oblidareu aquest petit ensopec i, d'aquí a poc temps tindreu a la falda el fillet que amb tanta il·lusió esperàveu. Un petó.

EL CONFERENCIANT

2007-05-08T14:42:00.000-07:00

Deu ser època de presentacions, perquè la setmana passada me'n varen demanar una altra en el marc de les jornades de Coordinadora. He pensat que estaria bé d'afegir-la al blog perquè el personatge és prou interessant.

Fa uns dies que em va trucar la Loli i em va dir si volia presentar una de les ponències. Li vaig dir que si sense saber quina ponència ni quin dels ponents “em tocaria” . Encara no fa ni una setmana que em varen concretar, per via electrònica, el ponent i el títol de la ponència: Ni m’explico, ni m’entens: Els laberints de la comunicació. I com a suport varen tenir la deferència d’enviar-me un curriculum del ponent . Després de refer-me de la sorpresa inicial vaig quedar-me una llarga estona pensant: no sabia per on començar: el títol, caram: ni m’explico, ni m’entens; el ponent, res de res, i els curriculums, els gerents els fem servir per a contractar la gent, cosa que no era el cas tractant-se de les Jornades.

De sobte vaig pensar que si el ponent ens havia de parlar de comunicació, quasi segur que ell mateix hauria intentat comunicar-se amb nosaltres i va ser així com se’m va ocórrer escriure el seu nom en un d’aquests “cercadors” que les noves tècniques posen al nostre abast i oh! meravella en Xavier Guix, em saludava en persona des de la seva pàgina web. I feia així: M’encanta donar-te la benvinguda, desitjo que a partir d’ara ens coneguem una mica més. Apa, som-hi vaig pensar, ara ja l’he localitzat, a veure què tenim. Una de les pestanyes de la seva pàgina donava la possibilitat de contactar. Ara sí que havia fet diana i ràpidament li vaig enviar una primera salutació, i entre d’altres coses li deia:

No ens coneixem, però sembla que estem destinats a conèixer-nos una mica: m'han encarregat de presentar-te el proper dissabte dia 5 dins de les Jornades de Coordinadora i és clar em caldrà aprendre una mica de tu.... em llegiré totes aquestes coses que expliques a la teva pàgina i miraré de fer-te una bona presentació... Jo vinc d'una l'altra branca –l’economia- i per tant això de la comunicació va d'una altra manera i també la meva feina és tota una altra.

Al cap de poques hores ja tenia la resposta: Encantat de saludar-te!.... No sóc gens complicat, per tant allò que a tu t'inspiri després de conèixer el que he fet ja estarà bé. Habitualment es destaca la meva condició de psicòleg, formador especialitzat en comunicació i divulgador de temes psicològics a través de diferents llibres i conferències. Dissabte arribaré allà les 15h, per dinar si hi sóc a temps. Si et sembla aprofitem per conèixer-nos, ja que hi estem destinats.

Bé, ja ens havíem comunicat! Per tant ja no ens trobaríem estranys al moment de saludar-nos personalment, cosa que hem fet ara fa una estona. A partir d’aleshores jo he jugat amb avantatja perquè he pogut anar burxant dins de la seva pàgina web per a poder-vos explicar els quatre trets característics que ell mateix m’insinuava en les seva primera salutació i algun més que hi he afegit; m’he fet d’ajudar de l'enciclopèdia catalana per tal de poder definir exactament cadascun d’aquests trets, per tal de ser més precisa en la definició:
Així doncs en Xavier Guix es:

Psicòleg: És diu d’aquella persona que a partir del coneixement empíric, intuïtiu, dels sentiments, de les idees, dels comportaments humans té la funció d'acompanyar-nos en els moments importants de la vida. Com bé diu ell mateix en els nostres processos de creixement sovint ens trobem amb dificultats. Les relacions amb els altres, amb els fills, a la feina, la forma en que afrontem els problemes és una oportunitat per al nostre propi coneixement i autorealització, però també ho és de patiment i de crisi. Fer-nos acompanyar en aquests moments pot ajudar-nos a descobrir, per nosaltres mateixos, els camins que hem de seguir per recuperar el timó de la nostra vida.

Formador especialitzat en comunicació: És aquella persona que té la capacitat per a formar d'altres professionals en àrees o tècniques específiques per tal que després esdevinguin també transmissors de coneixements i d'experiències. Fa anys, diu ell mateix, que està compromès amb l'activitat de formador, activitat que li permet conèixer i compartir els aprenentatges que tots plegats anem fent a la vida. Ningú no neix expert i per això creu en l'enorme potencial que significa el compartir el coneixement, de la mateixa manera que res no enriqueix més que compartir les experiències de les nostres vides. Un professor no es tan el que sap, el que diu, si no com ho diu

Divulgador de temes psicològics. Un divulgador és aquella persona que té com a funció fer arribar al gran públic els seus coneixements científics, literaris, artístics... perquè tothom se’n pugui beneficiar. El seu compromís, ens dirà també és compartir amb els altres allò que aprèn, allò que coneix, allò que li sembla que pot ser interessant per a les altres persones. Potser per això li agrada tant explicar coses, narrar-les, divulgar-les.

Actor i Mas-media: Va iniciar les seves tasques de comunicador-divulgador a la ràdio, després a la televisió i també a la premsa i durant molts anys ha estat vinculat amb diferents grups de teatre.

Finalment tal i com està escrit en el pròleg del llibre el contingut del qual ens en parlarà avui: Un bon comunicador és aquell que escolta, que s’expressa amb claredat i que és capaç de convertir grans problemes en grans oportunitats.

Comunicar és també viure la vida amb la seva màxima plenitud escoltant i transmetent a l’hora. Comunicar és disfrutar.

Disfrutem ara, doncs de les seves paraules, del seu saber, del seu coneixement.

Ah! Per cert, en Xavier Guix va néixer a Sant Boi de Llobregat ara fa 46 anys

Presentació del candidat

2007-04-20T14:59:00.000-07:00

"Els Amics de la ciutat" han obert un cicle on tots els candidats a l'alcadia de Mataró expliquen el seu programa de govern. Avui era el torn d'en Joan Antoni Baron. Aquesta n'ha estat la presentació:

Aquesta tarda, abans de venir cap aquí, he anat a fer un tomb pel carrer Moreto: he anat a veure els poms de flors amb que ara s’han convertit els arbres que fa poc hi varen sembrar: l’alcalde tot passant-hi, s’hi va parar per a fer una foto amb el seu mòbil i és que en Joan Antoni Baron és biòleg, millor dir, botànic i la seva sensibilitat envers la natura, envers el que es viu fa que, si vas amb ell pel carrer, et pugui fer veure quant de boniques són unes herbes que han crescut entre la paret mitjera de dues cases... Fa 52 anys que en Joan Antoni Baron va néixer a Melilla on els seus pares, per raons de feina, s’hi havien traslladat des d’Almeria.

Com molts, als anys 60 va pujar a un tren, al famós Sevillano, a la recerca d’un futur millor. Aquí, treballant i estudiant es va poder treure una carrera universitària i també va poder fer les oposicions per esdevenir mestre, tasca que ha exercit durant quasi vint-i-cinc anys, -mestre, cap d’estudis i director de l’escola-, fins que va ser convidat a participar a les llistes socialistes a les eleccions de l’any 1995. El seu recorregut per les diferents conselleries de l’Ajuntament de Mataró ha estat un dels més amplis, fet que li ha permès tenir, al moment d’accedir a l’alcaldia ara fa tres anys, una extensa visió de quasi tota la gestió municipal.

Voldria, però, destacar tres aspectes que emmarquen la seva personalitat:

L’esforç: Des de molt menut, ha sapigut que les coses no venen soles, que cal esforçar-se i com!. Pertany a aquella generació que li ha calgut moltes hores, i molts colze a colze, per poder aconseguir petites i grans coses. El seu lema, per a tots ara ja molt conegut, és treball i treball i més treball. I la seva vida, abans i ara, ha estat sempre impregnada d’esforç i treball, a l’escola, a casa amb la familia, a les diferents associacions on ha participat al llarg d’aquests anys, etc.

La perseverància. Una virtut que complementa l’altra. Moltes vegades comencem coses i ens queden a mitges o ens desanimem... en Joan Antoni Baron, però és d’aquelles persones que res l’espanta, que a poc a poc, amb una laboriositat infatigable va aconseguint allò que s’ha proposat com objectiu, perquè per damunt dels entrebancs i dels ensopecs hi ha sempre la paraula donada, el compromís pres, allò pel qual val la pena seguir lluitant i treballant, i ho aconsegueix.

I en tercer lloc:

La proximitat: en Joan Antoni Baron, segur que tots ho heu experimentat, és una persona propera, que l’ha pots trobar, que no es fa fonedissa, amb qui pots parlar i una cosa més: que escolta, una virtut que de vegades molts obliden: escoltar l’altre, penetrar en allò que l’altre t’està intentant dir... És per això que molts mataronins poden dir avui que han pogut parlar amb l’alcalde, que s’han sentit escoltats pel seu alcalde.

Bé, jo no sé quines paraules va dir, baixant del tren, aquell infant que un dia va arribar a casa nostra buscant una nova vida, però si que puc transmetre les que en Joan Antoni Baron va pronunciar durant el seu primer discurs, el dia en que el partit dels socialistes el va escollir com alcaldable per a rellevar a en Manuel Mas que marxava a Madrid. Va fer: “Jo, com molts de vosaltres, vaig agafar el Sevillano per venir aquí a buscar un futur millor, i ara vull retornar a aquesta ciutat tot el que ella m’ha donat”

Aquest és en Joan Antoni Baron que encapçala la llista del partit dels socialistes de Catalunya a l’alcaldia de Mataró.

Pasqua 2007

2007-04-08T01:35:00.000-07:00

Per arribar a aquesta nova Pasqua ens ha calgut una llarga quaresma, tan llarga com ràpida, perquè el cert és que hi ha anys que tens la sensació que el temps vola i en un tres i no res ens plantem en la diada de Pasqua.

Aquestes setmanes, abans de més recolliment i reflexió, han estat curulles d'esdeveniments i també des de la perspectiva religiosa.

A la ciutat, molts dels il·lusionats amb les processons han començat a tenir els primers problemes de participació: no dels que les contemplaran des de qualsevol carrer de la ciutat sinó dels que han d'anar tornant-se per a portar els misteris, tan és així que a la nit del Divendres Sant, diada gran de processons, algun misteri no ha pogut sortir per falta de "portants": el mateix que va succeir a finals dels anys seixanta quan moltes de les processons havien perdut el seu sentit penitent original i els seus "efectius".

Com dirien els nostres avis: tot torna. En canvi el que sembla que cada vegada té més adeptes són els "Armats" tan considerats a la nostra ciutat, i ara ja parlen de la "canalla" o petits romans com a prosseguides d'aquesta gran legió de soldats, talment com si parléssim de la " canalla" que corona els castells tan arrelats avui a casa nostra. Si ens hi fixem bé, ambdues activitats estan impregnades de gran espectacularitat, que segurament és el que acaba fent feliç a la gent i amb això no voldria menysprear la religiositat –l'acompanyament de Jesús en els moments de Passió, com diuen els mateixos armats- de moltes de les persones que desfilen en aquestes diades pels carrers de la ciutat.

Hi ha en mig de tan "espectacle" una desfilada diferent on no hi ha espectadors: el Via Crucis del divendres sant al matí. Aquest camí de Jesús es fa amb un respecte innegable i esdevé un gran espai de reflexió i de pregària conjunta. Cadascú però dins de la seva individualitat. Enguany vaig caminar molta estona al costat d'una noia força jove que feia el camí descalça. Em pregunta a mi mateixa què l'havia mogut a descalçar-se en un moment on aquests signes costen d'entendre. No era sola, hi havia d'altres persones que com ella anaven seguint el Via Crucis descalces. Crec que no podem ni preguntar, ni qüestionar aquests perquès que hi ha al cor dels homes, però ben segur que estaven plens de sofriment. I és així que vaig pensar que moltes vegades, quan hom pateix el millor és caminar al costat d'ell respectant el seu silenci.

Bona pasqua!

SARGIR

2007-02-25T15:12:00.000-08:00

L'altre dia vaig sentir a la ràdio que una mare estava preocupada perquè volia explicar-li a la seva filla que calia lluitar per una societat més sostenible i entre les quals coses calia aprofitar el que teníem, que per exemple, calia sargir els mitjons quan tenien un forat; i es deia a si mateixa "si normalment el que faig és quan hi ha un forat els llenço i un compro uns altres...!" I això és el que ens ha "ensenyat" aquesta societat del consum, consum i no aprofitar res; apa quan una cosa s'estripa es llença i se'n compra una altra, quan una cosa es trenca, no s'enganxa, no, també es llença i en comprem una de nova i així amb totes les coses bàsiques de la nostra vida quotidiana. Sentia també que alguns tallerets que arreglaven ràdios, millor dit transistors, també havien hagut de tancar perquè comprar-ne un de nou havia esdevingut més barat que arreglar-lo.

Quan érem petits i teníem la intenció de deixar alguna cosa al plat de seguida se sentia aquella veu que deia: "Si haguessis passat la guerra" – i la postguerra també, és clar- i una força que venia de ves a saber on et feia empassar el que feia un moment no sabies com fer-ho.
Hem arribar a una situació límit i que ens ha de fer reflexionar i actuar. No podem llençar uns mitjons cada vegada que tenen un forat amb l'excusa que no tenim temps de sargir –o no en sabem, que també- cal recuperar la paraula aprofitar, escurar, apedaçar, enganxar, etc, etc. si volem que d'aquí uns anys continuem parlant de societat sostenible, i si no arribarà el dia que no caldrà sargir res, ni enganxar res, perquè ja no hi haurà res a sargir ni a enganxar: ho haurem consumit tot i no tindrem RES

Moments de quietud

2007-02-13T15:09:00.000-08:00

Hi ha dies atrafegats i dies de més tranquil·litat, i hi ha dies que tenen de tot una mica, com avui. Però no vull parlar de l'atrafegament, perquè això s'esdevé quasi sempre, si no de la quietud i si m'apures de la sol·licitud. D'aquest sentir-se per unes hores sol, sense sorolls, ni paraules, ni ningú que et trenqui el teu pensament. Avui se'ns fa difícil, sinó marxem sols dalt d'una muntanya, trobar aquest petits espais de silenci i de retrobament que de vegades són necessaris per anar reposant les coses que t'han passat, que t'han dit i que t'han fet arribar i poder-los contemplar des de la distància i així no et saben tan greu que quan te les han dit, ni tan horroroses de com les has sentides, ni tan punyents de com les has llegit...

Poder i saber mirar les coses a distància i amb serenor ens permet resituar-les moltes vegades al seu lloc o potser actuar-hi diferent de com ho faríem al primer moment. Cada vegada més em decanto a deixar que les coses "descansin", madurin i després, si cal s'hi actuï. Això no vol dir que si es cala foc no s'hagi de prendre una decisió ràpida, però la resta de les coses, tal vegada, poden esperar un a mica més.

