Juny

Falta poqueta estona perquè s'acabi el juny i un altre mes que s'ha escolat en un obrir i tancar els ulls. Quan no me'n adono ja tornem a ser divendres i apa, sant-tornem-hi que no ha estat res. Però el cert és que si que és, que no ens adonem que passa la vida, perquè el que passa és la nostra vida, no els dies i prou. Cada vegada tinc més una estranya sensació, com si alguna cosa se'm escapés de les mans i jo no la pogués atrapar.... I no cal dir que en mig d'aquesta sensació hi ha tot allò que queda apilonat i per fer. Algunes coses, les que més apreten acabes treient-les del damunt, de vegades de pressa i corrents i després et sap greu no haver-hi destinast més temps, però... Les altres queden allà esperant la seva oportunitat, le seu torn... i la vida va passant.

Aquest vespre m'he hagut de partir, però ni de lluny he pogut fer tot el que volia fer: 1er he anat a escoltar aquest tema del mòbils i la salut. És un tema que no està gens clar això de les ones electromagnètiques o com es diguin, però el cert és que el mòbil ha esdevingut una eina quasi imprescidible, al menys durant les hores de treball -vaja, tot el dia- i ara estem atrapats -com el temps- i si no com ho fem? Serà tant dolent això dels mòbils? I no són un continuo les coses que fan mal a la nostra salut?

A la mateixa hora m'hagués agradat anar això de l'anniversari del Robafaves; els que sóm de la Unió ens il·lusiona pensar que s'ha arribat tant lluny, però no hi havia possibilitat d'estar al dos llocs a la mateixa hora, i després encara he hagut d'anar a preparar una mica de logística pels agossarats que volem fer el camí de Santiago -un troçet: 200 Km, només....

I s'ha acabat el dia, i ara després de regar les plantes, perquè penso que amb aquesta calor deuen patir que déu n'hi do, he decidit escriure quatre ratlles i dir bona nit. S'ha acabat definitivament el mes de juny i tothom deu haver cobrat la paga a hores d'ara.

EP! Canvis

Fa més d'un mes que no he escrit ni mitja ratlla, i si haig d'ésser franca la veritat és que hi ha hagut dies que ni m'he apropat a l'ordinador i per tant ni recordava que hi hagués això dels blocs, etc. Estic tan sotmesa a la feina que els dies em passen sense adonar-me'n i ja no dic gaudir-ne... De tota manera aquest cap de setmana ha estat diferent. Em vaig fer el sant propòsit de "parar" i fer alguna cosa diferent i ha estat així. No vull dir que ho hagi aconseguit, però diem que hem "variat" que ja és un gran què. He estat dos dies sense anar al despatx i no m'he posat a l'ordinador fins aquest vespre per posar ordre i n'he posat tant que fins i tot he trobat un correu de finals de març; no sé si va entrar ahir - com que venia de Mèxic- o és que no l'havia vist... Entre d'altres coses -roba i més roba, això del canvi de temporada és tota una història- he fet la declaració de renda - en brut de moment- i hom queda la mar de satisfet quan al final "aconsegueix" que li tornin més de 4.000 euros, què bé oi? La veritat és que aquests euros els han estat guardant" i fins que els tornin no en podrem gaudir. Quina lectura tan diferent! Sempre fa il·lusió que et surti negativa, però.

Una bona noticia: sembla que uns quants polítics s'han avingut a "perdonar" el deute extern a 18 països, els més pobres,.. De tot en diuen "perdonar"; ben segur que no és la paraula més escaient, pèrò per algun lloc es comença a reconèixer què així no podem seguir: que mentre el Nord continui expoliant el Sud les coses aniran de mal en pitjor i el goteix de la immigració a la recerca d'aquest "paradís" que és el primer món seguirà en augment. Bé a veure si aquesta decisió és el preludi d'un canvi d'actituts.