Nit de pluja

Plou i això és una bona noticia, l'aigua servirà per a regar arbres i plantes, per a netejar els carrers i els cotxes del fang caigut aquest darrers dies, però la pluja haurà malmès aquesta primera nit de la Fira. Sort que aquesta hora de la nit la mainada ja dorm –o hauria de dormir!- i el fet d'haver de parar les atraccions no serà tan traumàtic per a la gent que hi és ara: els joves. Els firaries s'enfadaran, però ells saben prou bé, que cada any, per la Fira plou. i si no ja no seria la Fira.

Però tot escoltant com queia la pluja he recordat aquella noieta del mercat que fa just unes setmanes ens anunciava que estava embarassada. Malauradament avui no era a la parada i hem preguntat al xicot, el seu marit, si havia passat res, i sí havia passat: han perdut el fillet que esperaven. Com que son joves de ben segur que aviat s'hi tornaran a posar, però avui la parada estava molt trista sense les dolces paraules de la Sandra dient "què quants plàtans vol mami?" perquè totes les dones eren per a ella mamis i els homes –que també n'hi ha que compren- papis i a tots ens havia captivat la seva alegria. Tots els que hem escoltat la trista noticia li hem dit al xicot que li dongui molts records i ànims de part de tota la gent del mercat, i esperem que ho farà, perquè ell, que el conec de petit s'ha passat la vida venen plàtans però també ha lluitat molt per aconseguir estudiar i acabar una carrera universitària i ara tot i que ja treballa en un banc segueix els dissabtes fent els mercats -com diuen ells-, perquè així ajuda la seva dona i podran acabar de pagar el pis abans... I ara que la vida els somreia els ha vingut aquest entrebanc. Ànims, que segur que aviat oblidareu aquest petit ensopec i, d'aquí a poc temps tindreu a la falda el fillet que amb tanta il·lusió esperàveu. Un petó.

EL CONFERENCIANT

Deu ser època de presentacions, perquè la setmana passada me'n varen demanar una altra en el marc de les jornades de Coordinadora. He pensat que estaria bé d'afegir-la al blog perquè el personatge és prou interessant.

Fa uns dies que em va trucar la Loli i em va dir si volia presentar una de les ponències. Li vaig dir que si sense saber quina ponència ni quin dels ponents “em tocaria” . Encara no fa ni una setmana que em varen concretar, per via electrònica, el ponent i el títol de la ponència: Ni m’explico, ni m’entens: Els laberints de la comunicació. I com a suport varen tenir la deferència d’enviar-me un curriculum del ponent . Després de refer-me de la sorpresa inicial vaig quedar-me una llarga estona pensant: no sabia per on començar: el títol, caram: ni m’explico, ni m’entens; el ponent, res de res, i els curriculums, els gerents els fem servir per a contractar la gent, cosa que no era el cas tractant-se de les Jornades.

De sobte vaig pensar que si el ponent ens havia de parlar de comunicació, quasi segur que ell mateix hauria intentat comunicar-se amb nosaltres i va ser així com se’m va ocórrer escriure el seu nom en un d’aquests “cercadors” que les noves tècniques posen al nostre abast i oh! meravella en Xavier Guix, em saludava en persona des de la seva pàgina web. I feia així: M’encanta donar-te la benvinguda, desitjo que a partir d’ara ens coneguem una mica més. Apa, som-hi vaig pensar, ara ja l’he localitzat, a veure què tenim. Una de les pestanyes de la seva pàgina donava la possibilitat de contactar. Ara sí que havia fet diana i ràpidament li vaig enviar una primera salutació, i entre d’altres coses li deia:

No ens coneixem, però sembla que estem destinats a conèixer-nos una mica: m'han encarregat de presentar-te el proper dissabte dia 5 dins de les Jornades de Coordinadora i és clar em caldrà aprendre una mica de tu.... em llegiré totes aquestes coses que expliques a la teva pàgina i miraré de fer-te una bona presentació... Jo vinc d'una l'altra branca –l’economia- i per tant això de la comunicació va d'una altra manera i també la meva feina és tota una altra.

Al cap de poques hores ja tenia la resposta: Encantat de saludar-te!.... No sóc gens complicat, per tant allò que a tu t'inspiri després de conèixer el que he fet ja estarà bé. Habitualment es destaca la meva condició de psicòleg, formador especialitzat en comunicació i divulgador de temes psicològics a través de diferents llibres i conferències. Dissabte arribaré allà les 15h, per dinar si hi sóc a temps. Si et sembla aprofitem per conèixer-nos, ja que hi estem destinats.

Bé, ja ens havíem comunicat! Per tant ja no ens trobaríem estranys al moment de saludar-nos personalment, cosa que hem fet ara fa una estona. A partir d’aleshores jo he jugat amb avantatja perquè he pogut anar burxant dins de la seva pàgina web per a poder-vos explicar els quatre trets característics que ell mateix m’insinuava en les seva primera salutació i algun més que hi he afegit; m’he fet d’ajudar de l'enciclopèdia catalana per tal de poder definir exactament cadascun d’aquests trets, per tal de ser més precisa en la definició:
Així doncs en Xavier Guix es:

Psicòleg: És diu d’aquella persona que a partir del coneixement empíric, intuïtiu, dels sentiments, de les idees, dels comportaments humans té la funció d'acompanyar-nos en els moments importants de la vida. Com bé diu ell mateix en els nostres processos de creixement sovint ens trobem amb dificultats. Les relacions amb els altres, amb els fills, a la feina, la forma en que afrontem els problemes és una oportunitat per al nostre propi coneixement i autorealització, però també ho és de patiment i de crisi. Fer-nos acompanyar en aquests moments pot ajudar-nos a descobrir, per nosaltres mateixos, els camins que hem de seguir per recuperar el timó de la nostra vida.

Formador especialitzat en comunicació: És aquella persona que té la capacitat per a formar d'altres professionals en àrees o tècniques específiques per tal que després esdevinguin també transmissors de coneixements i d'experiències. Fa anys, diu ell mateix, que està compromès amb l'activitat de formador, activitat que li permet conèixer i compartir els aprenentatges que tots plegats anem fent a la vida. Ningú no neix expert i per això creu en l'enorme potencial que significa el compartir el coneixement, de la mateixa manera que res no enriqueix més que compartir les experiències de les nostres vides. Un professor no es tan el que sap, el que diu, si no com ho diu

Divulgador de temes psicològics. Un divulgador és aquella persona que té com a funció fer arribar al gran públic els seus coneixements científics, literaris, artístics... perquè tothom se’n pugui beneficiar. El seu compromís, ens dirà també és compartir amb els altres allò que aprèn, allò que coneix, allò que li sembla que pot ser interessant per a les altres persones. Potser per això li agrada tant explicar coses, narrar-les, divulgar-les.

Actor i Mas-media: Va iniciar les seves tasques de comunicador-divulgador a la ràdio, després a la televisió i també a la premsa i durant molts anys ha estat vinculat amb diferents grups de teatre.

Finalment tal i com està escrit en el pròleg del llibre el contingut del qual ens en parlarà avui: Un bon comunicador és aquell que escolta, que s’expressa amb claredat i que és capaç de convertir grans problemes en grans oportunitats.

Comunicar és també viure la vida amb la seva màxima plenitud escoltant i transmetent a l’hora. Comunicar és disfrutar.

Disfrutem ara, doncs de les seves paraules, del seu saber, del seu coneixement.

Ah! Per cert, en Xavier Guix va néixer a Sant Boi de Llobregat ara fa 46 anys