La nostra societat s'ha convertit en un niu de presses i tot ha d'estar enllestit per ahir i aleshores fem les coses corrents i acaben sortint malament. Potser hauríem de començar a mirar les coses amb més calma –que no vol dir que ens hi haguem de jeure- però si que potser no ens cal voler abastar tant i tant, i tot plegat per què? si quan t'adones de la fluïdesa i la fragilitat de la vida tantes presses perden tot el sentit. L'important es poder viure plenament cada instant de la teva vida i compartir-lo, si s'escau amb tots aquells que tens a prop, altrament et pots trobar abocat a no veure que la vida s'esmicola ràpidament sense haver pogut fruir de tot allò que ens envolta,

Cinc curiositats

2007-01-13T15:08:00.000-08:00

En Francesc va enviar-me això d'un meme i per tant passo a fer els deures.

1.-Vaig arribar a l'internat un dilluns al matí, mig marejada, després del llarg trajecte amb l'autobús. Aviat em vaig refer. La nova situació, un espai diferent, piscina, amigues noves, etc, em va fer oblidar les peripècies del camí. L'endemà però, per esmorzar em posaren cafè amb llet i sucre. Jo vaig dir que no en prenia mai de cafè amb llet i el sucre, que el sucre no m'anava gens bé. Vaig estar una llarga estona amb la tassa pel plantada al davant meu. Al cap d'una llarga hora la cap em va venir a dir que si no m'ho prenia no em mouria d'allà tot el dia. Vaig insistir, però no em feren cas. Al final vaig agafar la tassa amb la llet i el cafè gelats i m'ho vaig prendre. No va passar ni mitja hora que tot el que havia entrat va tornar a sortir... L'endemà ja no em posaren sucre al cafè amb llet... Aleshores només tenia 10 anys.

2.-Una de les tasques que s'havia de fer al campament era anar a buscar la llet a una casa de pagès de les rodalies. De fet, s'havia de pujar una estona fins trobar una casa que sí que tenien vaques i ens podien proporcionar la llet per a tots aquells dies. Em vaig oferir per a fer-ho. A la casa, molt de pagès, vaig veure que hi havia dues nenes, les vaig saludar. El segon dia, les nenes també hi eren i la més gran em va acompanyar fins el campament; pel camí, ens intercanviarem els nostres noms i descobrirem que havíem nascut el mateix dia. Teníem la mateixa edat! Tots els altres dies va voler acompanyar-me fins on teníem instal·lat el campament. Avui, encara som amigues.

3.-Era un examen semi-rutinari, però jo encara no en sabia massa de grec –i ara tampoc- i m'hi vaig posar. Al cap de cinc o sis paraules vaig adonar-me que a mesura que anava traduint es perfilava la cançó de les benaurances; provava una paraula més i era exacta. Vaig fer unes quantes pesquisses al llarg del text i vaig veure que tot encaixava; finalment em vaig decidir anar escrivint tota la cançó: em varen posar un 10!

4.-Feia només un dia de la meva arribada de França on havia passat part de l'estiu, gairebé no havia tingut temps per a parlar amb ningú i vaig haver d'anar a l'Institut, les classes ja començaven. Recordo que a la tercera hora tocava classe de francès.. Va entrar el professor i després del bonjour corresponent va començar a fer llegir a la gent; com que estava a la primera fila em va tocar aviat i vaig llegir perfectament! i tant...! Després, en francès, el profe em va dir: pot traduir, si us plau? No hi va haver manera, era incapaç de traduir res del que havia llegit, si ja ho entenia tot... no vaig poder dir ni una paraula. Uns quants dies més tard encara somniava en francès.

5.-El meu cosí em va trucar per a dir-me que l'endemà a 2/4 de 4 estigués al portal amb un parell d'entrepans i una bossa de dàtils. Vaig preguntar a que venia aquella missiva i em va respondre: no recordes que volies pujar a la Pica d'Estats? doncs, apa, ànims que demà hi anem. Dit i fet, i en un tres i no res em vaig trobar arribant als llacs al peu de la tartera. vàrem fer bivac allà i així seria més fàcil fer el cim a bon matí. A mitja nit, un dels companys fa: "Apagueu el llum, que no puc aclucar l'ull" El llum era una lluna immensa que havia tret el cap per darrera les muntanyes. A trenc d'alba enfilarem la tartera amb grampons i piolet perquè tot estava gebrat. Vàrem fer cim molt aviat i des de dalt de la Pica podíem albirar d'un cap a l'altre dels Pirineus. Feia un dia magnífic!

Com bé deia en Francesc, segur que en tens més de cinc, o sia que les restants per un altre meme....

Consumir o regalar?

2007-01-07T15:27:00.000-08:00

Fa una estona he llegit en una paret: El Nadal és una festa capitalista i consumista. La persona que m'acompanyava ha fet "ja fa anys que hi és", però ningú l'ha borrat. Si, és cert que des de fa temps aquest argument retorna cada any per aquestes diades i malgrat tot seguim consumint i consumint... però, és aquest el sentit del Nadal?

Els cristians "santificaren" una festa pagana, la del solstici d'hivern, quan el dia comença a créixer, i la feren coincidir amb el naixement d'un infant, del Déu-fet-home, en digueren. El món occidental, que en tantes coses ha anat marcant pautes, va anar guarnint i mimant aquesta festa i ara ha esdevingut una festa universal. I perquè els regals? A moltes cultures, el naixement d'un infant és rebut amb alegria per tota la família i el seu entorn més immediat i molt manifesten el seu goig oferint presents. El naixement d'un infant ha esdevingut sempre una perllongació de la família, de la tribu, és una riquesa per a la societat... Així també uns "pastors d'aquelles contrades " –les de Betlem- i també uns "mags vinguts de lluny" anaren a portar les seves ofrenes a aquell infant nascut un 25 de desembre....

Aquell fet es repeteix cada any per aquestes diades i les famílies omplen de regals als més petits i als més grans... Pensar quin serà l'obsequi que farà més il•lusió a aquell menut o al pare o a l'avi no és una acció veritablement positiva i generosa alhora? Potser si que tot ho desproporcionem i que moltes vegades ens deixem arrossegar pels darrers anuncis de la tele o per la darrera moda, però si ens adonéssim de l'esforç que fem tots plegats mentre busquem aquell regal que farà somriure als altres, els que tenim més a prop o als més llunyans, potser la festa del Nadal/Reis deixaria de ser menys consumista i es convertiria en això que volem que sigui: un moment de goig i d'il•lusió que es materialitza al moment en que tu penses què li agradarà a l'altre i l'altre pensa que és allò que et farà una mica més feliç a tu.

Nota: un post com aquest ja havia estat "penjat" al meu bloc, però per art de màgia la nit de Reis, com màgica és aquesta nit, es va "despenjar"

I a mitjanit, els pastors

2006-12-24T12:44:00.000-08:00

I a mitjanit, els pastors,
acompanyats pel silenci
i per la claror dels estels
es posaran en camí
i trobaran l’Infant.

Ells, senzills rabadans
cregueren en l’anunci
d’un món nou ple de color;
i es posaran en camí
i trobaran l’Infant.

On és aquell missatger
que arriba per recordar-nos
que a Betlem neix un Infant,
quan perduts per tant brogit
hem oblidat el seu clam?

Cada Nadal ens convida
a refer el camí del portal.
és un camí sembrat d’incerteses,
de llum i tenebres,
però alhora ens conforta
amb aromes de pau.

La tendresa d’una mare
i el dolç só d’una cançó
faran que aquell plor d'injustícia
esdevingui un son de dolçor.
i l’infant, ajagut a la menjadora
somrigui, per fi, a la llum d’aquest món.

I tu, caminant del desert de la vida,
vols, ser-ne mare?
vols ser-ne cançó?
I tu, insensible al crit de tants pobles
que malden per una rostre digne
per un tros de terra, de pa i d’amor

A mitjanit, com els pastors,
acompanyats pel silenci i pels estels
que des del firmament
els regalaven la seva claror,
posa’t en camí,
lluita per aquest futur tan incert
i trobaràs en els altres
la Llum de l’Infant.

Conecta't

2006-11-24T13:53:00.000-08:00

L'altre vespre hi va haver una xerrada sobre "les drogues". Érem poquets, alguns professionals i algunes famílies. Una d'aquestes famílies era del Marroc. Abans de començar la mare va dir que no entenia massa la nostra llengua i que la seva filla li ho aniria explicant. La noia, de setze anys, va manifestar que portava poc temps aquí però que ho podia anar seguint a poc a poquet i en català. Vaig quedar admirada! Quina voluntat, vaig pensar. Després vaig recordar el difícil que és trobar-te en un espai on tot és diferent, on no entens quasi res del que diuen, on intentes anar "caçant" paraules que després encadenes per a poder entendre el què s'està dient. No us ha passat mai?. Si alguna vegada has anat a una conferència on es parla una llengua que domines poc –i no hi ha traducció simultània- el que fas és justament això: un gran esforç per a captar les paraules i després mirar de fer una composició del que diuen, no? I això és una tasca que requereix un gran esforç d'atenció i de comprensió. Si això s'esdevé en un país estranger, la tasca encara és més àrdua i l'esforç, en mig d'un ambient desconegut, esdevé enorme, quasi no és pot ni mesurar...

De tant en tant m'anava mirant aquella mare i aquella filla i totes les ganes que posaven per anar seguint la xerrada. Vaig admirar la seva actitud de voler saber, de voler conèixer malgrat l'impediment de la llengua.

Penso que moltes vegades som incapaços de valorar el gran esforç que fa molta de la gent que arriba a casa nostra i que no entén res, no compren ni un mot de la nostra llengua i que no pregunten res perquè no saben ni com articular la pregunta. I nosaltres els exigim que n'aprenguin, i ja està, com si això fos cosa de màgia! Ens passem, no?

L'indigent

2006-11-13T14:53:00.000-08:00

Ha mort un indigent. La ciutat n'anava plena. La noticia corria de boca en boca aquest matí: "els de manteniment de parcs i jardins han trobat un indigent mort en una cèntrica plaça". Tots els mitjans se n'han fet ressó. Després ha resultat que l'indigent no ha mort ni de fred –aquests dies no en fa gaire-, ni de fam –cada dia anava als menjadors-, més aviat semblava que havia passat pel sedàs d'algun company.... però què hi fa ara; l'home ja és mort i avui tothom a parlar dels sense sostre, de si l'administració, de si Càritas, de si fa, no fa.... El cert és que l'indigent és mort i ningú no el plorarà, perquè amb els únics que compartia no-sostre, ahir també el varen deixar, el varen esbatussar i l'abandonaren a la seva sort...
Ara no val a omplir-se la boca de que es fa o es deixa de fer, si poden anar a dormir a l'alberg, si els donen menjar, si... Fa pocs dies, en un altra plaça, aquest mateix indigent es barallava amb un altre fins a fer–se mal. Ningú va còrrer a avisar la policia per aturar-los; alguns s'ho miraven de lluny i d'altres, com sempre, passaren de llarg...
Res. La nostra societat exclou i aquesta és la crua realitat. Som una colla d'excloents i aquells que no ens agraden els deixem al marge. No val deixar només en mans de l'administració la solució d'aquests col·lectius; l'administració fa el que pot, endega programes d'atenció i rehabilitació que de moment fructifiquen ben poc; arreu s'ha iniciat diferents experiències i costa molt de trobar una sortida bona per a tothom. Molts d'aquests indigents són persones amb malalties mentals –un 30% deien ahir mateix les estadístiques, però si doblem aquesta xifra potser no ens equivocarem. Ara, ja adultes es fa difícil poder tractar correctament a aquestes persones malaltes, però això no eximeix ningú de pensar què es pot fer per a no deixar ningú al marge i que cal buscar fórmules conjuntes –societat civil i administració- per aconseguir a p

Les flors de l'amistat

2006-11-10T14:57:00.000-08:00

En mig de tantes flors en prou feines es podien veure les despulles de l'enginyer, talment era la quantitat de rams que rodejaven el fèretre del difunt i omplien a vessar aquella sala de vetlla.

Al llarg del matí un continuo de floristes de la ciutat anava entrant i sortint de la sala deixant els diferents pomells de flors ací i allà.

Sempre he pensat que això de les flors als difunts era una tradició una mica absurda i sense sentit. Però allà, davant del meu amic mort aquell mantell de flors de tots colors i de totes procedències traspuava un sentit nou, traspuava amistat. Si, si, tots aquells rams uns enviats des del Nord, d'altres del Sud, d'altres dels llocs més recòndits del país, volien expressar l'admiració i l'estima envers aquell gran home.

La seva vida havia estat una font d'amistat, un doll de saviesa compartida amb molta gent, i ara tota aquella estima li era confirmada amb un senzill ram de flors. Era la forma més càlida d'expressar la gratitud a l'amistat rebuda, ja que la major part de la gent que enviava les flors no es podia fer presents per raó de la llunyania, tot i que molts, havíem fet un llarg camí per a poder acompanyar-lo en aquest moment del traspàs. Molts, però, no varen tenir tanta sort i volgueren testimoniar aquesta amistat amb unes flors.

Eren tants els rams que la família tingué feina a anar recollint les diferents targetes per a, primer, saber qui les enviava i posteriorment poder-los donar les gràcies. Molts rams, malgrat les targes, quedaren anònims, perquè ningú era capaç d'ubicar tants i tants amics del difunt...

No cal dir que es va haver d'afegir un vehicle complementari per a transportar tots els rams fins a l'església i després fins a cementiri.
Un cop finalitzat l'enterrament la llosa del panteó va quedar recoberta d'un tapís de flors de mil colors, eren les flors de l'amistat i de l'agraïment per a haver tingut el goig de compartir un tros de la vida amb aquesta gran persona.

I així mateix ho vaig anotar al llibre de condol: Gràcies per haver-te conegut.

Els altres

2006-11-03T15:22:00.000-08:00

Aquests dies, gairebé sense proposar-m'ho he sentit diferents comentaris que per a nomenar-los d'alguna manera, diré que eren molt desagradables. Però el fet és que sentir-los em feien mal a les orelles, però si haig de ser sincera em cal reconèixer que m'han afligit notablement: "Quin disgust que tindré si Montilla surt president"! "i això?" interrogava l'altre; "perquè ell no ha viscut el que hem viscut nosaltres durant aquests anys", "què vols dir amb això? si des que era jove viu i ha treballat per Catalunya?", " Si, però és diferent.".... L'any 1964, Francesc Candel publica el llibre "Els altres catalans"; en aquells moments en Montilla encara no havia pujat al "Sevillano" i com tants d'altres havia arribat a Catalunya buscant un futur millor, però tot i amb això per a molts "catalans" Montilla encara pertany al grup dels altres, dels catalans de segona, dels no nascuts aquí i que, malgrat que han lluitat tota la vida no només per guanyar-se el pa si no per fer gran aquest país, segueixen essent per a molta gent: els altres.
Tants anys d'omplir-nos la boca de democràcia, de solidaritat, de justícia i no sé quantes coses més, i a l'hora de la veritat no volem un president dels altres. És cert, al llarg de la recent campanya electoral aquest tema s'ha intentat passar de puntetes, però no del tot, perquè hi ha que ha reclamat les gràcies per l'acollida (dels altres, és clar).
No sé com acabarà aquest procés iniciat de negociacions per a formar govern i qui finalment l'encapçalarà, però no em sabria gens de greu veure moltes cares disgustades; potser serà la manera de que s'entengui d'una vegada que en aquest país tots som iguals i que justament el que diferencia l'esquerra de la dreta és que l'esquerra sempre lluitarà per aconseguir la total igualtat entre homes i dones, entre blancs i negres, ... perquè per a l'esquerra no existeixen els altres.

