Moldava (Moldàvia romanesa)

És ben trist haver d'etiquetar un país, Moldova, la Moldavia romanesa: país que es troba "repartit" en tres estats: Romania, Rep. de Moldàvia i Ucraïna, però cal fer-ho per a situar-nos en l'espai i en el temps d'avui.
Parlar de la Moldàvia romanesa, és parlar dels monestirs de Bucovina, aquests monestirs que sorgeixen d'aquí i d'enllà i que si el primer et meravella el següent et deixa bocabadat. Com és que amb el pas dels anys han pogut persistir aquests frescos tan instructius als seus exteriors? És cert, que en gran part d'ells, els de la cara Nord han desaparegut les pintures, i tant!, amb el fred i el vent gélid que assota aquest país de clima extrem, no és estrany, però la resta han sobreviscut a la rigurositat climàtica per a explicar-nos com s'instruïa als camperols d'aquella època no savien ni llegir ni escriure, però que aprenien la "història sagrada" per mitjà d'aquestes sublims pintures, que embelleixen les parets dels monestirs de Bucovina.

És curiós el tipus de construcció que han utilitzat aquests països de l'orient europeu i que s'explica per les contínues "visites" de diferents invasors, des de tots cantons: un gran recinte fortificat, que serveix de contrafort i on queden instal·lades les nombroses cel·les dels monjos o monjes, segons el cas, que hi viuran d'una manera quasi individual: cadascú té la seva petita cel·la, -i ara a l'estiu engalanada amb flors de tots colors-, després, al bell mig del gran patí, la majoria de les vegades sembrat d'herba verda colorajada per innombrales rosers, hi ha el petit monestir, petit perquè, tot i que tots tenen les tres parts corresponents: la pronau, la nau i l'altar (allà on només hi entren els capellans/popes) aquests monestirs no són massa grans i en prou feines hi deuen caber els monjos que els regenten.

Els monestirs de Bucovina, dins de la Moldàvia romanesa, varen ser construïts pels prínceps o gent important de l'època, segles XV i XVI i han sobreviscut al llarg del segles, malgrat totes les guerres i batalles que aquesta regió ha patit. Avui són un viu i bonic exemple per a tots.

Flors a Romania

D'entrada quan ens parlen de Romania a tots ens ve al cap la imatge d’un país trencat, depauperat, colpit per la seva història... Només cal agafar una avió i aterrar a l’aeroport de Bucarest. De camí cap a la gran ciutat comences a observar, atònit, paisatges verdejants que de mica en mica es converteixen en un gran parc-jardí, ple de llacs, d’arbres, de flors.... Quan t’endinses a la ciutat vas trobant noves places, nous jardins, grans avingudes arbrades.

Si que és cert que tots aquests jardins es contradiuen en la major part de les façanes dels seus edificis malmeses pel pas dels anys i d’altres per la senzillesa dels seus materials. Els que són privats i de formigó, segur que formen part d’aquest gran potencial de millores que amb els sous actuals dels romanesos són difícils d’endegar. Abans, com que tot era de l’Estat, l’Estat havia de tenir cura de tota la propietat comuna, però ara... També les infraestructures de serveis –cablejats- ens recorden les de molt països del Tercer Món, però les places ben enjardinades, amb flors de tots colors, et fan oblidar aquesta part encara no resolta. Tots els romanesos gaudeixen d’una casa, d’un sostre on aixoplugar-se, això és cert, però a més a més tenen tants espais d’oci i de lleure on poder passejar que els fa més lleuger de portar totes aquelles mancances de bellesa que no tenen les façanes de llurs edificis.
Romania és un país ple de flors, a la capital, als petits poblets de les muntanyes, arreu es pot albirar un pom de vistoses flors. A l’estiu, és clar.