ERA PRIMAVERA

2006-10-22T04:26:00.000-07:00

"Encara era fosc quan la mare em va despertar
aquell dia de festa.
Al cel, quatre estels ronsejaven
abans d’endinsar-se dins la claror.
mentre els pardals de la placeta
saludaven amb el seu cant l’arribada del nou dia.

A casa, quin enrenou!
Tothom traficava d’un cantó a l’altre.
Calia tenir-ho tot enllestit
abans de marxar cap a l’esglèsia.

Em varen vestir amb roba nova.
Tot nou de trinca.
Una a una m’anaven col.locant les peces
delicadament, no fos cas que res s’enquincés...

Al damunt de tot em posaren el vestit blanc, emmidonat,
immaculat... A partir d’ara havia d’estar molt quieta.
Desprès va venir la perruquera a refer els meus rinxols rossencs
que el llit s’havia cuidat d’esgarriar.

Tots endiumengats, varem sortir de casa.
Era primavera.
Els arbres lluïen les seves fulles noves
i les flors de colors escampaven arreu una suau fragància.

Varem fer el camí a peu fins a la porta de l’escola,
Allà diguerem adèu als pares
i cadascú s’anà col.locant al seu lloc.

Tots saviem el que calia fer,
ho haviem assajat tantes vegades!
Ara, però, havia arribat al gran moment i no valia equivocar-se.

A l’hora precisa, iniciarem el camí cap al temple.
Les portes grosses eren obertes de bat a bat.
L’orgue entonava una nova melodia
que el pare d’una companya havia composat per a l’ocasió.
Els lliris i la ballarina blanquejaven l’altar.
El rector revestit amb casulla de festa.
Les monges, sota la volta, vigilaven que res no fallés
i trenqués l’encant d’aquell gran dia.

Nosaltres, els combregants, no ens podiem distreure,
era un dia massa important.
Aniriem a rebre a Jesús i ell faria estada a cadascun de nosaltres.
Què n’era de gros això, Jesús dins de cadascú?

Ara no era moment per a pensar-hi.
Calia estar atent i anar recitant les pregàries
que amb tant de temps de preparació i paciència haviem aprés.

La celebració va acabar, i refent la processó
emprenguerem el camí de tornada a l’escola.
En arribar al mig del claustre,
la filera començà a fragmentar-se.
Portavem tantes hores de recolliment...,
ni tan sols ens adonarem que la imatge de Maria seguia allà,
dempeus, com cada dia, esguardant la nostra salutació.

Haviem de continuar. No podiem aturar-nos.
Creuarem la sala d’espera
i arribarem a l’escala que ens havia de conduir al patí
on ens retrobariem amb tots els familiars.

Al peu de l’escala,
un grupet de noies acollides a l’escola -moltes no tenien pares-,
guaitàven embadalides el pas del seguici:
els nois, de mariner impacable, al davant,
i al darrera les nenes, totes blanques,
talment sorgides d’enmig d’un núvol de neu.

De seguit vaig adonar-me d’aquell nou rostre,
d’uns ulls remenuts, acabats d’arribar,
i que estranyats contemplaven l’espectacle.
Vaig agafar una estampa que portava a la bosseta,
vaig allargar la mà...
ella, indecisa i esporugida alhora, prengué aquell petit record.

Era primavera,
Els arbres del pati s’havien revestit amb el nou fullam,
i les flors omplien de colors i perfums el jardí de l’escola...

Aquell vespre, la noieta nova
mirava i remirava aquelles lletres de l’estampa,
escrites en una llengua que no entenia.
Il.lusionada, però, intentava, en va, adormir-se i somiar.
Somiar amb l’endemà, quan en entrar a clase per primera vegada,
es trobaria amb aquella nena rossa, de cara plaent,
que tal vegada se li acostaria i li preguntaria:
I tu, com te dius?

Han passat molts anys.
Plegades hem compartit moments de goig i d’alegria,
també hores de tristesa i de dolor.
Hem viscut l’arribada dels fills i ara dels néts.
i la partença d’aquells que estimavem...

Però, cada any, quan torna la primavera,
quan els arbres s’angalanen amb el seu nou vestit
i les flors tenyeixen de vida els jardins,
tu i jo rememorem joioses
aquell primer jorn del nostre encontre:
un gest, una estampa, un petit tresor,
el pròleg d’una gran festa,
l’albada d’una gran amistat"

Mataró, 22 d'octubre del 2000

1er premi del certamen literari celebrat en commemoració dels 150 anys de les "Religioses Concepcionistes"

FRUITES

2006-10-14T15:09:00.000-07:00

L'altre dia, a l'hora del dinar vaig preparar, com d'altres vegades, un plat de fruites i en aquesta ocasió de fruites tropicals. N'hi havia de tots colors i de tots els continents. Així la globalització en forma de fruites ben disposades en una plata es feia present també a la nostra taula. Però no era només la col·locació de les fruites que m'entusiasmava, sinó el fet que totes elles havien vingut de lluny i ara en un tres i no res desapareixerien dels nostres ulls.

Mentre preparava el plat i anava pelant les diferents fruites i les disposava en petits cercles capritxosos per tal de fer-les més llamineres, pensava aquelles primeres mans que les varen recollir i que segurament les posaren en un cabàs, i després cap unes grans capses per embalar-les i enviar-les amb avió o amb vaixell cap a destins llunyans... Ja sé que moltes d'aquestes grans plantacions de pinyes, kiwis, papaies, mangos, guayaves, guineos, maracuyàs... són propietat de grans multinacionals, etc, etc, però ningú no em negarà que les mans que recolliren aquestes fruites eren mans autòctones i que amb més o menys equitat la seva tasca es recompensada.

No sé si aquestes mans que recullen les fruites coneixen el seu destí tan llunyà. Alguns,potser sí, d'altres ho ignoren o saben només que són per a l'exportació, però ben segur que molts d'ells perceben que aquesta fruita que amb tan afany van recollint farà les delícies d'algú que desconeixen, però que intueixen, i serà gràcies a aquest fruit saborós que ens sentirem propers.

Si les fruites tropicals esdevenen cada vegada més un plat apreciat a casa nostre segur que d'alguna manera estem contribuint a separar les distàncies entre els humans.

SPECIALS

2006-10-11T14:41:00.000-07:00

Ahir vàrem acomiadar els nostres atletes. A partir del dia 12 i fins el dia 15, juntament amb d'altres dos mil atletes participaran a una nova edició dels Specials Olympics.

Estaven emocionats i nerviosos. Com qualsevol altre esdeveniment esportiu d'aquestes característiques, en primer lloc desfilaren els atletes, 41 en total, després s'hissà la bandera olímpica confeccionada per aquesta ocasió, tot seguit tingué lloc l'arribada de la torxa olímpica –un petit artilugi xinès que no coneixien els que dissenyaren l'encesa de la flama dels "nostres jocs olímpics", vull dir els del 92'- i allà davant dels seus companys els nostres atletes feren una vegada més el jurament olímpic! ah! i no hi va faltar la Carlota, que entre alguns monitors i personal col·laborador havien acabat de vestir la nit abans.

Per acabar la cerimònia una gran fi de festa! I tots a ballar, atletes, no atletes, monitors i entrenadors. Alguns dels nois no es posaren a la pista, uns perquè no podien i seguien la festa des del seu seient, mentre d'altres, seguien "desfilant", amunt i avall, amb un parell de grans mans per aplaudir l'esdeveniment, sense immutar-se... Ningú, però, sobre tot per la part dels que no marxaven, estava al marge, tots d'una manera o d'altra participaven de la festa i de l'emoció. La música és per als "specials" un factor integrador, tothom balla com vol i com pot i ningú es posa amb ningú; n'hi havia però de molt avançats, imitadors nats dels ídols de la tele i en sabien un borrall.

Aquest matí, un autocar ha vingut a recollir els atletes i a hores d'ara, després de la inauguració oficial, es retrobaran amb companys atletes, specials com ells. Aquesta trobada serà tant important com el competir en alguna de les diferents disciplines olímpiques, perquè ells són tots specials.

Que tingueu sort i que a la tornada, carregats de medalles, puguem compartir de nou amb vosaltres aquests moments de joia i de festa.

La classe magistral

2006-09-20T14:35:00.000-07:00

El concepte de classe magistral ha quasi desaparegut del llenguatge acadèmic d'avui. Bé, el que ha desaparegut no és el concepte si no el fet en si mateix: moltes "classes" ni tan sols s'imparteixen, és a dir, que allò d'un espai –enorme- on arribaven els alumnes i esperaven l'arribada del professor perquè els expliques una determinada lliçó, ja no es dona. Algunes d'aquestes classes han estat substituïdes per un intercanvi d'informació-formació mitjançant les noves tecnologies i la presència del professor i dels alumnes a l'aula ja no es porta. Molts "enyorem" aquells bells moments en que el professor entrava cerimoniosament a l'aula i després iniciava la seva acurada explicació. No sempre era així, ja ho sabem, però era el que havia de ser... De tant en tant, però, aquesta cerimònia del professor-alumnes-aules i dins un marc universitari es configurava com un gran esdeveniment: aquell dia, per diferents motius, s'impartia una classe magistral a l'aula tal... i tothom hi feia cap per a no perdre-se-la. I normalment, mai ningú, quedava decebut, perquè el que la donava s'ho havia "currat abastament" –bé, en llenguatge acadèmic cal dir "preparat". Més endavant, en algunes de les càtedres, de vegades senties dir: avui el professor tal ens ha fet una "classe magistral", de tan bé que s'havia explicat.

Fa pocs dies a casa també hi va haver una gran classe magistral: la primera i la darrera classe que un bon mestre va impartir al seu fill la nit abans del seu darrer examen de la carrera. Dic que fou magistral, perquè amb poc temps va haver d'aprofundir en tot un seguit de temes per tal que el xicot coptès amb una breu i profunda pinzellada cadascun dels temes que hi havia al programa que repassaven. I fou així de magistral perquè després d'aquella gran classe, l'endemà el jove es va presentar a l'examen... i va aprovar la seva darrera assignatura.

"Los campitos"

2006-09-09T08:28:00.000-07:00

"El padre, el padre, es el padre",,, amb aquestes salutacions, dempeus al costat seu damunt del camió-jeep que ens conduïa cap a la Cuchilla, vaig començar a conèixer el que després esdevindria el nostre benvolgut Àngel. Poca estona abans, dins de la senzilla església de Peralvillo, ens havia explicat qui era la patrona de República Dominicana que amb tanta estima la gent venerava: "un dia després d'unes terribles ventades i d'intenses pluges –un huracà d'aquest que es formen malauradament cada estiu al Carib- uns natius trobaren dalt d'un arbre aquest quadre de la Verge d'Altagracia que los conquistadores havien portat del seu país (Extremadura); el quadre estava sencer, sense cap estrip, ni cap rascada, havia sobreviscut intacte a la gran tempesta, i d'aleshores ençà esdevingué la patrona d'aquesta illa".

El vehicle anava surcant els malmesos camins de "los campitos" i l'Àngel ens deia que intentava visitar al menys un cop al mes a tota la gent de la seva parròquia, que hi havia llocs tan inaccessibles que hi havia de pujar amb una mula, però que feia els possibles per arribar-hi perquè era l'única forma de contactar amb ells.

Arribats a dalt de la Cuchilla, després de les mil i una peripècies, una munió de gent ens esperava: "el padre" els havia convocat per a rebre els amics-forasters. No cal explicar tot l'esforç que havien fet per a tenir-ho tot a punt. Estaven tan contents de rebre'ns que donar-los les gràcies era poc. Compartirem la taula i després l'eucaristia a la mateixa taula, però ara, envoltada d'una devoció excepcional.

De tornada, per "las Lomas", la gent seguia sortint de les petites cabanes per a saludar "el padre" Mai havia apreciat tanta emoció continuada, però és que per aquella gent el padre esdevenia l'enllaç amb el món real i alhora un bri d'esperança cap a un futur millor.

Fa un mes que "el padre" ens ha deixat, al ple de la seva vida, tenia només 46 anys, i ho ha fet lluny de la terra que el va veure néixer –Xile- i de la gent que tant l'admirava i que ell estimava de Rep. Dominicana. Ha estat un camí de sofriment i de solitud, però en el seu rostre, de vegades, encara s'insinuava aquell mig somriure que l'acompanyava aquell matí mentre descobríem "los campitos".

Durant la celebració de comiat un company va cobrir les seves despulles amb un mantell on hi havia un brodat de la Verge d'Altagracia.

CASES VERMELLES

2006-08-29T12:32:00.000-07:00

Passejar una tarda de finals d'estiu per un poblet del centre de França és una delícia. Dic a finals d'estiu, perquè allà, a mig agost, quan el dia comença a escurçar-se el temps esdevé quasi tardorenc i, en caure la tarda, cal abrigar-se. Tots els pobles esdevenen una meravella: ben cuidats, ajardinats, ... però aquest encant millora quan el poble que visitem està construït amb pedres vermelles; si, si, pedres vermelles, no maons o totxanes, pedres arenisques de color vermell. Des de fa anys la "municipalitat" que és com anomenen el govern del poble ha tingut molta cura de conservar el poble amb les seva espectacular identitat: un poble vermell. Per això va encarregar a un enginyer que en fes la il·luminació adequada sense trencar l'harmonia del poble, ni els colors, ni la imatge. ni les siluetes... Agafant com a punt de partida l'església com a centre neuràlgic del poble la claror va il·luminat els carrers i placetes sense que se'n percebeixi cap element dissonant amb el paisatge: vull dir, pals, cables, ... Una obra perfectament dissenyada i correctament feta. El millor de tot, però, va ser el poder gaudir de tanta bellesa al costat de l'enginyer que ho va projectar i anar escoltant a cada pas les seves sentides explicacions.
Tots els petits pobles de França tan ben cuidats i ajardinats són una meravella municipal per a prendre com a "model", però el nostre amic enginyer, avui, fill predilecte de Collonges-la- Rouge, n'ha estat un dels millors artífexs.

MERYEM ANA EVI

2006-08-17T08:52:00.000-07:00

Sota aquest títol es troba una petita casa de dues estances al mont Panayir, prop de l'antiga Efes. Silent, al bell mig del bosc, "la casa de Maria" ha esdevingut un espai de trobada de dues civilitzacions o si es vol de dues religions: la musulmana i la cristiana.

Diu la tradició que Joan –alguns diuen que Pau- s'emportaran Maria, degut als greus disturbis que hi havia a Jerusalem a mitjans del segle I. Joan i Pau, ambdós, visqueren llarg temps a Efes, una important ciutat comercial de l'època. La resta de les seves pedres en donen sobrat testimoni.

No sabem si Maria marxà o no amb ells. Els de la regió, tenien per costum apropar-se a l'avui santuari i deixar-hi flors, perquè deien que aquella va ser la darrera casa de Maria. Diferents proves confirmen que allà hi va viure gent al segle primer.

Però deixant a part, la història i/o la tradició, el cert és que allà tot és pau. Només el cant de les cigales trenca el silenci d'aquest espai tan íntim que convida a la serenor i a la quietud. Però el millor que té aquesta petita estança és que allà dins hi cap tothom, i allò que esdevé tan difícil a casa nostra –a l'Occident de la Mediterrània- allà – a l'Orient del Mar Nostre- és del tot normal: musulmans i cristians, comparteixen plegats uns moments de pregària i de recolliment.

En sortir de la casa –no sé si de Maria, què hi fa!- hom té la sensació de pertànyer a una humanitat més gran, més àmplia, que ha superat moltes barreres i que no fa diferències ni en el pregar, ni en el parlar, ni en el vestir…

Després en sentir recitar alguns fragments de l'Alcorà, a la mesquita d'Ulu Camil, a Bursa, ja no em semblaven tan estranys.

El treball avui

2006-07-05T14:40:00.000-07:00

Ahir al plenari del pacte local per a l’ocupació que reuneix empreses, sindicats, ens locals i d’altres estaments, i després d’escoltar els resultats formals de l'any 2005, el representant d’un dels sindicats majoritaris va voler fer una reflexió en veu alta sobre el treball avui.

Ara, tothom parla de deslocalitzacions, de contractes “brossa”, de treballs precaris, però també de rigideses, de bonificacions per afavorir l’ocupació... els sindicats per un cantó i les empreses per un altre i tot amanit, però, per l’administració; tots plegats tenen com objectiu comú la plena ocupació. I és cert que estem en uns moments de força ocupació però curiosament estem en un moment també de reajustament, millor dit, de canvis dins del que fins ara n’hem dit sistema productiu.

I aquí salta la qüestió: sistema productiu? Molta gent està ocupada, però quanta gent “produeix”? Per a créixer, fins ara, calia produir riquesa, però hem esdevingut una societat de serveis, on la majoria dels nous filons d’ocupació estan destinats al servei de les persones i/o de les empreses; però de quines empreses? què produeixen aquestes empreses? quins són els nous productes o mercaderies que substitueixen, per exemple, el nostre gran i extens sector tèxtil?

La creació de riquesa ha permés al primer món un elevat estandar de benestar, però ara quan tot això canvia, quan el sistema productiu parteix d’uns altres paràmetres, com mantindrem aquest estat del benestar? a costa de què? o a costa de qui?

Els nostres avis tenien com a fita aconseguir unes condicions de treball dignes i a fe que amb anys, sang i lluita ho varen aconseguir: jornada de 8 hores, descans dominical, vacances, prestacions,... però ara això és patrimoni d’uns quants només, perquè quan estem parlant d’ocupació per a tothom, de plena ocupació, al mateix temps, sense potser adonar-nos, estem signant una aminoració de les condicions de treball, un menyspreu del drets laborals, per alguns, per aquells que només tenen com a única alternativa uns treballs a precari per poder així.... sobreviure.

Haurem de repensar què entenem per treball-societat del benestar avui, i si això és un objectiu reservat a uns quants privilegiats del primer món, mentre d’altres subsisteixen amb unes condicions laborals ínfimes.

De colors

2006-06-29T14:45:00.000-07:00

Així és com classificaria l’exposició de fotografies d’en Sergio “A prop de les Santes” Una magnifica exposició de llums i de colors. De contrasts de figures i de llums, d’objectes i de colors. Tal i com ell mateix ha dit al moment de la inauguració ell no sap expressar-se en paraules si no captant el missatge a traves de la fotografia. I de quina manera!

La gent, - la festa fonamentalment és gent-, apareix totalment descrita, dibuixada i plena de vida, com correspon en diades tan assenyalades, però quan aquest gent és envoltada de llum i de color aleshores les siluetes es perfilen encara més perfectes, més exultants...

L’alcalde parlava de la sensibilitat, que a totes les fotos es traspuava un riu de sensibilitat, de delicadesa....

i jo afegiria: sensibilitat i delicadesa com aquella que els poetes són capaços de transmetre en llurs poemes, i que aquesta sensibilitat quan és amarada de llum i de color esdevé encara més bonica, més bella.... i la festa acaba envaint tot l’espai de l’exposició. Tant és així que contemplant aquesta col·lecció de fotografies, pots sentir des del dringar de les campanes de la barram convidant el poble a la festa, fins el flabiol que acompanya els gegants dins d’un escenari –inèdit- ajardinat.... Sempre havíem vist els gegants engalanats de tots colors, però mai sota un bosc frondós com el que ha aconseguit el fotògraf: aquí, en aquesta foto –us recomano per això veure la de l’exposició- els gegants avançan elegantment pel bell mig del passeig flanquejats per una munió de gent i el flabiol va sonant...

Només és un convit a visitar l’exposició .

El camí de la Pau

2006-06-24T15:07:00.000-07:00

Jo vull la pau, tu vols la pau, tots volem la pau i per primera vegada, a casa nostra, sembla que tenim totes les eines per assolir-la i el president està “per la labor” i no només manifesta que vol la pau sinó que reitera que tots hem de voler la pau; que no és cosa d’uns, si no de tots. Aquest xicot és tossut, però valent i sap prou bé que la pau no és patrimoni d’uns i prou; no, no, tots volem la pau i per tant en aquests moments tan importants i engrescadors és bo que treballem plegats. Més visió de responsabilitat, no sé li pot demanar; ara, si els altres, per diferents motius, no volen prendre part en aquest procés, allà ells, enlloc de ser mitjancers de pau i passar a la història com a forjadors/cooperadors d’una pau definitiva, quedaran una vegada més al marge.

La mà estesa ha estat doncs l’oferiment d’avui del president, recolzat per tots “els barons” com s’anomena ara a la cúpula del partit. Estem davant d’una situació diferent, desitjada per tothom, però que algú ha de liderar i saber arrossegar als altres i ara aquest líder existeix i s’aferra en el seu objectiu.

“El camí serà llarg, dur i difícil; per això, aconseguir la pau exigeix un gran compromís col·lectiu, serenitat i l’esforç de tots” ha dit davant del Comitè Federal. Darrera d’aquestes paraules només hi cap la resposta contundent de dir: aquí estem, què hem de fer?

Tots els que hem viscut anys i anys situacions de violència, de conflicte, de patiments per als amics i els llunyans que es sentien perseguits... ara ens sembla quasi impossible que aquest somni de pau pugui ser realitat.

Ens agradaria, però, que si aquest somni s’esdevé possible a casa nostra gràcies a l’esforç de tots, després pugui travessar fronteres i esdevenir una realitat per a tots aquells que viuen sotmesos per la sense raó de la guerra.

Solstici d'estiu

2006-06-21T14:14:00.000-07:00

La platja era plena de gent, talment semblava un dia d’agost; i ja no era com fa uns dies que tothom era a la sorra i “s’ho miraven”, si no que hi havia molta gent a l’aigua gaudint dels primers banys de l’estiu.

El carrer, a mitja tarda, era ple de gom a gom. M’he pensat per un moment que sí que ja havien començat les vacances i que tothom ho celebrava, però el cert és que les escoles tanquen demà i que hi ha molta gent que no deixarà la feina fins a finals de juliol; però és igual, la gent ja gaudia de l’estiu, de l’estiu just acabat d’encetar perquè l’estiu meteorològic ha començat aquest migdia.

Com cada any, però, alguns afortunats han pogut contemplar aquest primers raigs del sol de l’estiu allà a l’entorn de les pedres mil·lenàries de Stonehenge. Els d’aquí no hem tingut aquesta sort perquè a primera hora del matí una espècie de boirina cobria tota la costa i ens hem quedat sense poder contemplar aquestes meravelloses primeres llums del dia del solstici d’estiu. Però no hi fa res ho intentarem compensar amb la nit més lluminosa, com és la nit de Sant Joan. A casa nostra celebrem l’arribada de l’estiu al vespre: quan els sol es pon a la vigília de Sant Joan i quan a l’horitzó apareixen les primeres llum del crepuscle és quan comencem a encendre les fogueres –allà on els bombers ho permeten- i quan comencem a llençar coets i bengales... La nit del foc, la nit de la llum. Quan s’apropa la mitjanit, si us situeu a algun indret enlairat veureu com en alguns moments la nit esdevé dia, talment l’eixam de coets que surten disparats d’arreu. Els països del Sud fem, doncs, de la nit dia i així celebrem l’arribada de l’estiu...

Per dignitat

2006-05-30T15:08:00.000-07:00

Amb el cap alt i amb cara de circumstàncies va pronunciar solemnement la frase: jo, per dignitat votaré NO. Per dignitat? Els qui votaran NO ho faran per dignitat? Dignitat a què? A qui? Els que votin NO ho faran per dignitat al seu poble? I aleshores els qui votin SI què, seran una colla d’indignes, d’impurs? Al moment en que jo defineixo que els dignes, els bons, els assenyats són els que voten NO, condemno tots els altres a la cuneta, al menyspreu,....
Que fàcil que és erigir-se amb el pur, el bo, el net, el que sap el que es fa i quedar bé davant del teu poble. Segur? El teu poble, els teus fills entendran mai que per la teva dignitat hagis deixat passar una ocasió magnífica –i potser única- que et brindava la possibilitat de seguir avançant? Si, si, avançant, a poc a poc si vols, però avançant, amb possibilismes, si vols, però avançant. Com des del primer dia, quan després de tants anys de lluita, es va optar per un camí cap a la democràcia; un camí potser més lent, però tal vegada el que en aquell moment era possible.
Com s’atreveixen a dir que deixarem de ser valents, de ser dignes una altra vegada, com aleshores, i que en ares d’un malentès “possibilisme” malbaratarem el futur d’un poble?
La dignitat d’un poble és reconeix amb aquest avançar junts, en aquest caminar plegats cap una situació millor; si avanço sol sense tenir en compte el meu poble, el meu poble no avançarà, el meu poble quedarà al marge, impur, i amb un futur incert, però jo, el pur, l’assenyat sempre em quedarà el consol de poder dir amb veu alta: per dignitat vaig votar NO!

Comunicant-nos

2006-05-14T09:39:00.000-07:00

Fa molts dies que no escric i per tant tinc la sensació que no em comunico, per bé que quan escric en el bloc no sé amb “qui em comunico” o “amb qui em comunicaré”. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar després d’escoltar fa una setmana a en Joan Majó, que no cal presentar.

Hi ha diferents formes de comunicar-se, la més coneguda és la presencial, en directe, d’un a altre, sempre i quan, és clar, ambdós estan disposats a escoltar-se mútuament, si no, no hi ha comunicació; una segona forma és la d’escriure’s, jo t’escric una carta i tu em respons. És cert que fins ara hi havia derivacions d’aquestes formules: els mestres versus els alumnes, els articles dels diaris versus els lectors, però no sempre hi havia retorn i normalment se sabia a quin “públic” el comunicador es dirigia; però ara i sobre tot de cara el futur, que ha començat ja amb els webblogs, tenim ganes de comunicar-nos, escrivim, però d’entrada no coneixem el/els nostres possibles interlocutors, i així serà el futur de les comunicacions: engegarem “la tele” –no sé si encara se’n dirà tele- i podrem “entrar” dins dels programes i participar-hi i fins i tot redigirir-los, etc. Desconeixerem el/els nostres partenaires i tot el que s’esdevindrà més enllà del nostre abast.

Talment la comunicació és allò d’important que uneix els humans i els enriqueix; sense comunicació els pobles no haguessin avançat mai, i alhora la comunicació esdevé quelcom d’essencial en la naturalesa humana: “si no ho dic em moro”... L’important, serà, com fer perquè aquesta capacitat humana continuí fent avançar els homes cap un món millor, tot coneixent que cada vegada més les interferències, els maquiavelismes i els que lluiten en sentit contrari també utilitzaran les noves formes de comunicació per a seguir anorreant els altres. Qui gosarà posar controls a tot aquest nou món digital que ens arriba?

Una trucada

2006-04-20T14:41:00.000-07:00

L’altre vespre encara era el despatx quan va trucar un dels noiets de l’escola. El vaig reconèixer per la seva parla –amb dificultat- i per la forma d’expressar-se. Ara que ja fa cinc anys que estic en mig d’ells ja en conec alguns i gairebé gosaria dir que ells –sobre tot els més grans- em coneixen tots, perquè quan passo prop d’ells veig que volen dir-me alguna cosa o bé somriuen o allarguen la mà... Jo també he après, poquet, a comunicar-me amb algun d’ells i us asseguro que és el millor regal que et puguin oferir: apropar-te a ells, dir-los quelcom o fer-los una moixaina i rebre a canvi el seu rostre il·luminat, canviat, feliç...
Bé, doncs, l’altre dia, l’Aitor trucava perquè no trobava el seu mòbil i no sabia que havia pogut passar. Aquestes darreres setmanes hem assistit a petits robatoris en alguns dels nostres centres i em temia que tal vegada el mòbil del xicot hagués pogut anar a parar a algunes altres mans; vaig dir-li que ja me’n ocuparia i li deixaria una nota a la directora.
L’endemà, cosa estranya, vaig tenir un dia molt atribolat i en tot el matí no vaig recordar-me més del tema, però a la tarda, no sé ben bé perquè vaig entrar per la porta del garatge per pujar al despatx i aleshores vaig adonar-me que era l’hora de sortida dels nens de l’escola i vaig recordar-me del mòbil de l’Aitor, vaig tornar a baixar l’escala preguntant si ja havia sortir i em varen dir que era al peu de l’autobús; vaig córrer a l’altre cantó del carrer i allà era, esperant que la plataforma carregués la seva cadira de rodes. Li vaig preguntar: i el mòbil? Però no va haver de respondre’m, el tenia damunt de la falda. Jo portava el meu a les mans i vàrem adonar-nos que eren iguals. I quina felicitat! Aleshores li vaig agafar i li vaig posar a la bosseta, vaig tancar-la i li vaig penjar al coll. Aquell moment el mòbil va sonar, però ell va fer: no cal, és un missatge, després ja el miraré. I tot content va fer anar la cadira fins a la plataforma per a enfilar-se a l’autobús. Li vaig fer adéu i vaig tornar al despatx.

Un dinar

2006-04-04T14:46:00.000-07:00

Cada dia dinem. Millor dit, cada dia intentem menjar alguna cosa a mig dia, al mig del dia... Ho dic així, perquè de vegades les reunions, les entrevistes o els trasllats no et deixen massa temps per entaular-te o per arribar fins a casa a fer un moix.
Ahir era un d’aquests dies. M’havia proposat prendre alguna cosa abans d’arribar a la feina, perquè després d’una reunió a quarts de quatre ja no hi havia més temps de res. Però a la reunió hi havia una companya meva, que igual que jo no havia tingut temps de dinar i aleshores em va convidar a acompanyar-la i compartir el que hi havia a la seva comunitat.
En un tres i no res, vaig passar de potser un entrepà pres a corre-cuita al sortir de l’estació a asseure’m a una taula envoltada de quatre germanes religioses, cap d’elles havia dinat encara, perquè esperaven la meva companya i em convidaren a compartir el que tenien. Va ser un moment diferent, tranquil, plàcid d’aquells que sembla mentida que puguin existir: un oasis de pau, de cordialitat, una parada no prevista en una jornada súper agitada que havia començat a quarts de vuit del matí i que no acabaria fins a les 11 de la nit.
No m’han vingut ganes de passar-me a una vida religiosa, de comunitat, no... però si de poder gaudir de més moments de placidesa i quietud com el que elles m’oferiren. Gràcies.

El vent

2006-03-24T14:07:00.000-08:00

Avui ha fet vent; molt de vent, tant que a Mallorca ha fet caure un arbre i hi ha hagut dues víctimes.

No fa massa dies, a mitjanit va arribar també un vent huracanat. L’endemà, que era dissabte, molts carrers de la ciutat semblaven el preludi d’aquestes desastroses nits “del botellón” tantes eren les malifetes que hi havia arreu..., però no, aquella nit només havia estat el vent...

El vent. aquest fenomen de la natura que tot ho remou: l’aire, els núvols, l’aigua, el fullam ..., tot; tot ho fa anar d’un cantó a l’altre i fa circular les idees arreu: perquè quan sentim a la cara el vent fred, tot seguit ens recordem del Nord, de la gent que viu als països freds, de les seves costums, de com deuen viure les llargues i gèlides nit del seu llarg hivern; quan ens arriba el vent càlid, de vegades fins i tot acompanyat de sorra, ens ve a la memòria la gent del Sud, de molts d’aquells que malden per arribar a casa nostra, i els veiem allà en mig del desert, sense aigua, sense vegetació, intentant escapolir-se d’aquesta crua i seca realitat per aconseguir un millor futur per als seus fills.

El suau oreig prop del mar ens omple, en canvi, de placidesa i converteix el trencar de les ones en un so musical. Dalt la muntanya i després d’una llarga caminada per aconseguir el cim, el vent ens acarona i ens refresca el rostre fatigat de tant esforç i el seu udolar ens reporta tots els sons que haurem deixat al fons de les valls.

Avui, però tots hem sentit un aire diferent, que venia a poc a poc, que feia molt temps que molts esperàvem, i és que avui el vent de ponent ens ha portat una bella melodia de PAU.

Globalitzacio?

2006-03-07T14:58:00.000-08:00

Quan parlem de globalització, d’entrada, es arriba una suor negativa, però el cert és que van sorgint elements per pensar que no tota la globalització és dolenta. No voldria entrar dins del camp econòmic perquè hi ha molts factors que estan demostrant que la globalització està comportant tot un seguit de canvis en els cicles econòmics i que ara per ara ningú s’atreveix a preveure un futur més negre degut aquest nou estadi de l’economia globalitzada. Hi ha, en canvi, un seguit d’elements que ens permeten pensar en positiu: el Fòrum –malgrat tota una sèrie de contradiccions d’organització- volia ser -i d’alguna manera ho va aconseguir- un espai de trobada de diferents culturals; el Fòrum va permetre que molts ciutadans coneixessin com viuen i com pensen d’altres gents i d’altres cultures. Hem de fer avinent que primer de tot ens cal conèixer els altres, les altres cultures, les altres maneres de fer perquè és coneixent-nos que serem capaços d’entendre’ns, capaços de compartir i capaços d’enriquir-nos mútuament.
La globalització ens brinda doncs aquesta oportunitat i alhora ens fa més pròxims a aquells que viuen en mig de nosaltres però que no són nascuts aquí: ara, cada vegada sabem més d’ells, els coneixem més i podem compartir més coses.
Diumenge passat la Maria del Mar Bonet ens va brindar una vegada més aquesta possibilitat: la d’apropar-nos d’ací i d’enllà del Mediterrani mitjançant la seva veu.
Quan als anys seixanta es començava a reivindicar la llengua catalana mitjançant la cançó poc podia pensar-se que alguna d’aquelles veus serviria ara, quaranta anys més tard, per enllaçar pobles d’un mateix mar. Algú pensava aleshores delectar-se un diumenge a la tarda sentint melodies de la cada vegada més propera Turquia, o de Síria o, o,.....

Um somriure

2006-02-15T13:20:00.000-08:00

He sentit el seu somriure. El somriure d’una mare jove que ha tingut el seu fillet abans de temps, però pel telèfon he sentit que somreia quan a través d’aquesta eina –el mòbil- li he enviat un petó. Era al llit, a l’hospital, refent-se del part i de l’ensurt, perquè encara no l’esperaven i l’infantó és molt petit. Avui, els han dit però, que tot està bé, que estava ben format –els òrgans vitals- i que ara cal esperar que creixi per poder anar tot junts a casa... I ella somreia, després dels dolors d’un part prematur i de moltes hores d’angoixa per saber com estava l’infant...
Voldria que aquest somriure perdurés en el temps: que l’infant creixès amb normalitat i que la mare i el pare també, el poguessin gaudir molts anys en plenitud, però això, avui és només un desig. Visc rodejada de molts infants discapacitats i amb paràlisi cerebral, molt d’ells fruit d’un mal part o d’un part prematur, i per això fins que passin els dies i les setmanes no sabrem com evolucionarà exactament aquest nou infant tan prematur. Tots estarem alerta i posarem els mitjans tècnics i humans per a fer costat a aquests pares joves per ajudar-los a que aquest creixement es pugui fer amb la millor estima i amb la millor atenció que la ciència avui ens permet, perquè els volem somrients i jugant amb aquesta nina i saltant i dansant darrera els gegants. Des d’aquí un altre petó.

Els germans musulmans

2006-02-10T14:57:00.000-08:00

Els germans musulmans no han vingut; els esperàvem i no han vingut i potser han fet bé. No és gens agradable que un espai de reflexió i pregària que cada any les diferents delegacions de Mans Unides organitza com un acte més dins de la campanya contra la fam al món esdevingui un espectacle: teles, cameres, periodistes, flashos... Els musulmans, que ja han participat en algun acte com aquest enguany, donades les especials circumstàncies d’aquests dies, han decidit a darrera hora no assistir-hi. Tot això que s’han estalviat, perquè enlloc de reflexionar sobre la greu problemàtica de la fam, el titular hagués estat: un encontre interreligiós i pacífic en uns moments d’alteracions públiques etc.. I aquest és el tema: alguns volen veure més del que és; és cert que la famosa publicació d’unes vinyetes –ara fa sembla ja quatre mesos- ha desencadenat en algunes ciutats tot un seguit de fets violents. Alguns interpreten aquests moviments com un nou enfrontament entre l’Orient i l’Occident, entre la llibertat i l’opressió; però si bé és cert que alguns manifestants s’han extralimitat amb les seves actuacions fanàtiques això no és igual a dir que tots els homes i dones musulmans –que en són molts i molts- s’hagin de comportar igualment per tot arreu.
Per això, ha estat bé que els germans musulmans no es presentessin a aquest acte interreligiós que alguns molt acuradament havien preparat. Quan tot esdevingui més natural, més normalitzat i les cameres no busquin titulars que ajuden més a enrarir l’ambient que no pas a assossegar-lo potser aleshores lluny dels focus dels flashos podrem compartir aquests i d’altres espais.

Els papers

2006-01-26T14:53:00.000-08:00

Sembla que finalment arribaran els papers de Salamanca! Haig de confessar que no he entès res d’aquest afer. Que més dona que uns papers estiguin custodiats en un o altre lloc. Per què tanta rellevància? Si hagués estat una pintura d’en Van Gog, potser sí que ho hagués entès perquè la gent –i quan dic gent vull dir molta gent- s’hagués apropat aquest o aquest altre museu a veure-la i això si que porta moviment, però uns papers que només interessen –famílies a part- a quatre erudits per anar resseguint la historia, quin valor tant important tenien per no deixar-los tornar als arxius d’on varen sortir?
Sembla, però, que al menys per una vegada, els juristes han redactat un dictamen ben acurat. Ja tocava, oi?
I després d’aquest trist episodi dels papers, què més?
Avui, alguns, hem rebut un escrit de gent de Salamanca que ens comunicaven que no tots els salmantins són com el seu alcalde, etc, etc. Per part meva que no pateixin, que si mai em perdo em podeu anar a buscar a la plaça major d’aquesta ciutat castellana-lleonesa, amb molt és una de les millors que he vist mai i això que hi ha coses boniques per aquest món...

Els avis

2006-01-12T14:31:00.000-08:00

Mai m’havia imaginat que un personatge tan estrany, important dins els cercles empresarials, apàtic i tot el que si vulgui afegir anés tan feliç pel carrer empenyent el cotxet del seu nét. Si m’haguessin fet cent preguntes “del millón” aquesta no l’hagués encertat i hagué perdut. I tal qual, ell, sempre tan seriós i arrogant ara amb un cotxet... Què tenen els néts que capgiran tots els taranars dels avis?
M’agraden als migdies si sóc al carrer per a veure aquesta munió d’avis –ara hi ha sempre més avis que àvies- davant de les escoles esperant il·lusionats la sortida dels néts. Quina sort que tenen aquests infants! Als anys setanta i per allò de la “nova pedagogia activa” i no sé que més a algú se li va ocórrer que els nens estaven millor a la guarderia –aleshores encara no es deien escoles bressol- que no pas que els cuidessin els avis: això era mal vist, perquè no els educaven bé, perquè els ensenyaven coses i maneres de fer enclades al passat, etc.... I tota una generació d’infants es va perdre aquesta bella relació d’avi-nét. Aquesta relació que fa de corretga de transmissió d’allà cap aquí, que dóna sentit als teus orígens, que et fa sentir membre d’una comunitat... Anar contracorrent, fer acompanyar als nens pels avis, que els portessin al parc a jugar amb d’altres nens mentre ells feien la xerradeta amb d’altres avis/àvies suposa defensar unes idees retrògrades i no sé que més. Sort que amb el temps s’ha redescobert allò que moltes societats tenen com a més preuat: els grans, per tota la saviesa i experiència que han acumulat al llarg del temps i els infants, per tot allò que de futur per la pròpia comunitat suposen.
Quantes coses s’aprenen al costat del avis! sense ells moltes coses “d’abans” que serveixen per identificar-nos es perdrien i aquells moments de “rondalles”, de cançons, de vivències del passat quedarien perdudes per sempre més. Els grans, la saviesa dels grans, en fi la seva vida, és com un tresor meravellós que va passant de pares a fills per a perpetuar tot allò que l’home ha anat creant, descobrint i millorant al llarg del temps.
Que bé menut, que amb la teva arribada el teu avi ha esdevingut més home, més humà; segur que a tu t’explicarà tot allò que fins ara per alguns ha callat i tu un dia ho faràs amb el teu nét!

Nit de reis

2006-01-06T14:38:00.000-08:00

Quan parlem de la nit més màgica de l’any tots sabem que estem parlant de la nit de Reis. I ho és, perquè d’una o altra manera –petits i grans- els que vivim aquesta diada, la hi convertim de màgica: Al capvespre, els infants plens d’il·lusió van a rebre els Reis: “mare, els Reis ja arriben, que ja venen, ja venen... i els grans, acompanyats d’infants o sense, compartim aquesta alegria dels infants; i petis i grans contemplem bocabadats la lluïssor de les carrosses i recollim els caramels que les diferents comparses van llançant. I després els Reis: veure la cara dels més menuts en trobar-se davant seu la carrossa d’un dels Reis és un espectacle meravellós: la il·lusió i la incredulitat juntes: “no és possible: un Rei al meu davant..., aquí a tocar!

La màgia d’aquests encontres es perllongarà al llarg de la nit: els menuts donant voltes al llit tot esperant l’endemà joiós i els grans, ui els grans, quina feinada: ...on hauré deixat això, i aquest paquet i aquest altre per a qui serà, i més paperets amb els noms i això que encara s’ha d’embolicar... fins que arriba el moment que tot queda ben situat al voltant del cove, ara ple, que els menuts han deixat al mig del menjador abans d’anar a dormir.

Finalment la màgia de la nit es descobreix l’endemà al matí –quan els infants són petits, molt aviat del matí, després amb els anys, cap al migdia- i aleshores arriba aquell moment d’obrir el regal que l’altre “el mag” haurà escollit per a tu i per a l’altre. Aquest és el gran valor del regal: pensar què li agradarà a l’altre, donar voltes per a trobar allò que el farà feliç, l’esforç de pensar amb l’altre, o amb els altres, això que potser hauríem de fer més sovint, o sempre, pensar amb l’altre. Què puc fer jo perquè l’altre sigui feliç, perquè l’altre no pateixi, perquè l’altre no es trobi sol? Cada nit hauria de ser màgica i dia rera dia hauríem de recordar aquest altre, el més proper i el més llunyà. Així retrobaríem cada dia aquella cara d’il·lusió i alegria en tots aquells que ens envolten.

La meva amiga

2005-12-28T14:58:00.000-08:00

Aquesta tarda mentre un amic meu tenia sessió (de quimio) a l’hospital, m’he arribat a fer un cafè a casa la meva amiga-mare ( perquè es més gran que la meva mare). Li volia desitjar-li un BON ANY! i la seva alegria és tan gran al veure’m que bé paga la pena fer un petit esforç per poder gaudir de la seva companyia una estona. Estava al balancí, fent una migdiada, que la meva presència ha interromput. gairebé no s’ha mogut, perquè cada vegada li costa més, però ha tingut pressa per explicar-me que el dia de Nadal tots eren a dinar a casa, el besnét també i que li agradaria poder pujar un dia d’aquests a Montserrat a saludar a les germanes benetes... Potser el seu fill, si veu que està bé, mirarà de portar-li, encara que sigui per poca estona. Hi té tants bons records allà a la muntanya!

La meva amiga ha estat una dona ferma, valenta, que ha lluitat molt i que sap el que és sofrir i sofrir en silenci. Això que ens costa tan de fer a molts. Callar i aprendre a conviure el teu sofriment amb la teva sol·licitud i que els altres, els que tens a prop no pateixin per a tu. Al cap i a la fi hi ha dolors que només pots viure i sentir tu sol, perquè els altres observen una mateixa situació que tu però des d’una altra perspectiva i és difícil moltes vegades que entenguin l’abast del teu sofriment. Ja sé que de vegades cal compartir (?) aquest sofriment, però com es fa això? La meva amiga és un viu exemple de sofriment però alhora de superació i de mirar endavant malgrat totes les seves xacres i limitacions.

Adéu i gràcies

2005-12-26T14:52:00.000-08:00

Aquests dies ha passat per casa un xicot argentí. De fet l’he vist poc perquè ja hi ha qui se’n ha cuidat bé. Però el cert és que demà torna a Itàlia a acabar uns treballs del master que ha estat fent i abans de marxar m’ha volgut venir a dir gràcies i adéu. I després diran que els joves no són educats,...

M’ha agradat aquesta actitud d’agraïment. De fet, de tota la gent que ha passat per casa – de tota mena i de tot arreu- només un -em sembla recordar- no va dir massa res, però la resta sempre s’han mostrat molt cordials; sobre tot aquesta gent que venia i ve de l’altre cantó del “xarxo” i no sap on anar quan arriba.

Estar agraït és una gran virtut, però acollir també es una mostra d’humanitat. Quan anant per aquest món t’has sentit acollit a casa d’un amic, alguna cosa més et fa viure aquells moments i encara més si és un lloc desconegut i on no saps com moure’t. Això em recorda just al contrari, quan lluny de casa no has trobat ningú conegut, ningú que et digui bon dia, ningú que et pregunti què tal, com estàs?

Viatjar sol i viatjar per feina, moltes vegades et porta a aquests moments de solitud: perdut en una gran ciutat i no conèixer ningú. Arribar al vespre i no tenir ningú amb qui compartir el teu dia. Entrar a l’habitació i les úniques coses que reconeixes properes són els teus papers i la teva bossa amb les quatre coses del viatge. No res més.

Per això he entès aquest xicot que no ha volgut marxar sense dir-me adéu i gràcies.

Marató a Tv3

2005-12-18T14:55:00.000-08:00

Quan escric aquests ratlles encara fan la “Marató de TV3” aquest “clàssic” de solidaritat que arriba cada any per aquestes diades. No sé ben bé si parlar d’aquestes diades, de solidaritat o de la marató de tv3, però el cert és que quan arriba el desembre amarat de fred, com enguany, tots sembla que canviem una mica el xip: aquest matí hi havia un munt de gent al carrer –i a les botigues, és clar- perquè tothom volia tenir preparat aquell regalet pels de casa per la nit de Nadal, per deixar al costat del pessebre o de l’arbre o pel cagatió... i tots comencem a pensar amb el dia de Nadal en quants serem a taula, i l’endemà i per cap d’any. Diem que són dia entranyables, de família, també d’amics i aleshores és quan algú ens recorda “els altres” tots aquells que no tindran res de tot això, que estaran sols, o malalts o amb algú al costat que els acompanyarà en els moments de sofriment i dins d’aquests pensaments de fer-nos solidaris amb tots els que no podran gaudir d’aquests dies entranyables, la tv3 ens col·loca la marató. No sé si és bo o si és dolent, només sé que si que hi ha quelcom de positiu i és que ensenya. Ensenya a enfrontar-nos amb una realitat que no coneixem o que no volem conèixer i que gràcies a molts testimonis i a moltes explicacions al llarg d’un dia acabem coneixent i potser a començar a entendre el que pateixen els altres, perquè, moltes vegades amb la nostra desconeixença –volguda- obviem el sofriment dels altres i ens cal saber que hi ha l’altre que pateix, que sofreix.... Ja ho sé que no podrem guarir-lo però potser entendrem el seu sofriment i la nostra presència al seu costat, la nostra mirada, la nostra tendresa serà el millor guariment encara que només sigui per una estona, perquè sabrà que entenem el seu dolor i que estem amb ell. Potser si que les maratons de tv3 són un encert en aquestes diades perquè tal vegada la nostra solidaritat amb aquells que pateixen no serà només d’avui sinó que es perllongaran més enllà... perquè haurem après una mica més a compartir la vida amb els que pateixen.

Viure intensament

2005-12-13T14:54:00.000-08:00

Avui segur que toca parlar de morts, perquè hem estat molts els que hem acompanyat a algunes famílies en un dia de dol com avui; però el cert és que m’estimo més parlar de vides que han finalitzat, algunes per culpa de la malaltia i d’altres degut a aquesta gran malaltia que suposa la carretera, com esmenta en Ramon. Sempre m’ha fet angoixa posar-me dins d’un cotxe –els que m’han suportar al seu costat de co-pilot, prou que ho saben- però cada vegada m’angoixa més i més.Totes les vides que s’ha acabat avui a prop nostre, la dels grans i la de la noia jove també, han estat amarades d’intensitat, de plenitud, talment com si intuïssin que la vida se’ls acabaria aviat i havien d’anar per feina. Fins i tot l’avi de la Xell feia uns dies que s’havia apuntat a un curs d’informàtica...Ha estat doncs aquestes vides tan plenes, tan intensament viscudes el que avui ens han deixat, el que s’emportava un vaixell, allà a l’horitzó mentre les despulles de la noia eren posades al nínxol familiar.No tenia cap interès inicial de pujar a dalt de tot del cementiri, però la tia de la Xell, una persona amb discapacitat, ha demanat reiteradament anar al cementiri a enterrar primer el germà gran, que l’estimava a desdir, i després a la nebodeta, allà al mateix nínxol on eren enterrats els seus pares. L’hem animat a anar-hi un altre dia, i portar flors per a tots dos, però ella ha insistit en ser-hi avui, en aquests moments tan tràgics, com són els d’unes morts sobtades. Ella també volia viure intensament aquests moments tan delicats del darrer adéu.I ara, la intensitat de les vides de tots aquells que avui hem enterrat, perdurarà en la memòria d’aquells que han compartit amb ells tants o pocs anys de les seves vides, de les seves vides, però, plenes a vessar.

Festes

2005-12-08T09:48:00.000-08:00

Si no fos per les noves tics no sabria ni quina hora ni quin dia som i això que a l’hora de dinar hi havia torrons per postres que és igual a dir que avui és la festa de la “marededéu torronera” que és l’única que conec –de marededéu- menestrala, perquè totes les altres sempre estan lligades al nom del lloc on han estat trobades o venerades.
Bé, no volia pas parlar de marededéus, si no de festa i del gaudir de la festa. Quan vàrem conèixer al calendari d’enguany uns vàrem trobar que hi havia una setmana molt trencada però d’altres se’n alegraren perquè això volia dir festa. I el cert és que, ajustant feines i dies, tots hem acabat gaudint d’uns dies de festa i de repòs. I potser aquesta és la gran singularitat d’aquests dies: que ha permès a alguns marxar, allunyar-se del dia a dia, i a d’altres optar per un allunyament “in situ”, que és igual a dir: repòs. No haver de posar el despertador per anar a la feina, no haver de menjar corrents per arribar puntual a la reunió..., fer les coses tranquil·lament a casa, sense presses, endreçar, llegir, fer algun que altre “sudoko” que ara està tan de moda –els de nivell alt són els més apassionants- i fins i tot tenir temps de sopar amb els amics o d’anar al cinema.... Això és gaudir de la festa.
Mai tan ben dit que no hi ha res que esperi més que la feina. És cert, dilluns la trobarem tota allà on la vàrem deixar i aleshores començaran dues setmanes de voràgina, però si hi anem amb un esperit més assossegat que haurem adquirit en aquests dies de calma i repòs segur que les emprendrem millor ... i aleshores una etapa més, fins arribar al Nadal, extenuats però, perquè voldrem deixar-ho tot enllestit, perquè sembla que el món s’acabi una altra vegada. Tot enllestit? No caldrà, la feina, una vegada més ens tornarà a esperar....

ESTRANYS A LA SEVA TERRA

2005-11-20T07:38:00.000-08:00

Volia parlar de la segona taula de Poesía del Maresme que s'ha celebrat aquesta darrera setmana entre Mataró i Argentona, però m'he trobat aquest article d'en Jordi Cussó sobre els joves, i més concretament els joves estrangers a la seva terra, que m'ha semblat molt interessant i que ens obliga a tots a una gran reflexió. Qualsevol "apaño" no servirà de res si no tenim en compte que hi són i que volem que hi siguin i que deixin de ser estranys a la seva terra.

DEMÀ

2005-11-11T15:18:00.000-08:00

Ahir vaig estar amb una colla d’amics menjant castanyes i panellets –bé això és un dir perquè jo no en faig servir gaire d’aquestes delicadeses tardorenques.... Al llarg de la vetllada una de les companyes, de mitja edat, ens va llegir unes ratlles que havia escrit la nit abans: va voler recordar aquells anys joves i com de mica en mica havíem anat forjant el grup. El seu enfàsi és va situar en l’abans... en aquell temps on tots ens trobàvem al passeig, i on temps ens reconeixíem, “... aquella època”.... M’hagués agradat aixecar-me i dir-los a tots: No, nois, que no és això, és que ara no és també la nostra època? Però no vaig voler trencar l’encant de les seves paraules i la il·lusió que hi posava.
Massa sovint, ens anquilosem en el passat, com si tota la nostra infantesa, la nostra joventut hagués estat una bassa d’oli: parlem com si aleshores no hi haguessin problemes, ni maldecaps, com si aquells primers anys de la nostra vida haguessin estat envoltats en un paper de cel·lofana...
No companys, l’abans, també com l’ara, estava farcit d’enrenous i entrebancs, però no ho recordem i volem idealitzar un passat llunyà per oblidar-nos que la nostra època és també ara i és ara que ens hi hem d’enfrontar amb tot el bo i el no tan bo que ens aporta.
No podem aturar al rellotge i deixar-nos portar per unes realitats que ara hem convertit en somnis. Hem de despertar-nos i viure la nostra època, l’ara, l’avui...per a poder viure el demà.
Al final de la vetllada, però, un dels companys va agafar l’acordió i, d’oïda, va anar delectant-nos amb velles melodies.

PARIS

2005-11-06T14:08:00.000-08:00

Paris ha estat per a molts un referent. De petits ens deien que els nens venien de Paris i de més grans quan ja sabíem més coses sobre els naixements i de com es feien els nens vàrem conèixer un Paris diferent: era una ciutat on havien anat creixent un conjunt de barris perifèrics i on començaven a sorgir els primers problemes del primer i quart món: aleshores parlàvem dels “bidonvilles” és a dir de les “ciutats de llauna” ja que aquest era el material amb el que estaven “construïdes” moltes de les cases dels barris perifèrics. Un munt de treballadors socials, educadors, sociòlegs i també molts preveres “ de barris” es posaren a treballar per intentar disminuir les diferències abismals entre el centre de la ciutat del glamour i els barris. El maig del 68, des d’un de vista filosòfic va acabar d’arrodonir la feina... Semblava, doncs, que molts dels grans problemes vinculats a la immigració, a la pobresa, etc. havien estat àmpliament superats: Paris havia esdevingut l’exemple de treball social, d’integració, etc.
Algú s’ha adormit o algú dormia o potser és que dins de la societat es produeixen cicles com a l’economia, i ara quan semblava que el primer món “tot estava” superat, endreçat, integrat, ... ens trobem amb un esclat de violència que no ha estat res més que al despertat d’aquest quart món que tenim a redós de les grans ciutats i que en moments “d’alegria” quan tot pita, tothom té feina i possibilitats de tenir el mínim per a viure, no passa res, però quan l’atur s’estén com una taca d’oli, i n’hi ha que no tenen res de res sinó misèria i s’adonen que a l’altre cantó de la tanca no hi falta de res aleshores arriba la delinqüència, el vandalisme i tota la corrua de despropòsits que arrossega la pobresa.
I ara? Ara, tots hem de tornar a somniar amb aquell Paris esplèndid i capdavanter socialment parlant i com mantes vegades fer anar aquesta maquineta que tenim dalt del cap i treballar perquè aquest quart món pugui participar d’allò que tenim la sort de gaudir els del primer. Però aquest esforç ens cal fer-lo a tots, no només a aquells que els ha enxampat amb responsabilitats polítiques, tots.

Aniversari

2005-10-30T01:29:00.000-08:00

Avui he trucat a la meva amiga per a dir-li PER MOLTS ANYS!. Ella era al llit però, i malgrat la seva alegria inicial, m’ha manifestat que ahir no sabia si arribaria als seus 86 anys! i que potser avui, dia del seu aniversari era un bon dia per a dir-nos ADÈU.

La meva amiga vol dir-nos Adéu. Diu que ja ha arribat el moment, que ha patit molt, que ha lluitat molt i que potser ja li toca reposar i contemplar Déu de cara a cara, el seu Déu amb qui ella tan ha confiat, “Quan podré contemplat la vostra faç...” em deia,

Estic impressionada. Me l’estimo molt a la meva amiga. Hem fet molt camí plegades i al seu costat he viscut molts moments difícils, d’angòixa, de sofriment... però el seu esperit lluitador l’ha portada fins a la vellesa amb una rectitud i serenor que fa fredar, i per això, quan avui m’ha expressat que ara sí que volia marxar, que ens volia dir adéu definitivament he pensat que potser si que té dret a marxar i a no patir més. Ella, malaltissa, ja no pot fer res per un dels seus fills malalt de càncer i més coses, i això l’entristeix. Diu que només pot pregar perquè no li falti la fortalesa per enfrontar-se a aquesta crua realitat, i no res més, però com mare no pot donar més. Ho ha donat tot.

Aquest matí, però, un altre dels seus fills l’ha obsequiat amb un ram de flors i el cant “... porque es una chica excelente, porque es una....”.

També s’ha alegrat de la meva trucada i li sabia greu no haver-ho fet ella perquè diu que té moltes coses per agrair-me...? Jo si que li haig d’agrair haver-la conegut i haver pogut tenir tan a prop una dona tan valenta que ha sabut fer front a totes les contradiccions que la vida li ha deparat amb una valentia inèdita i amb un esperit bondadós desconegut. D’ella he après molt. Gràcies!

Funcionaris

2005-10-27T14:43:00.000-07:00

Sempre visualitzem l’administració com una bèstia negre i els funcionaris com papers malcarats que tan se’ls en dona les teves dificultats o els teus problemes per entendre com complimentar tota una sèrie de formularis o que si arribes cinc minuts abans de les dues el registre està tancat i ja no t’acceptaran cap document fins al cap d’una hora o fins l’endemà i a ells els és igual que els diguis que vens de fora, que a la ronda litoral hi havia un accident o que el tren s’ha parat perquè les senyals no anaven.... Tu fes-te fotre i torna demà.

Però avui tot això ha estat a l’inrevés; m’han atès diferents serveis i diferents persones i totes amb una amabilitat inusual. Quan les coses són, són i cal reconèixer-les.

M’ha proporcionat mil i una informació, papers, com i què havia de fer i fins i tot m’ha acompanyat perquè saludes a la nova coordinadora del servei i ella una persona també exquisita ha volgut conèixer tota la nostra entitat, els nostres serveis, les nostres dificultats, idees de futur, la nostra història.... Vaja, no m’esperava res d’això. Al final hem quedat que vindrà a visitar-nos perquè vol conèixer sobre el terreny tot això que cada dia se li apareix escrit en un paper, però que només és un conjunt de paraules que parlen de concerts, convenis, places, però que no li traspuen la imatge de les persones a les quals es refereixen.

Que bé, si darrera un paper poguéssim veure la cara de la gent que hi ha al darrera o endevinar el color de les parets d’aquell edifici o sentir les olors de la gespa tallada per la màquina que hi ha descrita....

En marxar, he pensat que avui els havia de posar un 10!

Mirada perduda

2005-10-16T14:47:00.000-07:00

L’altra tarda, en un dels centres de la Fundació, vàrem fer “dia de portes obertes” que es diu ara. Abans, als internats –que suara en diem residències- hi havia el dia “de visita” dels pares. Bé, el cert és que les noies esperaven amb il·lusió l’arribada dels familiars, pares, germans, nebodets.... Totes estaven neguitoses i les veies anar amunt i avall fins que arribava la persona coneguda i aleshores el seu rostre canviava d’expressió. Molts familiars feia dies que no s’acostaven a la residència i per tant la il·lusió era encara més gran. Darrera la reixa dempeus amb la mirada perduda una de les noies esperava algú que mai no arribaria. Ja no té cap familiar. Ningú vindria preguntant per ella... però ella, ferma, seguia mirant jardí enllà, esperant... Li vaig demanar diverses vegades que m’acompanyes a la seva habitació que m’ensenyes el llit nou, amb la foto que hi havia al capçal amb el seu nom, però res, no va voler atendre cap demanda, ni meva ni de ningú; seguia fitant més enllà, esperant el prodigi d’una retrobada.

I quanta gent hi ha sola al món esperant un familiar, un amic, una paraula amable, un somriure si més no... I algú els dona resposta?

De princeses

2005-09-19T12:00:00.000-07:00

Jo també voldria parlar de “princeses”. Talment el títol de la pel·lícula és magnífic i fins i tot es queda curt. De mica en mica vas entrant a la vida d’aquestes noies –la vida que et presenta el film- però quan surts del cinema intentes entrar a la seva vida de debò i aleshores te’n adones de la seva crua realitat, del “machisme” del menyspreu, de la crueltat que de vegades imposem a aquest col·lectiu, que d’entrada li neguem la possibilitat de sortir-se’n, com passa a la pel·lícula, que “els amics” de l’informàtic el traicionen i malmeten un possible canvi d’actitud...

Meravellosament feta i meravellosament interpretada. No sé si anirà endavant això dels Óscar, però el primer oscar se’ l va guanyar aquest director que el dia de “l’estreno” va convidar a algunes de les noies que havien fet de”extres” a la peli, d’extres res, és clar, perquè en el fons eren reals com la vida mateixa.

Un cant a l’amistat, de posar-se al costat amb aquells més fràgils, aquells que pels quals ningú no s’apiada, millor si poden se’n aprofiten, com el “funcionari” de torn que li promet els papers.

I el plor d’una mare quan parla amb el seu fill llunyà per qui “treballa” per tal de procurar-li una vida millor... I quantes noies, mares i dones dels món així, només per això per tenir pa per a menjar, per a buscar una nova oportunitat...

I hauríem de pensar més tots, no?

El camí

2005-09-06T14:56:00.000-07:00

Al matí quan encara era fosc ens posàvem en marxa. Era un dels moments claus dels dies. Cadascú iniciava novament el camí, el seu camí. La majoria de dies encara fosquejava. L’aire era fresc i feia de bon posar-hi. La il·lusió d’una nova caminada d’una de vintena de km –o més- es feia present i ja no recordaves el cansament del dia abans.

Enfilàvem un nou sender i cada dia era nou i diferent. Però no l’estrenàvem. Davant nostre milers i milers de peregrins havien resseguit aquell mateix indret. Aquesta idea em va acompanyar moltes estones del camí. Quanta gent haurà passat pel mig d’aquests boscos, haurà vist aquests bancals, aquestes muntanyes .. i què pensaven en veure aquest paratges, per què es delien cap a Santiago? Què els havia empès a ells a fer el camí? Què pensaven quan creuaven aquest rierol o ensopegaven amb aquestes mateixes pedres que ensopego jo?

La boira que dormia damunt l’herba dels camps a poc a poc s’enlairava t i aquell espai tènue i calmat anava vestint-se de colors cada vegada més vius amarats pel sol que, després de fer l’ullet darrera d’algun dels petits turons gallecs, finalment es decidia a ensenyar-nos tot el seu rostre i ai-làs aleshores el camí començava a escalfar-se. De vegades, però, fileres de roures enormes –no aquestes misèries de rourets que estem acostumats a veure per la Mediterrània-, ens ombrejaven el camí, d’altres vegades eren esvelts castanyers, carregats del tardorenc fruit, que ens guardaven del sol del migdia cada cop més càlid i més empipador. Més endavant, arribant a Santiago, boscos i boscos d’eucaliptus ens feien d’estàndards. Altius ells, i al contrari de nosaltres s’alçaven cercant la llum del sol. N’hi havia de tan alts que gairebé no aconseguíem veure el capdamunt. Nosaltres els agraíem la seva ombra, sobre tot quan ja portàvem quatre o cinc hores de camí.

I un darrer apunt sobre el paisatge: els petits poblets que anàvem passant: vint, trenta, quaranta... Amb els deu dies de camí varen ser molts els pobles que vàrem creuar i el millor de tots: la gent. Tots en donar-los el bon dia i en preguntar-los per la “fletxa” et deien per on havies de tirar i afegien: “... y buen camino”!

Un altre camí

2005-08-28T14:26:00.000-07:00

Avui m’agradaria parlar d’un altre camí que he conegut aquest dies: el camí del sofriment i del dolor. L’he vist enganxat a moltes pedres de Varsòvia i de Berlín. Dues ciutats que he tingut la sort de visitar aquests darrers dies després del Camí a Santiago. Malgrat l’esforç que han fet els seus habitants i moltes vegades gràcies a l’ajuda –econòmica- dels altres polonesos i/o jueus, segons el cas, que viuen a l’estranger i fonamentalment als USA, les pedres dels carrers de Varsòvia i de Berlín traspuen sofriment i dolor. A cada cantonada de la capital de Polònia hi trobes el record de la mort: algú va ser afusellat en aquell indret i més enllà un monument a... i després el museu d’història on cada sala et recorda els anys viscuts sota el domini dels prussians, dels russos, dels nazis, dels soviètics, .... Fins fa quatre dies el poble polonès ha estat un poble sotmès i ha hagut de plorar els seus innombrables morts en la solitud del seu minúscul habitatge, allà tot sol, sense que ningú ho veiès... Més de 3.100.000 jueus polonesos varen morir durant la segona guerra mundial més no sé quants més polonesos que no eren jueus... i volien tornar a refer-se com a poble i aleshores un altre poder els va sotmetre durant 45 anys més... I tota la història d’aquest poble és així.... Quan de sofriment, quan dolor contingut. Aquests dies, però a Varsòvia hi havia llum i els carrers eren plens a vessar i arreu hi havia grues que anaven aixecant noves construccions... i hi havia moltes parcs i molts jardins i moltes flors i semblava que la gent començava a viure i a somriure com després vaig poder comprovar a Berlín, el mateix esclat, el mateix brugit, però aquí ja molt més avançat perquè ja fa més dies que fan edificis i cases noves, però aquí també el memorial de l’holocaust, el nou museu del poble jueu, la “topografia” del terror, els milers de km de llambordes que et recorden l’emplaçament de l’antic mur, et parlen d’un poble perseguit, d’un país reclòs durant anys, de molta gent patint per un o altre motiu, patint i morint... ; quants morts per ser d’una determinada raça, quants morts per intentar saltar una paret per trobar la llibertat, quants morts per defensar la democràcia., quants, quants.... I d’això fa tants pocs dies que és el que més m’ha esgarrifat. Què bèsties que arribem a ser els homes i perquè tant d’odi? I ara em pregunto: i tant dolor i tant sofriment haurà servit per alguna cosa? Podem alleugerir aquest camí de dolor i sofriment i endinsar a tots aquests pobles en un camí de pau i llibertat per sempre?

Un cami sol, un camí compartit

2005-08-14T14:19:00.000-07:00

En començar el Camí de Santiago vaig rebre tres consells: un de la nostra guia-sherpa, la Isa, que ens recomanava reiteradament que cadascú havia d’anar “al seu ritme”; un segon consell venia per part del nostre guia-interior, en Jordi, que deia que tothom havia de fer “el seu camí” i un tercer consell venia per part del guia-doctor, en Francesc, que ens repetia que un cop iniciada la caminada i escalfada la musculatura no “ens deturéssim” que després ens constaria molt de tornar a arrencar i que li fèiem una mala jugada a les nostres cames... Amb més o menys rigor vaig seguir els tres consells.
Algú comparava el Camí amb el camí de la vida; cadascú l’ha d’anar fent i així era: el camí l’anaves fent tu sol o amb els altres, però el camí l’havies de fer tu. Aquesta és la idea fonamental: ningú te’l pot fer per a tu, com la vida mateixa; et cal tirar endavant, sempre endavant, seguint la “fletxa” que et portava al teu destí. La vida mateixa que t’empeny a seguir endavant, a seguir el camí que algú t'ha traçat o que hom mateix s’ha traçat.
Durant les llargues estones que vaig fer camí sola vaig tenir ocasió de pensar-hi: sola, aquest camí que et cal tirar endavant moltes vegades amb la més gran de les solituts. Amb sort però ara, al capdavall del camí, retrobava els companys i podia acabar la jornada amb ells compartint el trajecte fet. A la vida real, en canvi, hi ha algun dia o molts dies que no pots compartir res amb ningú.

Al camí, tots els dies vaig tenir el goig de fer algun troç del trajecte amb algun dels meus companys o amb d’altra gent que vàrem anar coneixent, i si més no en arribar al poblet on ens havíem de deturar aquell dia em trobava amb els nostres companys del suport tècnic. I aquest moment del dia era meravellós: després de la llarga caminada – una vintena de km de promig diaris- algú t’esperava i t’abraçava i s’alegrava amb tu que un dia més haguessis pogut acabar el trajecte. Eren uns moments inovidables.

El cami -un trocet-

2005-08-13T08:37:00.000-07:00

M’agradaria poder-vos explicar el que ha estat aquest camí de quasi 200 Km des de Trabadelo fins a Santiago de Compostela.

Una experiència interessant; molt diferent d'altres viatges; vaja no es pot comparar: cada dia havies de matinar molt, perquè no t’atrapès el sol del migdia i posar-te a caminar i caminar, sense gairebé saber on dormiries la propera nit, i apa a carregar motxiles i som-hi, i així un dia darrera l’altre.... Tots –erem 31- en guardem un meravellós record, d’esforç personal i col·lectiu alhora... Perquè tots hem fet el camí, però cadascú l’ha hagut de fer ell tot sol...

Us ho explicarè.

Juny

2005-06-30T14:45:00.000-07:00

Falta poqueta estona perquè s'acabi el juny i un altre mes que s'ha escolat en un obrir i tancar els ulls. Quan no me'n adono ja tornem a ser divendres i apa, sant-tornem-hi que no ha estat res. Però el cert és que si que és, que no ens adonem que passa la vida, perquè el que passa és la nostra vida, no els dies i prou. Cada vegada tinc més una estranya sensació, com si alguna cosa se'm escapés de les mans i jo no la pogués atrapar.... I no cal dir que en mig d'aquesta sensació hi ha tot allò que queda apilonat i per fer. Algunes coses, les que més apreten acabes treient-les del damunt, de vegades de pressa i corrents i després et sap greu no haver-hi destinast més temps, però... Les altres queden allà esperant la seva oportunitat, le seu torn... i la vida va passant.

Aquest vespre m'he hagut de partir, però ni de lluny he pogut fer tot el que volia fer: 1er he anat a escoltar aquest tema del mòbils i la salut. És un tema que no està gens clar això de les ones electromagnètiques o com es diguin, però el cert és que el mòbil ha esdevingut una eina quasi imprescidible, al menys durant les hores de treball -vaja, tot el dia- i ara estem atrapats -com el temps- i si no com ho fem? Serà tant dolent això dels mòbils? I no són un continuo les coses que fan mal a la nostra salut?

A la mateixa hora m'hagués agradat anar això de l'anniversari del Robafaves; els que sóm de la Unió ens il·lusiona pensar que s'ha arribat tant lluny, però no hi havia possibilitat d'estar al dos llocs a la mateixa hora, i després encara he hagut d'anar a preparar una mica de logística pels agossarats que volem fer el camí de Santiago -un troçet: 200 Km, només....

I s'ha acabat el dia, i ara després de regar les plantes, perquè penso que amb aquesta calor deuen patir que déu n'hi do, he decidit escriure quatre ratlles i dir bona nit. S'ha acabat definitivament el mes de juny i tothom deu haver cobrat la paga a hores d'ara.

EP! Canvis

2005-06-12T14:55:00.000-07:00

Fa més d'un mes que no he escrit ni mitja ratlla, i si haig d'ésser franca la veritat és que hi ha hagut dies que ni m'he apropat a l'ordinador i per tant ni recordava que hi hagués això dels blocs, etc. Estic tan sotmesa a la feina que els dies em passen sense adonar-me'n i ja no dic gaudir-ne... De tota manera aquest cap de setmana ha estat diferent. Em vaig fer el sant propòsit de "parar" i fer alguna cosa diferent i ha estat així. No vull dir que ho hagi aconseguit, però diem que hem "variat" que ja és un gran què. He estat dos dies sense anar al despatx i no m'he posat a l'ordinador fins aquest vespre per posar ordre i n'he posat tant que fins i tot he trobat un correu de finals de març; no sé si va entrar ahir - com que venia de Mèxic- o és que no l'havia vist... Entre d'altres coses -roba i més roba, això del canvi de temporada és tota una història- he fet la declaració de renda - en brut de moment- i hom queda la mar de satisfet quan al final "aconsegueix" que li tornin més de 4.000 euros, què bé oi? La veritat és que aquests euros els han estat guardant" i fins que els tornin no en podrem gaudir. Quina lectura tan diferent! Sempre fa il·lusió que et surti negativa, però.

Una bona noticia: sembla que uns quants polítics s'han avingut a "perdonar" el deute extern a 18 països, els més pobres,.. De tot en diuen "perdonar"; ben segur que no és la paraula més escaient, pèrò per algun lloc es comença a reconèixer què així no podem seguir: que mentre el Nord continui expoliant el Sud les coses aniran de mal en pitjor i el goteix de la immigració a la recerca d'aquest "paradís" que és el primer món seguirà en augment. Bé a veure si aquesta decisió és el preludi d'un canvi d'actituts.

Soledat

2005-05-05T13:50:00.000-07:00

Dimarts a la tarda set persones acompanyàvem el cos d’un avi difunt, treballadores de la Residència on ha viscut durant els darrers quinze anys de la seva vida i membres de la Junta. Havia vingut del Nord d’Europa uns anys abans i només sabíem d’ell que havia nascut a Tortosa –on deia el seu carnet- i que va lluitar al costat dels maquis a França. Cada mes rebia una petita pensió d’Alemanya. Mai ningú l’havia vingut a veure. Mai havia parlat de cap familiar... estava sol al món. En marxar ens vàrem adonar que s’emportava una vida desconeguda per tots nosaltres. La Residència havia estat la seva darrera llar, i potser fins i tot la seva única família i per això érem allà per acompanyar-lo fins que l’enterramorts va tirar ben endins la caixa on reposava el seu cos. I després, l’adéu per sempre.
Avui hem acompanyat a tres treballadors del nostre centre de treball ( un centre on treballen persones amb discapacitat psíquica) en uns moments també de dolor: ahir la seva mare va voler marxar d’aquest món ( tirant-se d’un cinquè pis) i ara ells han quedat sols. Ells, els tres germans, com l’avi del dimarts, estan sols al món. No tenen ningú, cap familiar, cap referència. Avui només la gent del centre els hem pogut fer costat.. Ni tan sols cap veí s'ha acostat a dir-los res. La mare difunta ha quedat sola al tanatori, no hi havia ningú per a vetllar-la; mentre, una de les treballadores socials acompanyava als nois a casa seva...
Mai com aquests dies he vist la mort i la soledat tan unides, tan agermanades, i el que més impressiona: és que això s’ha donat en persones molt i molt fràgils.

L’interrogant s’imposa: i ara què ?

Viure la festa

2005-04-24T15:34:00.000-07:00

Tot indicava que ahir, dia de Sant Jordi, tot seria diferent. Alguns floricultors s’havien avançat dient que com que “era dissabte” les vendes baixarien –sempre de cara l’euro (abans pela)- i alguns s’afegien a aquest discurs fàcil que hi hauria menys gent perquè als cap de setmana la gent se’n va. Vaja com si ens trobéssim en ple juliol que tothom fa cap a la platja... A la plaça ja vaig veure algunes paradetes de roses, grups de joves que intentaven que apart de la compra la gent marxes a casa amb la rosa... Cap al migdia vaig haver d’anar a la Riera i oh meravella! allò no era la Riera d’un dissabte al matí, paradetes de roses, de llibres, gent fent cua per entrar a la casa gran que ahir amb l’amabilitat d’alguns regidors l’ensenyaven... Resulta que després vaig anar al super i era buit , a unes hores del dissabte que normalment està força ple. Li vaig dir a la caixera. “mira la gent déu ser a la Riera a comprar una rosa o un llibre” i la noia que em fa” ui, si així que plegui hi aniré jo, perquè si no a la tarda no tindria temps d’anar a comprar el llibre” ( la caixera havia d’anar a comprar el llibre!!!).

Ja a la tarda no cal ni dir-ho. Vegeu la descripció que fa en Joan al seu blog amb els 38 gegants de festa. Tot el centre era una festa. Tothom feia cap al centre de Mataró i era magnífic. I després n’hi ha que diran que “Sant Jordi en dissabte...?”

Passejar, intentar passejar pel centre, amb els til·lers verdejant, la música, els gegants, els pares, els nens, els castellers, quin ambient, quina festa. Això si que cal consolidar-ho perquè compartint la festa prendrem a compartir d’altres moments bons i no tants bons de la vida. Visca, doncs, la festa!

Un adéu sense avisar

2005-04-22T15:33:00.000-07:00

Un company ens ha dit adéu sense avisar. La seva carta de comiat només deia: “No puc més” . Com que ningú sabia que estès passant uns mals moments perquè no ho havia manifestat, ningú l’ha pogut ajudar. Cap dels seus amics propers li ha pogut dir “Ànims, home, que te’n sortiràs, tots t’hi ajudarem” Però no ha estat així. El teníem a prop i no hem sabut descobrir el seu sofriment. Vet aquí les nostres migradeses, les nostres limitacions. Tenim un company que s’ho està passant malament i no som capaços d’intuir-ho, potser aquell dia, aquell gest... Ara, però, ja és massa tard. I aquest adéu inesperat ens ha deixat un regust amarg. Perquè a la vida hi ha molts moments en que els amics ens reclamen, necessiten del nostre escalf, necessiten de la nostra companyia i nosaltres sempre tan apressats passem pel seu costat sense aturar-nos, sense adonar-nos del seu reclam. El nostre amic d’avui havia omplert la vida de molts amb la seva música, els delectava amb el seu acordió, però –tal i com ha dit en Jordi durant l’homilia- la darrera nota de la seva melodia ha estat desafinada, però ens cal recordar totes aquelles melodies que al llarg de la vida ha anat alegrant la vida de la família i dels amics. La pregunta, però s’imposa: ha estat ell qui ha desafinat? o som tots plegats els que no hem sabut ajudar-lo a trobar la partitura en uns moments difícils?

Sento que a la tele diuen alguna cosa del nou Papa. No en diré res fins després de les vacances a no ser que l’Esperit Sant torni abans.

Encara Joan Pau II

2005-04-14T15:29:00.000-07:00

Aquests dies tots hem llegit un munt de coses i hem escoltat un munt de coses sobre Joan Pau II, però el cert és que no hem estat els únics. Molta, moltíssima gent ha seguit amb atenció tot el que s’esdevenia a Roma. Alguns, plantats davant unes finestres que varen estar tres-quatre dies amb els llums encesos fins que una feble vida que hi havia darrera aquelles cortines finalment es va extingir. Vet aquí l’esdeveniment.
A part d’aquestes persones que volgueren “acompanyar” A Joan Pau II en els moments finals de la seva vida –si haguessin pogut entrar a la seva cambra s’haguessin assegut als peus de llit-, molta gent per diferents motius volgueren anar fins a Roma a retre-li al seu petit homenatge, a dir-li adéu, etc.
Ningú pot dir que es varen carregar gent amb autobusos per fer número i apa cap a Roma. No, tots els que aquests dies varen anar a Roma a retre homenatge aquest home hi varen anar perquè en tenien ganes i segur que n’hi havia molts més que la distància, les condicions personals o professionals del moment els ho va impedir. Tots hi varen anar d’una manera gratuïta des dels alts dignataris d’aquest món a aquells homes i dones provinents de Polònia que venien, ben segur, a dir adéu i a expressar el seu darrer agraiment a aquell home que els havia “alliberat”.
Les apreciacions i el perquè de cadascú era diferent, però tots havien estat atrets per un personatge singular i si no algú que expliqui què hi feia l’home més poderós del món agenollat davant de Joan Pau II que li havia retret el que hagués declarat la guerra a l’Iraq, o l’ayatolà de l’Iran, i tantes i tantes personalitats de diferents maneres de fer i d’actuar.
Uns hi anaran atrets per l’home, d’altres moguts per una fe que a molts ens costa d’entendre perquè sembla diferent a la nostra. La fe diferent? No parlem tots d’un mateix missatge, no és aquell Jesús de Betlem qui ha fet possible que s’aplegui tanta gent? Per què aleshores menystenim la fe d’alguns? La gent, la gent era allà a Roma i això ningú ho pot negar. És que algú té l’exclusiva de la fe? és que el fet religiós no s’encarna diferent a partir de les pròpies cultures, de les pròpies vivències... No ens omplim la boca moltes vegades quan parlem de Llatinoamèrica a o de l’Àfrica que el missatge de Jesús s’ha d’inculturitzar en la vida d’aquests pobles. Per què vèiem diferent, doncs, la gent que va anar a Roma?

Bé, per avui deixo el tema aquí.

Barcelona-Dakar

2005-01-12T14:20:00.000-08:00

Tots hem escoltat aquests dies les noticies sobre la mort de dos components del rally Barcelona-Dakar, mentre que un altre motorista, ferit durant els primers dies de la cursa s’està recuperant aquí, a casa nostra. No vull entrar en la polèmica de si rally si, rally no i totes les contradiccions que una cursa com aquesta comporta, però si que m’agradaria fer avinent un dels comentaris que ha sorgit després de les morts dels dos motoristes: “Potser cal replantejar-se alguns aspectes de la tècnica” ; el comentarista es referia sobre tot a la cilindrada dels motors i als tipus de pneumàtic. Ja sé que és absurd dir que gràcies al rally i aquest tràgics esdeveniments els homes haurem de “repensar” els nostres límits i si cal, doncs, entre d’altres coses, posar nous límits per tot el que fa als vehicles. Si és cert que es s’hauran de replantejar aquests aspectes en les màquines que han de realitzar rallys, perquè no avancem una mica més en aquest argument i situats en una carretera convencional on veiem cada dia que l’excés de velocitat és l’origen de molts accidents, moltes morts i moltes persones lesionades per vida... –tot i que n’hi ha que diuen: és el cotxe que córrer, - perquè no demanar que es fabriquin cotxes amb menor potència? i així no “seria “ el cotxe que se’n va sol... Tots sabem que no es pot córrer més enllà de 120-130 Km/hora per les autopistes, doncs per què segueixen fabricant vehicles que poden anar a més de 200?

El dinar

2005-01-09T14:34:00.000-08:00

Varem comprometre’ns a parlar sobre “el dinar” i així és. Una mica tard, però. M’hagués agradat fer-ho abans, però diferents circumstàncies, entre les quals la mort no esperada d’un familiar no m’ho han deixat fer. I ara no vull parlar de la mort perquè ja en vaig parlar un altre dia. Més aviat vull parlar de la vida. Si de Vida. perquè si alguna cosa vaig sentir en aquell dinar va ser vida, vida jove, vida plena, ganes de fer coses, paraules engrescadores..... Vaja, ni mai tan ben resumit com Vida. I això per a mi –i suposo que per a molts de vosaltres que ho llegireu ( jo encara no he llegit res de ningú quan escric aquestes ratlles)- és molt important, perquè vol dir que no ens sentim vençuts, ni decebuts, ni derrotats com molts d’altres –i de la meva generació sembla que n’hi ha uns quants-.., si no que tot el que allà es parlava i es deia eren projectes, idees noves, ganes de fer coses, de lluitar per una o moltes causes... M’hagués agradat gravar tot el munt de coses que anaven surgint, eren com una riuada immensa d’emocions, de vivències, de paraules fresques.... I tots i totes teniem ganes de fer arribar allò que sentiem als altres i d’escoltar-nos mútuament i de fer d’aquell punt de trobada un punt de partida d’una relació si cap encara més fluida i més jovial. Compartiem una taula i per mitjà d’aquesta eina del weblog podem compartir cada vegada més les nostres idees i això ens fa créixer a tots plegats i sentir-nos plens perquè sabem que hi ha gent amb la qual podem comunicar-nos i compartir això tan bònic que algú (?) ens ha donat i que és la Vida.

Curiositat intel·lectual?

2004-12-26T14:04:00.000-08:00

Sempre que sento noticies sobre els immigrants i sobre el gran esforç que fan molts d'ells per aconseguir arribar a la " terra promesa" allà on podran viure, treballar i donar un futur millor als seus fills, penso que molta d'aquesta gent ha estat engrescada per "la curisositat intel·lectual" que fa pocs dies ens parlava en Francesc, perquè sinó què els mouria -a part de la fam- deixar-ho tot, terra, familia, amics... per llançar-se a aquesta lluita desconeguda d'una vida millor? El que passa, després, és que molts d'ells, rebent tots el mateix, aniran endavant i d'altres es quedaran novament en el camí. Què vull dir amb això: doncs bé, crec que en Francesc té molta raó quan ens parla de la inversió en la infantesa, en la necessitat d'igualar formació-informació per tal que tothom tingui les mateixes oportunitats, però tots sabem que això no s'esdevé sempre així, hi ha algun element que fa que alguns sempre apuntin per damnunt dels altres, mentre d' altres malgrat tot l'esforç no aconsegueixen millorar la seva situació: curiositat intel·lectual? espavilats? il·lusió? esforç? És cert que hi ha tota una sèrie de condicionants socio-culturals que permeten que uns avancin més de pressa que d'altres, però també és cert que de vegades hi ha persones que malgrat tots els contratemps del món són capaços de superar-ho tot i anar endavant. Hi ha doncs, crec, alguna cosa més que fa que alguns nens/nenes, nois/noies, homes/dones puguin superar tot un seguit d'obstacles i, això sí amb eines a les mans, anar-se obrint camí i millorar tota la situació de penúries que han viscut al seu entorn. Amb tot això no voldria dir pas que els que no tinguin aquest element de curiositat, d'il·lusió,... s'hagin de quedar fora de les oportunitats, i que calgui continuament treballar per la igualtat sobre tot en l'època de l'aprenantatge, però és un tema que sempre m'ha cridat l'atenció. Què hi ha donçs que fa despertar a la il·lusió, a l'esforç, a l'esperança a algunes persones més que d'altres?

JOVES

2004-12-12T14:19:00.000-08:00

Aquesta setmana que he començat a normalitzar les meves “activitats” -encara que no totes- he assistit a dos actes diferents on el fet rellevant han estat els joves. Amb una nodrida representació familiar vàrem anar a veure, alguns per quarta vegada, l’actual posada en escena de “Mar i Cel” , i el millor de l’espectacle va ser aquest sentir-se envoltat i alhora arropat –perquè al Nacional Ple dóna aquesta sensació de calidesa- per molts joves. Si, si, una gran part del públic que va gaudir d’aquest meravellós espectacle de l’obra d’en Guimerà era gent molt jove.
El dissabte a la nit, un segon acte, un concert, i ara era els interpretes que eren joves: quin goig veure tanta gent jove cantant ... Era la Coral d’Arquitectura acompanyada per l’Orquestra de la Politècnica. Quan jo estudiava tot això de les corals de les universitats sonava a la prehistòria i la nostra generació ho va obviar, i ara ves per on, tot retorna, com en Guimerà, que ben segur que no va pensar mai que una obra d’ell tingués tant d’èxit a finals del XX i ara a començaments del XXI, i com diu algú de casa, si la fessin sempre seria com “La Ratonera “ a Londres que fa més de 20 anys que la fan i encara hi ha gent per anar-la a veure.... Tot torna. Potser si, però el més important no és recuperar un missatge avui encara viu com el de Mar i Cel, sinó que els que tenen més ganes d’escoltar-lo siguin els joves... Quan vaig a algun lloc i hi trobo una munió de joves, em dic a mi mateixa: Fantàstic! no cal que inventem el futur, ja hi és, els joves fan present aquest futur, i si puc participar d’aquest esdeveniment és que d’aprop o de lluny estic i visc també aquest futur. Dit d’altres paraules, que el meu rellotge em fa l’afecte que no s’ha parat.

L'adéu

2004-11-23T14:32:00.000-08:00

Tot just neixia el dia quan m’han trucat per a dir-me que en Paco ja era mort. En Paco era el cap de manteniment de la Fundació. Tenia 50 anys. Just el dia que en feia 49, ara fa 16 mesos, va entrar al meu despatx per a dir-me: m’acaben de pronosticar un càncer melòman... només em sap greu pels de casa... Té una filla que està acabant els estudis a la UB i un nano de 12 anys. Aquest migdia, quan l’he pujat a veure al Tanatori, al costat de la seva dona i de la seva germana, l’he pogut contemplat tranquil. El seu rostre traspuava pau, serenor, després de tants i tants mesos de lluita.... i ara l’adéu. L’altre dia a l’hospital li vaig voler dir que el seu pas per la Fundació és a tot arreu, perquè no hi ha un racó que ell no hagi arreglat, finestres, persianes, les cuines de les llars, aquell filat,... hi ha tantes coses que ens recordaran el seu afany perquè tothom amb la seves deficiències pogués gaudir d’un millor benestar. En un talús darrera els pavellons nous dels tallers hi va fer una escala perfecta, amb tanta il·lusió, amb tan carinyo, ... ara li posarem nom a l’escala i així encara el recordarem més. Això mateix li he dit a la seva germana quan em preguntava : i ara ja està tot, ja no hi ha res d’en Paco? I jo li he dit en Paco segueix en mig de nosaltres i tots junts el farem present perquè l’anirem recordant en les petites coses de cada dia que ens ha anat deixant.

Aportacio a l'article d'en M M

2004-11-16T13:55:00.000-08:00

En Manuel Mas ens deia que ningú ha de demanar perdó. Ningú no ho sé ara mateix, més aviat qui hauria de demanar perdó ja no hi és o continua callat o fa l'orni, no fos cas que el tan ben ponderat jutge Garçón li comences a buscar les pessigolles com a aquell de Xile.... Ara el que si que és absurd és demanar a un govern democràticament constituït que esdevingui l'hereu d'un règim dictatorial i imposat per la força i que, com si fos el "continuador d'aquell episodi negre de la història d'Espanya" ara li toqui demanar perdó al poble de Catalunya. Per a mi hi ha gent que no té els estris del cap ben col·locats i que es deixa arrossegar per quatre paraules que algun "no il·luminat" va dient només per això, per atreure gent. El més trist, és que n'hi ha molts que no pensen, que es deixen arrossegar i acaben confonent-ho tot.

Bé, després de tres intents he acabat aquesta petita aportació a l'article d'en Manuel.